Karl Liebknecht

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarl Liebknecht
Karl Liebknecht.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Karl Paul August Friedrich Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1871 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentThe Socialists' Memorial (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany
1912 – 1916
Membre de la Cambra de Representants de Prússia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1890–)
Universitat de Leipzig . ciències del dret, Cameralism (en) Tradueix (1890–)
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, advocat, revolucionari i editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Alemanya (1918–)
Lliga Espartaquista (1916–1918)
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1900–1916) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMarxisme i antimilitarisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarGarde-Pionier-Bataillon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 gener 1919Revolta Espartaquista
4 novembre 1918Revolució Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
CònjugeSophie Liebknecht (1912–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRobert Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
PareWilhelm Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
GermansOtto Liebknecht i Theodor Liebknecht Modifica el valor a Wikidata
Condemnat peralta traïció  (pena de presó) (1907) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933- octubre 1933crema de llibres en l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0509474 Find a Grave: 8113049 Modifica els identificadors a Wikidata

Karl Liebknecht Karl Liebknecht (pàg.) (Leipzig, 13 d'agost de 1871 Berlín, 15 de gener de 1919) fou un socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg. Va ser assassinat el 1919 per militants de dretes.

Biografia[modifica]

Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va créixer en la misèria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Herbert von Bismarck el van afectar quan encara anava a l'escola.

Després va començar a estudiar filosofia, economia, història i dret a la seva ciutat natal fins que la seva família es va mudar a Berlín, on va continuar amb els seus estudis. El 1883-1884 fou reclutat i després va escriure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicació: va obrir un buffet per a defensar a socialdemòcrates i reclutes maltractats pel règim monàrquic. També va continuar la seva activitat política des de la SPD i escrivint llibres contra l'excèrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mig de presó. En el cas es va autodefensar, guanyant així molta popularitat fins al punt de què va ser elegit diputat al parlament de Prússia.

A la Primera Guerra Mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se públicament contrari a la guerra. Per això va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia immunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments. Un any després, ell i 20 membres més de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, després de tornar del front, amb la seva activitat antibèlica encapçalant una manifestació, motiu pel qual va ser condemnat a 4 anys de presó. Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, però a més amb dirigents com Leo Jogiches, Franz Mehring, Clara Zetkin, Johann Knief i altres, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.

Mort i posteritat[modifica]

Karl Liebknecht va sortir de la presó després de la revolució d'octubre que va significar la fi de la guerra i el començament de l'Alemanya republicana. Poc després, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assassinar juntament amb Rosa Luxemburg. Està enterrat a Berlín, al districte de Lichtenberg. Una avinguda al centre de la ciutat, pertanyent en el seu moment a Berlín Est, porta el seu nom.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]