Karol Szymanowski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarol Szymanowski
Karol Szymanowski.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Karol Maciej Szymanowski Modifica el valor a Wikidata
6 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Tymoszówska Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióQ12073297 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Zakopane Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pedagog musical, pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1899 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Música Fryderyk Chopin Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsZygmunt Noskowski Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaChełmoński-Ślepowron (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaBoris Kochno Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0844385 Spotify: 3WLh1Qe8WgEBbb2QJWYYal Musicbrainz: e04ef24e-b64e-4ca5-a479-b6bc79042ff5 Songkick: 162719 Discogs: 737925 IMSLP: Category:Szymanowski,_Karol Allmusic: mn0001191556 Find a Grave: 9352698 Modifica el valor a Wikidata

Karol Maciej Szymanowski (Tymoszówska, Galítsia, 3 d'octubre de 1882 - Lausana, 29 de març de 1937) fou un compositor i pianista polonès, el més important de principis del segle XX i un dels més importants de tots els temps. És considerat membre del moviment modernista de finals del segle XIX i principis del segle XX Jove Polònia.

Biografia[modifica]

Orígens i infància[modifica]

Karol Szymanowski va néixer a Tymoszówska, que actualment pertany a Ucraïna, però que en aquell moment era una petita població regentada pel departament rus de Kíev, que al seu torn formava part de l'imperi rus. Però aquest territori havia pertangut a l'antiga Polònia durant segles i aquesta realitat era una contínua font de turment per a la majoria de les famílies poloneses que havien patit la partició de Polònia.[1] La família Szymanowski, una de les moltes famílies de nobles terratinents que s'hi van establir després de la partició, no era una excepció, amb una situació social i econòmica similar a la resta de la noblesa terratinent polonesa a Ucraïna, però sí que eren excepcionals pel seu alt nivell artístic. En el moment en què va néixer Karol, la família ja feia diverses generacions que vivia en aquest poble durant.[2]

Stanisława Korwin-Szymanowska, cantant d'òpera i germana de Karol Szymanowski

Stanisław Korwin-Szymanowski, el pare de Karol, era un home de talent científic i musical excepcional, i es va concentrar especialment en l'educació musical dels seus fills. La mare, la baronessa Anna Taube, era d'origen suec tot i que la seva família tenia connexions poloneses durant moltes generacions, era una pianista i lingüista talentosa.[3] La família i el seu entorn més proper tenien un profund interès per les arts, fet que es reflecteix en la trajectòria posterior dels cinc fills del matrimoni com a músics, poetes o pintors.[4]

Karol era el tercer de cinc fills; el seu germà gran Feliks va esdevenir pianista i compositor d'operetes, i la seva germana petita Stanisława es va convertir en una coneguda cantant d'òpera amb una veu de soprano que va influir en les composicions vocals de Karol, la majoria de les quals estan escrites per a veu alta.[3] A més dels seus pares i germans, diversos familiars de Karol, tant del pare com de la mare, també eren músics. Els Szymanowski celebraven vetllades musicals regulars a la casa de Tymoszówska, interpretant composicions de membres de la família i convidant artistes professionals que estaven visitant la seva ciutat.[5]

Gustav Neuhaus, el primer professor

L'educació inicial de Szymanowski va ser a casa, ja que una lesió a la cama quan tenia quatre anys li va impedir anar a l'escola a la ciutat veïna d'Elisavetgrad (l'actual Kirovograd). Per tant, Karol va començar a aprendre el piano amb el seu pare a l'edat de set anys i a partir de 1892 ja va assistir a l'escola de música del seu oncle Gustav Neuhaus a Elisavetgrad.[6] Va ser allà on Neuhaus es va adonar del talent de Karol per a la composició. En el seu darrer any a l'escola, el 1900, el jove compositor va publicar un conjunt de Nou preludis per a piano, op. 1, que havia compost els darrers anys.[7]

Joventut a Varsòvia[modifica]

Zygmunt Noskowski, el primer professor important que va tenir Szymanowski

El 1901, amb dinou anys, es va traslladar a Varsòvia per continuar els estudis musicals. No se sap per què va decidir estudiar de manera privada durant quatre anys —harmonia amb Marek Zawirski, i contrapunt i composició amb amb el distingit però conservador compositor Zygmunt Noskowski— en comptes d'entrar al conservatori.[8]

