Karlovy Vary

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKarlovy Vary
Karlovy Vary
Bandera de Karlovy Vary Escut de Karlovy Vary
Karlovy Vary Czech.jpg

Localització
Karlovy Vary KV CZ.png
50° 13′ 50″ N, 12° 52′ 21″ E / 50.230555555556°N,12.8725°E / 50.230555555556; 12.8725
País República Txeca
Regions Regió de Karlovy Vary
Districtes Districte de Karlovy Vary
És capital de Regió de Karlovy Vary i Districte de Karlovy Vary
Conté
Població
Total 49.046 (2017)
• Densitat 831,29 hab/km²
Geografia
Superfície 59 km²
Banyat per Ohře i Teplá
Altitud 447 m
Limita amb
Història
Fundació 1350
Organització i govern
• Cap de govern Petr Kulhánek (2010)
Indicatius
Codi postal 360 01
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) és una ciutat de l'oest de la República Txeca amb 53.708 habitants (2008), ubicada a la confluència de l'afluent Teplá amb el riu Ohře (anomenat també Eger al seu pas per Alemanya). Karlovy Vary és una de les ciutats-balneari més famoses i amb més llarga tradició de tot el món.

Geografia[modifica]

Karlovy Vary és una ciutat ubicada al punt de confluència del riu Ohře (alemany: Eger) amb l'afluent Teplá. El centre de la ciutat, juntament amb la seu de l'administració, l'estació de tren (dolní nádraží) i altres complexos industrials, s'estén al llarg de la vall del riu Ohře. Els balnearis, per altra part, es situen al llarg de l'estreta la vall del riu Teplá.

A l'oest de la ciutat s'hi troba la conca de Sokolov (txec: Sokolovská pánev, alemany: Falkenauer Becken), la segona regió més important de Txèquia pel que fa a pedreres d'extracció de lignit, amb diverses centrals tèrmiques.

Divisió de Karlovy Vary[modifica]

Les regions dintre de Karlovy Vary són:

  • Bohatice (alemany: Weheditz)
  • Cihelny (alemany: Ziegelhütten)
  • Čankov (alemany: Schankau)
  • Doubí (alemany: Aich)
  • Drahovice (alemany: Drahowitz)
  • Dvory (alemany: Meierhöfen)
  • Hůrky (alemany: Berghäuseln)
  • Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) - Ciutat
  • Olšová Vrata (alemany: Espenthor)
  • Počerny (alemany: Putschirn)
  • Rosnice (alemany: Roßnitz)
  • Rybáře (alemany: Fischern)
  • Sedlec (alemany: Zettlitz o Zedtlitz)
  • Stará Role (alemany: Alt Rohlau)
  • Tašovice (alemany: Taschwitz)

Història[modifica]

És incert quan la regió de Karlovy Vary va ser inicialment poblada, però en tot cas s'han trobat restes d'assentaments prehistòrics, de l'edat del bronze tardana i dels primers assentaments eslaus. El poder curatiu de les aigües termals de Karlovy Vary ja era conegut el s. XIV, prova d'això n'és el fet que el 14 d'agost de 1370 el rei bohemi i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles IV de Luxemburg va atorgar el títol de ciutat reial a Karlovy Vary, indret que aleshores s'anomenava tot just Vary (en eslau bany càlid) i que en alemany posteriorment va passar a denominar-se Karlsbad (el bany de Karl), en honor al rei Carles IV.

Inicialment, les fonts d'aigua eren només usades per a banyar-se, però a partir del s.XVI l'aigua va passar a també ser utilitzada com a teràpia curativa. El 1522 es va publicar la primera dissertació escrita sobre les propietats curatives de les fonts.

El 9 de maig de 1582 la ciutat va quedar inundada pels rius i el 13 d'agost un incendi la destruí quasi totalment. D'altra banda, la Guerra dels Trenta Anys va deixar també les seves seqüeles i només a poc a poc la ciutat es va anar recuperant. El 1707 l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic va atorgar tots els privilegis a Karlovy Vary, que ara va passar a gaudir del títol de Ciutat Reial.

L'explotació de les aigües termals es va anar desenvolupant sobretot gràcies a les visites del tsar Pere I de Rússia els anys 1711 i 1712. Precisament el 1711 va ser també l'any en què es va construir el primer balneari de la ciutat. El 1759 es va introduir una taxa sobre l'ús de les aigües termals, contribució que havia de servir per ajudar a reconstruir la ciutat.

En preparació a partir d'aquí

Política[modifica]

En preparació

Agermanaments de la ciutat[modifica]

Karlovy Vary és ciutat agermanada amb Baden-Baden i Bernkastel-Kues a Alemanya, Carlsbad als Estats Units d'Amèrica així com Kusatsu al Japó.

Cultura i curiositats turístiques[modifica]

Altres monuments interessants[modifica]

Visitants famosos[modifica]

Casa "Zu den Drei Mohren"

Economia[modifica]

L'activitat balneària[modifica]

Banys[modifica]

  • Elisabethbad, Becher-Bad (Alžbětiny Lázně, Lázně 5)
  • Schlossbad (Zámecké Lazně)
  • Lázně III

Transport[modifica]

Industria[modifica]

Personalitats[modifica]

Ciutadans honorífics[modifica]

Persones que van treballar a la ciutat[modifica]

  • Joseph Labitzky (1802–1881), Komponist und Kapellmeister in Karlsbad
  • August Labitzky (1832–1903), Komponist, Musikdirektor und Kapellmeister in Karlsbad
  • František Běhounek (1898–1973), tschechischer Physiker und Schriftsteller, mit dem Schwerpunkt in der Jugendliteratur und Science Fiction
  • Jiří Bartoška (* 1947), tschechischer Schauspieler, Mitbegründer der Filmfestspiele

Bibliografia[modifica]

  • Stanislav Burachovič: Karlovy Vary a jejich vlastivědné písemnictví. Karlovy Vary: Státní okresní archiv, 2000. ISBN 80-238-5363-5.
  • Harald Salfellner: LeseReise Karlsbad. Praga: Vitalis Verlag, 2005. ISBN 3-89919-038-6.

Vegeu també[modifica]

Enllaços[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karlovy Vary Modifica l'enllaç a Wikidata