Karl Kaufmann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Kaufmann
Bundesarchiv Bild 146-1973-079-70, Karl Kaufmann.jpg
 Parlamentari de la República de Weimar 


 Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi 


 Diputat del Parlament de Prússia 

Dades biogràfiques
Naixement 10 d'octubre de 1900
Krefeld
Rin del Nord-Westfàlia
Alemanya
Mort 4 de desembre de 1969 (69 anys)
Hamburg
Residència Hamburg
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Polític, Gauleiter i Reichsstatthalter
Altres dades
Partit polític Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Cònjuge Else Speth[1]
Modifica dades a Wikidata

Karl Kaufmann (nascut el 10 d’octubre de 1900 a Krefeld (Rin del Nord-Westfàlia) – mort el 4 de desembre de 1969 a Hamburg) era un gauleiter nazi a Hamburg durant el tercer Reich a Alemanya.

Va ser un dels fundadors del partit nazi NSDAP el 1921 i ràpidament va progressar-hi al cercle d'íntims d’Adolf Hitler que va promoure’l com a gauleiter del Ruhr el 1925 i d'Hamburg el 1928, un càrrec que va mantenir fins a la desnazificació del 1945.[2]

Quan Hitler va prendre el poder el 1933, va promoure Kaufmann com a Reichsstatthalter de la ciutat hanseàtica d’Hamburg. En cada un dels estats alemanys aquesta funció representava el mandat polític suprem al qual esqueia un poder absolut. Com que trobava la gestió del camp de concentració del Wittmoor massa «tova», una de les seves primeres decisions va ser la transferència de la direcció de la presó municipal a Fuhlsbüttel a la Sturmabteilung (SA) i a la Schutzstaffel (SS) que va transformar-la en annex al Camp de concentració de Neuengamme.

Al setembre 1941, després del bombardeig dels aliats de la Segona Guerra Mundial va demanar a Hitler l’autorització d’expropiar els jueus hamburguesos per a instal·lar-hi la població. Va esdevenir així l’infame primer cap nazi que va organitzar una deportació massiva de jueus, que va transportar al Ghetto de Łódź a Polònia. Mentrestant, va instal·lar la seva caça privada als boscs del Duvenstedter Brook.[3]

Després de la guerra[modifica]

Al 4 de maig de 1945, l’exèrcit britànic va arrestar-lo. Va ser condemnat per crims de guerra però ja al 22 d’abril del 1949 va ser alliberat per raons de salut. El 3 d’agost de 1950 va tornar a la presó fins al 18 de novembre del mateix any, per què va ser president de la Bruderschaft, una fraternitat secreta d’activistes nostàlgics del nazisme. A l’inici de 1951 li van restituir el seu patrimoni i va establir-se a Poppenbüttel, un barri al nord d’Hamburg. No va poder deixar l’activitat feixista i va participar en el cercle de Werner Neumann, l’antic secretari d’estat del Ministeri de propaganda.[4] Els serveis secrets britànics van arrestar-lo altra vegada de gener a març 1953. El procurador de la república va examinar el cas per crim contra la humanitat, però sense efecte.[5]

Malgrat els seus problemes de salut que li van valdre l'alliberament el 1949, va morir el 1969 a la fi d'una vida benestant com a accionista d’una companyia d’assegurances d’un seu amic nazi i d’una fàbrica química.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Kaufmann Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Höffkes, Karl. Hitlers politische Generale. Die Gauleiter des Dritten Reiches (en alemany). Tübingen: Grabert, 1986, p. P.172 (Publicacions de l'Institut alemany d'Història dels posguerra). ISBN 3878471637. 
  2. «Erste Bürgermeister Hamburgs 1507-2008 (Llista dels primers burgmestres d'Hamburg)» (pdf) (en alemany). Senatzkanzlei des Senats der Freien und Hansestadt Hamburg, 2011.
  3. Skrentny, Was aus Hamburgs Nazis wurde, Hier war doch alles nicht so schlimm, Werner. {{{títol}}} (en alemany). Hamburg: VSA, 19894, p. 139. ISBN 3-87975-284-2.  (traducció del títol: El que va passar amb els nazis d’Hamburg,’’«Aquí tot no va ser pas tant dolent»’’)
  4. Klee, Ernst. «Karl Kaufmann». A: Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945 (en alemany). Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuchverlag, 2005, p. 301. ISBN 978-3-596-16048-8. 
  5. Omland, Frank. «Karl Kaufmann - Hamburgs "Führer"». A: Hamburg im Nationalsozialismus - Verfolgung und Widerstand (en alemany). Hamburg: Arbeitskreis Alternative Stadtrundfahrten, 2001 (Reader Route 1).