L'educació musical i les oportunitats d'actuació a Varsòvia no estaven tan desenvolupades com les d'altres ciutats europees. Els sentiments del nacionalisme polonès que havien inspirat Chopin i els seus contemporanis van continuar a través del segle XIX, agreujat per les mesures repressives que venien de Rússia. Chopin va haver de buscar la seva fortuna musical a París el 1830. Quan Szymanowski arriba el 1901, Varsòvia era tan provincial com ho havia estat en temps de Chopin. El segle havia vist intèrprets polonesos de la màxima distinció, especialment els violinistes Karol Lipiński i Henryk Wieniawski. El compositor d'òpera Stanisław Moniuszko va gaudir només d'una reputació local, mentre que els seus successors, en els gustos de Szymanowski, ocupaven un lloc encara més baix. Com un reflex de la societat del moment, la música polonesa estava en gran part tancada.[4]

Els intents d'establir una orquestra nacional permanent havien fracassat més d'una vegada i el Conservatori de Varsòvia, una de les escoles de música més antigues d'Europa, havia lluitat per mantenir-se obert durant els noranta anys anteriors. L'escola va experimentar nombrosos tancaments i reoberturas temporals al llarg dels anys, cada vegada utilitzant un nom diferent.[9]

Precisament l'any que Szymanowski va arribar a Varsòvia es va assolir una fita en la música de la ciutat i el país amb la creació de l'Orquestra Filharmònica de Varsòvia, que va aportar estabilitat a la música de Polònia i el conservatori va començar a prosperar.

El període de Varsòvia li van portar amistats que van perdurar al llarg dels anys. Entre els més propers hi havia: el violinista Paul Kochański i el pianista Artur Rubinstein. A la vegada, el 1905 Szymanowski va conèixer a Berlín un jove talentós director, un entusiasta de la innovació musical Grzegorz Fitelberg. Aviat, Szymanowski, Fitelberg, Ludomir Różycki i Apolinary Szeluto van formar la Companyia de Publicacions dels Joves Compositors Polonesos, patrocinada i assistida pel príncep Władysław Lubomirski, un ric mecenes de les arts.[10] El grup estava relacionat amb el grup Młoda Polska (Jove Polònia). Així i tot, a part de l'objectiu compartit de canviar la música polonesa i una tendència comuna a idolatrar a Richard Strauss, aquests compositors tenien poc en comú i el grup va funcionar només durant un curt període de temps.[1]

Aleksander Poliński, crític intolerant que no va entendre la música de Szymanowski

El primer concert de Jove Polònia a Varsòvia va incloure la interpretació de les Variacions sobre un tema popular polonès de Szymanowski i el seu Estudi en si bemoll menor, interpretats pel pianista Harry Neuhaus, i va tenir prou bona acollida.[11] El principal crític musical del moment Aleksander Poliński, va dir de Szymanowski «No vaig dubtar ni un moment que em trobava davant d'un compositor extraordinari, potser un geni».[1]

Viatges a Alemanya i Itàlia[modifica]

En aquell temps, les oportunitats musicals a Polònia eren prou limitades, per la qual cosa Szymanowski va començar a viatjar. Primer va visitar Berlín, Leipzig i Dresden, va escoltar Wagner a Bayreuth i es va familiaritzar amb els "moderns" alemanys: Strauss, Schreker. Com a resultat, es va convertir en un entusiasta del moviment neoromàntic alemany[12] i va iniciar un període d'estudi intens de la Nova Escola Alemanya, i això es reflecteix clarament en el món estilístic de les seves composicions fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial.[1]

Després d'un concert a Varsòvia de Jove Polònia del 19 d'abril de 1907, el conservador crític Poliński va rectificar: «Quina mena de "Polònia" és aquesta que no serveix a la nació com van fer Chopin i Moniuszko, sinó que segueix servilment les modes de Viena i propaga les idees musicals dels bundistes..». Segons el crític, estaven «... posseïts per algun esperit maligne, que ... els despullava de les característiques personals i nacionals i els va convertir en lloros imitant Wagner i Strauss». El programa incloïa, entre d'altres, el Obertura de concert, op. 12, i la Sonata per a piano en do menor.[12]

