Karl Robatsch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarl Robatsch
Karl Robatsch 1961.jpg
Karl Robatsch, el 1961
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'octubre de 1929
Klagenfurt
Mort 19 de setembre de 2000(2000-09-19) (als 70 anys)
Klagenfurt
Causa de mort Càncer d'esòfag
Nacionalitat Àustria Àustria
Activitat professional
Ocupació Jugador d'escacs i botànic
Esport Escacs
Obra
IPNI abrev. Robatsch
Altres dades
Títol Gran Mestre (1961)
Campió d'Àustria (1960)
Modifica dades a Wikidata

Karl Robatsch (Klagenfurt, 14 d'octubre de 1929 - 19 de setembre de 2000), fou un destacat jugador d'escacs austríac, i notable botànic. Com a escaquista, va tenir el títol de Gran Mestre des de 1961.[1]

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Es va mudar a Graz als 17 anys per estudiar-hi, i allà sovint freqüentava el "cafè de la muntanya", un lloc de trobada per a jugadors d'escacs. Com que ja tenia talent als escacs, es va apuntar al club local "SK Gemeinde" (club d'escacs Municipal) i va millorar ràpidament els seus coneixements en el joc.

Resultats en torneigs[modifica | modifica el codi]

Mentre Robatsch va jugar competitivament durant més de cinc dècades. Els punts culminants de la seva carrera van ser els torneigs internacionals, principalment a finals de 1950 i començaments de 1960. Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1957, i el de GM el 1961. En torneigs, va guanyar a Madrid el 1961, (amb Borislav Milic) i va aconseguir el segon lloc en solitari o compartit a Kapfenberg 1955, Varna 1957, Utrecht 1961, i Beverwijk 1962. A Halle (Saxònia-Anhalt) el 1963, un torneig zonal de classificació per al campionat del món, va acabar amb un meritori empat al tercer lloc (rere Lajos Portisch i Bent Larsen, empatat amb Borislav Ivkov).

Més tard, va compartir la segona posició a Venècia 1969, i el tercer lloc a Olot 1972, Costa Brava 1973, i Viena 1979. Va continuar jugant a un bon nivell fins a la dècada de 1990.

Participació en competicions per equips[modifica | modifica el codi]

Va representar el seu país en onze Olimpíades d'escacs i en un Campionat d'Europa d'escacs per equips. Fins a la seva última Olimpíada el 1994, va jugar sempre al primer tauler i va resoldre de manera impressionant alguns enfrontaments. A l'Olimpíada de Leipzig de 1960, va sorprendre el món dels escacs en puntuar un 84,4% i obtenir la medalla d'or, mentre encara era només MI. Aquest fou també l'any en què es va convertir en campió austríac d'escacs.[2]

Estil i contribucions a la teoria d'obertures[modifica | modifica el codi]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 bd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa Robatsch, o Moderna

En termes de les seves habilitats de joc, va mostrar un estil altament combinatori en la seva joventut i va adoptar un enfocament més posicional en el futur. El seu joc d'obertura va estar esquitxat sovint de moviments experimentals, la qual cosa va provocar algunes animades partides històriques. El sistema d'obertura que comença amb els moviments 1.e4 g6 2.d4 Ag7, vist per primera vegada al segle XVI, es va convertir en la base del seu joc, i Robatsch el va usar una vegada i una altra quan tenia les peces negres. Amb moviments de preparació com ara Cc6 o d6, les negres retarden el desenvolupament del cavall de rei per afavorir el cop al centre amb e5. El sistema està relacionat amb línies de la defensa Pirc, la defensa índia de rei o la defensa Benoni. Robatsch va reviure, desenvolupar i popularitzar el sistema, que seria conegut com a la "defensa Robatsch» a la dècada dels 60, 70, i fins i tot en la dècada de 1980. Tot i que alguns llibres d'obertura encara fan referència a aquests termes, una denominació més comuna és la de defensa moderna. També va ser conegut per la seva versió excèntrica de la defensa escandinava.

Karl Robatsch va morir el 2000, després d'una llarga lluita amb un càncer de gola i d'estómac.

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Carrera paral·lela com a botànic[modifica | modifica el codi]

A més dels escacs, Robatsch també va practicar la botànica, i la investigació principalment d'orquídies. Pels seus treballs de recerca va rebre el títol de "Professor".

Robatsch va veure obstaculitzat el seu desenvolupament com a jugador d'escacs, en compartir el seu amor pels escacs amb una carrera paral·lela a la botànica. Com notable orquidòleg, se li va concedir el títol de "Professor" pel seu treball de recerca excel·lent en la classificació de les diferents espècies i subespècies d'orquídies.

En el seu estudi de les orquídies, Robatsch va resoldre el difícil gènere taxonòmic de Epipactis, i descriu 21 tàxons nous per a la ciència. Aproximadament la meitat d'ells, però, van ser ja més tard classificats com a subespècies o varietats d'altres espècies. La llista següent és un recull d'aquests nous tàxons, i reclassificacions posteriors (amb els països d'origen de les plantes):

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Robatsch Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.