Karl Ernst Claus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Ernst Claus
ClausKE.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de gener de 1796
Tartu
Mort 25 de març de 1864 (68 anys)
Tartu
Sepultura Raadi cemetery
Alma mater University of Tartu
Activitat professional
Camp de treball Química, Tecnologia farmacèutica i botànica
Ocupació Químic, farmacèutic i catedràtic d'universitat
Ocupador University of Tartu
Kazan Federal University
Obra
IPNI abrev. Claus
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Karl Ernst Claus (en rus Карл Ка́рлович Кла́ус), nascut a Dorpat, Imperi rus, actualment Tartu, Estònia el 22 de gener de 1796 i traspassat el 24 de març de 1864, fou un químic i naturalista rus d'origen alemany del Bàltic, professor en la Universitat de Kazan,[2] i descubridor de l'element químic ruteni.

Fou apotecari a Sant Petersburg i a Kazan. El 1828 organitzà una expedició als Urals per estudiar els minerals, la flora i la fauna.

Claus descobrí l'element químic ruteni,[3] que és un element de transició. El seu nom prové de Rutenia (el nom latí de Russia).[4][5]

La seva disertació doctoral fou sobre la bioquímica i la fotoquímica de les plantes: Grundlagen der analytischen Phytochemie

L'abreviatura Claus s'empra per indicar a Karl Ernst Claus com autoritat en la descripció i classificació dels vegetals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Ernst Claus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Oppenheim, A «Claus, Karl». Allgemeine Deutsche Biographie: (ADB), 4, 1876, pàg. 284.
  3. Pitchkov, V. N. «The Discovery of Ruthenium». Platinum Metals Review, 40, 4, 1996.
  4. Claus, C «Untersuchung des Platinrückstandes nebst vorläufiger Ankündigung eines neuen Metalls». Annalen der Physik und Chemie, 141, 6, 1845, pàg. 200–221. DOI: 10.1002/andp.18451410606.
  5. Claus, C «Entdeckung eines neuen Metalls». Annalen der Physik und Chemie, 1, 1845, pàg. 192–197. DOI: 10.1002/andp.18451400121.