Carl Nägeli

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Karl Wilhelm von Nägeli)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarl Wilhelm von Nägeli
Carl Wilhelm von Naegeli.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 o 27 de març de 1817
Kilchberg
Mort 10 de maig de 1891
Munic
Nacionalitat Suïssa
Alma mater Universitat de Ginebra
Universitat de Zuric
Es coneix per Cromosomes
Activitat professional
Camp de treball Botànica
Ocupació botànica
Ocupador Universitat de Munic
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Zuric
Obra
IPNI abrev. Nägeli
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carl Wilhelm von Nägeli[2][3][4] ( 1817 – 1891)[4][5][6] va ser un botànic suís. Estudià la divisió cel·lular i la pol·linització, però ha esdevingut famós per ser la persona que va desanimar Gregor Mendel per a continuar treballant en la genètica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nägeli nasqué Kilchberg prop de Zurich, on estudià medicina a la Universitat de Zuric. Des de 1839, estudià botànica sota A. P. de Candolle a la Universitat de Ginebra. La seva atenció va ser dirigida per Matthias Jakob Schleiden, aleshores professor de botànica a Jena, cap a l'estudi sota microscopi de les plantes.

Contribucions[modifica | modifica el codi]

En col·laboració amb Pfeiffer publicà: Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grunddsätzen (1810), i Musikalisches Tbellenwerk f. Volkschulen... (1828).[7]

Es creia que va ser Nägeli el primer que va observar la divisió cel·lular durant la formació del pol·len, el 1842.[8] Tanmateix aquest fet està debatur.[9]

L'any 1857 els microesporidis van ser descrits per primera vegada per Nageli (Texier et al, 2010, p.443).

Tanmateix, potser Nägeli és més conegut per la seva correspondència improductiva correspondence (1866–1873) amb Gregor Mendel respecte als treballs de Mendel en les pesoleres (Pisum sativum).

L'escriptor Simon Mawer, en el seu llibre Gregor Mendel: planting the seeds of genetics (2006), dóna detalls interessant sobre la correspondència de Nägeli amb Mendel. Mawer subatlla que en aquella època Nägeli preparava la seva gran obra titilada Una teoriamecànico-fisiològica de l'evolució orgànica (publicada el 1884, l'any de la mort de Mendelh) en la qual proposava el concepte de lidioplasma' com un transmissor hipotètic dels caràcters heretats. Mawer fa notar que en el llibre de Nägeli, no hi ha ni una sola menció a l'obra de Gregor Mendel. (Mawer 2006, p. 81)

Nägeli i Hugo von Mohl van ser els primers científics a distingir la paret cel·lular de la planta dels seus continguts interns, cosa que ell va anomenar protoplasma el 1846. Nägeli creia que les cèl·lules rebien els seus caràcters hereditaris d'una part del protoplasma al qual ell anomenava idioplasma.[10] Nägeli era partidari de l'ortogènesi i s'oposava al Darwinisme.[11]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Spelling of author's first name with "C" on the title page of "Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre"
  3. [1]
  4. 4,0 4,1 [2]
  5. [3]
  6. [4]
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 354 (ISBN 84-239-4544-8)
  8. Sedgwick. A short history of science, p. 429. 
  9. Henry Harris. (1997). The Cells of the Body: A History of Somatic Cell Genetics. Cold Spring Harbor Laboratory, Plainview N.Y. p. 15. ISBN 978-0879694609
  10. Kara Rogers. (2011). The Cell. Rosen Educational Services. pp. 136-137. ISBN 978-1615303144
  11. Peter J. Bowler. (1989). Evolution: The History of an Idea. University of California Press. p. 248. ISBN 978-0520261280

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]