Després de les dures crítiques del concert de 1907, Szymanowski va haver de lluitar per trobar l'èxit però va experimentar més decepcions a la primera dècada del segle XX; moltes obres, com una opereta, Loteria per als marits, cicles de cançons amb lletra de poetes alemanys i un Trio per a piano no van rebre cap actuació o com a molt una.[13] Igualment fracassat va ser el seu intent de compondre la Primera Simfonia. Szymanowski, desanimat, ni tan sols la va acabar. No va ser capaç de deslligar-se d'un excés de complicacions harmòniques i contrapuntístiques, i no es va sentir a gust en la instrumentació. Va arribar un moment d'alguna mena de suspensió, de manca d'energia creativa, en una paraula, una mena de crisi espiritual.[14] Finalment la va presentar per primera vegada a Varsòvia dos anys més tard. Posteriorment, el compositor la va retirar i va arribar a destruir el Trio per a piano de 1907, ja que fins i tot a ell li semblava excessiva la influència postwagneriana, reflex d'un aspecte predominant de la música de l'època a Alemanya.[11]

El 1908 i 1909 va viatjar per Itàlia. Allà, després d'un intent fallit d'escriure una opereta, Szymanowski va treballar en composicions en les quals va assolir la plena maduresa artística: la Segona Simfonia en si bemoll major, op. 19, i la Segona Sonata per a piano en la major. En una carta al seu amic i confident Stefan Spiess va escriure: «He estat treballant molt en la Simfonia i he de dir que fa temps que res m'agrada tant. Tinc la sensació que se m'obrien unes noves caixetes de valors musicals, però no en el sentit d'ultra modernisme... En conjunt, sembla que tinc una facilitat per compondre que fa temps que no experimento».[15] La Segona Simfonia era molt diferent, s'hi nota la influència de Skryabin, com s'hi observa en les obres per a piano d'aquetsa època.[4] Interpretada per Fitelberg a Varsòvia el 1911, va resultar inacceptable tant per al públic com per a la crítica, però va obtenir elogis a Berlín, Leipzig i Viena, establint la importància internacional del compositor.[11]

Especialment significativa va ser l'estada al sud d'Itàlia i sobretot Sicília entre 1910 i 1911, aquesta vegada amb Stefan Spiess. Amb la seva embriagadora barreja de cultures grega, romana, normanda i morisca, Sicília va projectar la seva imaginació i va començar a guardar impressions de la seva arquitectura, història i paisatge que es reflectirien finalment en l'òpera Król Roger ('El rei Roger').[1]

L'estiu de 1911 Szymanowski va tornar a Tymoszówska on va passar unes setmanes molt agradables, amb la visita perllongada d'Artur Rubinstein i una de més curta de diversos dies de Harry Neuhaus i Fitelberg. Just abans de l'arribada de l'Artur havia acabat la meva Segona Sonata per a piano.[16]

Estada a Viena[modifica]

Un cop acabat l'estiu de 1911 es va traslladar a Viena amb el seu amic íntim, Ficio (Fitelberg). Fitelberg havia abandonat la seva carrera com a compositor i s'havia centrat en la direcció, ara com a director de l'Staatsoper.[11] Els dos joves es van establir ràpidament en el cercle musical vienès; Fitelberg no només va dirigir nombroses estrenes de les composicions de Szymanowski, sinó que també va ajudar a establir el contracte entre Szymanowski i l'editorial vienesa Universal Edition.[1] Els tres anys que va passar a Viena va ser un període molt estimulant que va canviar la seva visió musical, sobretot va quedar impressionat amb la música de Debussy i, encara més, de Ravel, i de la companyia Diàguilev en els ballets L'ocell de foc i Petruixka de Stravinski.[11] Durant aquest temps també va fer petites estades a Tymoszówka i Zakopane.

