Karl Liebknecht

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Liebknecht
Karl Liebknecht.jpg
 Member of the Reichstag of the German Empire 

1912 - 1916
 Member of the Prussian House of Representatives 

Dades biogràfiques
Naixement 13 d'agost de 1871
Leipzig
Mort 15 de gener de 1919 (47 anys)
Berlín
Sepultura Q1497554
Alma mater Frederick William University (1890–)
Universitat de Leipzig . Ciència del Dret, Cameralism (1890–)
Activitat professional
Ocupació Polític, advocat i revolucionari
Moviment Marxisme i Antimilitarisme
Arma/servei Q1494030
Activitat
Anys Esdeveniments
Revolució Alemanya
Aixecament Espartaquista
Altres dades
Partit polític Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1900–)
Partit Comunista d'Alemanya
Cònjuge Sophie Liebknecht
Fills
Pare Wilhelm Liebknecht
Germans
Condemnes criminals Alta traïció  (Freiheitsstrafe (Germany))

IMDB: nm0509474
Modifica dades a Wikidata

Karl Liebknecht (Leipzig, Alemanya, 13 d'agost de 1871- 15 de gener de 1919) fou un socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg. Va ser assassinat el 1919 per militants de dretes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va créixer en la misèria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Herbert von Bismarck el van afectar quan encara anava a l'escola.

Després va començar a estudiar filosofia, economia, història i dret a la seva ciutat natal fins que la seva família es va mudar a Berlín, on va continuar amb els seus estudis. El 1883-1884 fou reclutat i després va escriure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicació: va obrir un buffet per a defensar a socialdemòcrates i reclutes maltractats pel règim monàrquic. També va continuar la seva activitat política des de la SPD i escrivint llibres contra l'excèrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mig de presó. En el cas es va autodefensar, guanyant així molta popularitat fins al punt de què va ser escollit diputat al parlament de Prússia.

A la Primera Guerra Mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se públicament contrari a la guerra. Per això va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia immunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments. Un any després, ell i 20 membres més de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, després de tornar del front, amb la seva activitat antibèlica encapçalant una manifestació, motiu pel qual va ser condemnat a 4 anys de presó. Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, però a més amb dirigents com Leo Jogiches, Franz Mehring, Clara Zetkin, Johann Knief i altres, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.

Mort i posteritat[modifica | modifica el codi]

Karl Liebknecht va sortir de la presó després de la revolució d'octubre que va significar la fi de la guerra i el començament de l'Alemanya republicana. Poc després, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assassinar juntament amb Rosa Luxemburg. Està enterrat a Berlín, al districte de Lichtenberg. Una avinguda al centre de la ciutat, pertanyent al seu moment a Berlín Est, porta el seu nom.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]