Karl Josef Becker

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Josef Becker, S.J.
 Cardenal 

Dades biogràfiques
Naixement 18 d'abril de 1928
Colònia Colònia, Alemanya
Mort 10 de febrer de 2015(2015-02-10) (als 86 anys)
Roma
Religió Església Catòlica
Alma mater Universitat Gregoriana de Roma
Activitat professional
Ocupació Professor i teòleg
Ocupador Pontifícia Universitat Gregoriana
Orde Companyia de Jesús
Ordenació sacerdotal 31 de juliol de 1958
Consagració episcopal No mai consagrat
Proclamació cardenalícia 18 de febrer de 2012
per Benet XVI
Cardenal diaca de San Giuliano Martire

Escut d'armes de Karl Josef Becker, S.J.
Quaere Deum in Omnibus
Modifica dades a Wikidata

Karl Josef Becker S.J. (Colònia 18 d'abril de 1928 - Roma 10 de febrer de 2015 ) va ser un cardenal i teòleg alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Becker ingressà a la Companyia de Jesús el 13 d'abril de 1948 després d'haver estudiat filosofia clàssica durant 3 semestres entre 1946 i 1849. Després del noviciat a Colònia, estudià filosofia a la Universitat Jesuïta de Pullach (actualment la Universitat de Filosofia de Munic) entre 1950 i 1953. El 31 de juliol de 1958 va ser ordenat prevere. Entre 1955 i 1959 estudià teologia a la Universitat de Filosofia i Teologia Sankt Georgen de Frankfurt am Main. La seva dissertació teològica va ser "Die Rechtfertigungslehre nach Domingo de Soto. Das Denken eines Konzilstellnehmers vor, in und nach Trient" (La doctrina de la justificació a Domingo de Soto. El pensament d'un pare conciliar primer, al final de Trento), defensada el 1963 i publicada el 1967. Fins al 1969 ensenyà teologia dogmàtica la universitat Sankt Georgen. A partir de 1969 donà classes a la Universitat Pontifícia Gregoriana, esdevenint professor extraordinari el 1971 i professor ordinari el 1975. El 2003 esdevingué professor emèrit.

Becker va escriure sobre les interpretacions de la subsistència a Lumen Gentium.[1] El Papa Benet XVI el convocà per la preparació de la Declaració conjunta catòlico-luterana sobre la justificació per la fe;[2] i el 2009 s'anuncià que participaria en les discussions doctrinals entre la Societat de Sant Pius X i la Santa Seu.[3]

El 6 de gener de 2012, el Papa Benet XVI anuncià la seva intenció de crear a Becker cardenal en el transcurs d'un consistori el 18 de febrer de 2012.[4]

El 3 de febrer de 2012 s'anuncià que, a causa de problemes de salut, Becker no participaria en el consistori del 18 de febrer, però que seria creat cardenal posteriorment en una cerimònia privada.[5] El 9 de febre de 2012, domradio.de informà que participaria en el consistori.[6] Finalment, va ser proclamant Cardenal diaca de San Giuliano Martire aquell dia. A causa de la seva edat, però, no pot participar en un conclave.

Activitat[modifica | modifica el codi]

Com a teòleg dogmàtic s'ocupà principalment dels sagraments i de la doctrina de la gràcia.

Va participar com a expert al Concili Vaticà II, on es distingí per les seves dissertacions sobre la llibertat religiosa i l'ecumenisme, treballant principalment a l'elaboració de la constitució sobre l'Església Lumen Gentium.[7]

El Papa Pau VI el nomenà consultor de la Congregació de la doctrina de la Fe el 15 de setembre de 1977, esdevenint a partir de 1982 col·laborador del llavors Prefecte, el cardenal Joseph Ratzinger.[8]

D'acord a John L. Allen, Jr., Becker gaudí del respecte i la confiança del llavors cardenal Joseph Ratzinger, prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. Més d'un teòleg amb problemes va rebre el consell de "vagi a veure Fr. Becker". Es creu que Becker participà en la investigació del vaticà del seu company jesuïta Fr. Jacques Dupuis i el seu treball sobre el pluralisme religiós.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «An Examination of Subsistit in: A Profound Theological Perspective». Ewtn.com. [Consulta: 11 març 2012].
  2. Thomas Jansen: „Der Überraschungskandidat“, Domradio, 6. Januar 2012
  3. Thomas Jansen: „Authentischer Lehrer“. Jesuit Becker nimmt an Gesprächen mit Piusbrüdern teil.
  4. Annuncio di Concistorio per la creazione di nuovi Cardinali
  5. «Pater Karl Josef Becker SJ nimmt nicht am Konsistorium teil». Aktuelles. [Consulta: 8 febrer 2012].
  6. «Jesuit Becker nimmt doch an Kardinalserhebung teil». [Consulta: 10 febrer 2012].
  7. „Karl Josef Cardinal Becker, S.J. (1928-)“, Whosoever Desires, ultimo accesso 7 gennaio 2012
  8. John L. Allen Jr: „Thinking about theology“, The National Catholic Reporter Vol. 3, No. 13 (2003), ultimo accesso 7 gennaio 2012

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enrique Benavent Vidal, Ilaria Morali (a cura di), Sentire cum ecclesia. Homenaje al Padre Karl Josef Becker S.J., Facultad de Teología San Vicente Ferrer 2003, ISBN 978-84-7986-549-8 (con bibliografia)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Josef Becker Modifica l'enllaç a Wikidata