L'hivern de 1911-1912 es va representar la Segona Simfonia a Viena, Dresden i Leipzig. En el concert a Leipzig, dedicat exclusivament a Szymanowski, Fitelberg va dirigir entre altres l'Obertura de concert, la Segona Simfonia i Rubinstein va tocar la Segona Sonata per a piano. Entre el públic hi havia Arthur Nikisch, el director d'orquestra de fama mundial que era l'autoritat en matèria musical a Leipzig, que va anar a felicitar el compositor mentre el públic embogia.[17] No obstant això, el to fortament germànic d'aquestes obres, i de la seva òpera straussiana en un acte Hagith (1913), no havia de ser el seu camí musical escollit.[1]

L'hivern de 1913-1914 Szymanowski el va passar a Zakopane, la majoria de dies amb Arthur Rubinstein. Tot i que hi havia l’elit polonesa, com Stefan Żeromski o Tadeusz Miciński, el contacte amb el món de les muntanyes Tatra era encara força superficial i encara no havia impressionat el compositor en aquell moment tant com ho va fer alguns anys després.[18]

Viatge a Sicília i Àfrica[modifica]

El març de 1914 emprèn un viatge acompanyat per Stefan Spiess cap al sud d'Itàlia, Sicília i el nord d'Àfrica, tornant per Roma, París i Londres, on va conèixer Stravinski.[11] Aquest viatge va renovar i intensificar el seu interès per les cultures mediterrània i àrab.[1] Va anomenar Sicília una "illa divina" i un interès temporal per l'islam va confirmar la seva objecció al cristianisme i la seva moral.

Les millors obres orientals de Szymanowski, compostes després dels seus viatges pel nord d'Àfrica l'any 1914, s'acosten al món de l'islam d'una manera que només tindria un precedent per altres compositors europeus: Bartók, que l'any anterior havia visitat la mateixa zona durant les seves investigacions etnomusicològiques. A diferència de Bartók, que actuava més científicament, Szymanowski no explota exhaustivament els motius i les propietats de la música àrab; de fet, és impossible determinar l'abast del seu coneixement ni de la música popular ni de la música artística de la regió.[19]

Primera Guerra Mundial[modifica]

Amb la impossibilitat de viatjar, Szymanowski va passar els anys de guerra a l'estiu a casa seva a Tymoszówka, i l'hivern a Kíev.[20] En aquest moment de recolliment, el compositor va assimilar totes les vivències dels darrers anys i va experimentar un canvi profund de maduració estilística. Les impressions d'Itàlia, Sicília i el nord d'Àfrica, les influències dels tresors de les cultures de l'antiguitat i l'Orient, i les de l'art paleocristià van començar a confluir en un nou nucli d'interessos artístics.[21] Els anys que van seguir van ser rics en creativitat, estudi i lectura de gran abast. Szymanowski va reunir una biblioteca de llibres erudits i va fer notes extenses sobre la història, la geografia i la cultura del món àrab; alguns dels seus quaderns conservats testimonien l'ampli abast dels seus interessos. També es va dedicar a l'estudi de la civilització i la literatura gregues. Aquestes idees es van filtrar en els seus conceptes musicals.

El compositor va inaugurar aquesta nova etapa amb la instrumentació de les traduccions dels poemes de Hafiz de Hans Bethge, poeta de Das Lied von der Erde de Mahler. Va ser el període dels grans cicles de piano, Metopes i Màscares, dels Mites per a violí i piano, dels cicles de cançons Cançons d’una princesa de conte de fades, El muetzí enamorat[5] i Quatre cançons de Tagore. Però sobretot del Primer Concert per a violí i de la Simfonia núm. 3 Cançó de la nit, que va començar a dibuixar el setembre de 1914 i va completar el 1916, fascinat per la bellesa exòtica de la poesia persa medieval del místic Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi.[11] En conjunt, aquestes dues obres orquestrals representen el punt àlgid de l'«Impressionisme» de Szymanowski, un idioma que d'alguna manera reuneix les sonoritats refinades de Debussy, Ravel i el desaparegut Skriabin i l'apassionat tardo-romanticisme de la Nova Escola Alemanya.[1]

Casa pairal de Józef Jaroszyński a Zarudzie (Ucraïna)

Per a Szymanowski va ser un període d'intensa creativitat musical entre amics. Anaven canviant d'escenari, ara a Kíev, ara a la casa pairal de Józef Jaroszyński de Zarudzie, ara a Tymoszówka, ara a Ryżawka a casa d'August Iwański. Cada vespre solia acabar amb un concert de piano i violí. Els matins i les tardes estaven plenes de xerrades, passejades pel parc, tenis i bridge.[22]

L'any 1915 va rebre una copiosa oferta de Reinhold Glier, en aquell moment el director del Conservatori de Kíev, per entrar com a professor. La por a quedar-se encallat en una ciutat perifèrica, allunyada dels centres de la vida cultural, sense un entorn musical actiu, va determinar la decisió de Szymanowski de refusar-la. Malgrat això, Szymanowski va visitar Moscou i Sant Petersburg diverses vegades, establint contactes amb les personalitats més destacades del món musical del moment. La pianista Sasha Dubianski va preparar recitals de les seves composicions. Paul Kochański va assajar el Primer Concert per a violí, Aleksandr Ziloti -un conegut director i pianista- havia de dirigir la Tercera Simfonia. Tots aquests plans es van quedar en res primer per la malaltia de Szymanowski i després per la intromissió revolucionària.[23] L'entorn polític convuls va afectar negativament l'energia creativa de Szymanowski i va començar a patir una crisi nerviosa.[24]

L'esplèndid aïllament d'aquests anys es va veure alterat de manera grollera per la Revolució d'Octubre. La família va perdre la propietat de les terres i van haver de viure a Elisavetgrad, Odessa i finalment el 1919 es traslladen a Varsòvia, després de la proclamació de la nova república, on va reprendre la seva activitat concertística. La propietat de Tymoszówka va ser destruïda pels revolucionaris. Paweł Kochański i Rubinstein van optar amb prudència per establir-se als Estats Units, però Szymanowski va decidir quedar-se al seu propi país i buscar-hi una altra font d'inspiració, especialment en els aspectes més primitius del folklore autòcton.[11]

Entre els fruits d'aquests viatges no només s'hi troba obra musical, sinó poesia i la novel·la Efebs, Va morir en un sanatori a Lausana, Suïssa, de tuberculosi.

El 1918, Szymanowski va completar el manuscrit d'una novel·la en dos volums, Efebos, que va tenir com a tema l'homosexualitat.[25][26] Part de la novel·la es va perdre en un incendi el 1939, encara que no la part principal, que va ser traduïda per ell al rus i regalada el 1919 a Borís Kochno, el seu amant de quinze anys. Escrivint sobre aquesta, Szymanowski va dir: «En ella vaig expressar molt, potser tot el que he de dir sobre aquesta matèria, que és per a mi molt important i molt bella.» Continua estant disponible en una traducció alemanya com Des Gastmahl. Ein Kapitel aus dem verlorenen Roman Ephebos, Berlín, 1993.

El gener de 1919 l'exèrcit revolucionari va entrar a Ucraïna. Mentre que Kíev va ser ocupada el març per les tropes alemanyes, Odessa i Elisavetgrad van ser capturats per les forces austríaques. L'any 1919 els seus amics Kochański i Rubinstein van optar amb prudència per establir-se als Estats Units, però Szymanowski va decidir quedar-se al seu propi país i buscar-hi una altra font d'inspiració, especialment en els aspectes més primitius de la música indígena.[11]

En el seu viatge a Sicília, Szymanowski havia quedat fascinat per la cultura del rei Roger II, barrejant el pensament i l'art oriental amb el cristianisme, la civilització normanda amb restes de les herències grega i romana, així com per la personalitat del mateix Roger, fill d'un príncep calabres descendent dels vikings nòrdics. Jarosław Iwaszkiewicz, que va visitar el compositor a Elisavetgrad l'estiu de 1918, va suggerir un esquema de la història com a base per a una òpera i la seva idea va ser acceptada amb entusiasme pel compositor. El setembre del mateix any el compositor i el poeta es van trobar a Odessa, a la mar Negra, per seguir treballant en Król Roger. Tanmateix, els treballs sobre l'òpera no avançaven i va començar un viacrucis per acabar el llibret de l'òpera. L'octubre de 1918 Iwaszkiewicz va aconseguir passar a Varsòvia. Allà va conèixer els escriptors que més tard es convertiren en el grup Skamander i va guanyar una posició artística entre ells, així que quan Szymanowski li va enviar el seu propi esbós d'un llibret, aquest ja no va agradar al poeta. Iwaszkiewicz no va posar fil a l'agulla al marc esbossat per Szymanowski fins al 1920. El llibret de l'últim acte va ser posteriorment reescrit pel compositor i la partitura no es va acabar fins al 1924.[27] Król Roger suposà la seva aposta més ambiciosa en el terreny de l'òpera, però estilísticament l'obra pertany a la música dels anys de guerra, i això podria explicar la dificultat del compositor per acabar-la.[1]

Varsòvia[modifica]

Després de més d'un segle sense cap estatus polític, Polònia va recuperar la seva independència el 1918. Va ser un moment triomfal i es va exigir una resposta dels artistes polonesos. Així com altres artistes marxarien, la resposta de Szymanowski va ser la de quedar-se, però no de forma immediata. La família va tornar a Polònia la nit de Nadal de 1919, després d'haver venut la propietat d'Elisavetgrad, i des d'aleshores es van veure perseguits per problemes econòmics.[1]

Unes setmanes més tard, les seves noves obres dels anys de guerra van ser presentades per primera vegada en un concert dedicat al compositor. Sens dubte, va ser un esdeveniment rellevant de la vida cultural polonesa. Szymanowski, però, no va quedar content i va escriure: «Vaig constatar de nou el mateix estat de coses que em va obligar a deixar Varsòvia fa set anys, és a dir, em sembla que no hi ha cap contacte real entre jo i el públic polonès (o en qualsevol cas de Varsòvia), em sembla estrany, incomprensible per a ells... El clima europeu del meu art no s'adapta a aquest provincialisme local, em fa vergonya... El concert va ser a la sala del Conservatori, amb una capacitat d'entre 550 i 600 persones. Malgrat la presència de Paul Kochański... i de la meva germana, no es va omplir del tot. Això vol dir que no hi havia 600 persones a Varsòvia a qui els importava el que havia estat fent durant els últims cinc anys! ..a la primera oportunitat me n'aniré de Varsòvia de nou i aniré cap a l'oest o al sud (a Itàlia)..."[28]

Szymanowski va reprendre la seva gira de concerts el 1920 i va augmentar les seves destinacions per incloure concerts no només a les principals ciutats europees, sinó també als Estats Units. Mentre interpretava les seves obres a París i havia d'anar a Londres, els amics de tota la vida del compositor, el violinista Paweł Kochański i el pianista Artur Rubinstein, el van persuadir d'anar amb ells als Estats Units.[29] El compositor ja no tenia una llar permanent, i va passar part de 1920 en la primera de les dues visites prolongades a Amèrica amb els seus amics.[1] Szymanowski va visitar Nova York i Chicago com a compositor, i Florida i Cuba com a turista. Les composicions de Szymanowski van tenir una bona acollida tant a Chicago com a Nova York i va quedar impressionat per la diversitat d'esdeveniments culturals que s'oferien a les grans ciutats. A Szymanowski també li va encantar el clima càlid del sud-est de Florida i Cuba.[30]

La popularitat de Szymanowski va créixer després de tornar a Europa del viatge als Estats Units a finals d'abril de 1921. Es va aturar un temps a París i a Londres, on va tornar a tenir contacte amb Stravinski i el va escoltar interpretant fragments del ballet Les noces. El temps que va passar a Londres va ser estimulador en el desenvolupament musical de Szymanowski; el contacte amb la música de Stravinski van canviar el focus dels interessos del compositor. L'estiu de 1921, a Varsòvia, Szymanowski va escriure un article entusiasta sobre Stravinski i la seva música.[31] Alhora, va començar a explorar les possibilitats de l'ús de materials populars a Słopiewnie, amb poemes de Julian Tuwim, d'alguna manera influenciat per Stravinski.[1]

Zakopane[modifica]

Casa de Karol Szymanowski a Zakopane

A partir de 1922 va dividir el seu temps entre Varsòvia i Zakopane, i gran part de la seva música d'aquest període es va inspirar directament en la música de les muntanyes. Szymanowski va arribar l'agost de 1922 a Zakopane, l'estació de muntanya dels Tatra que havia de ser cada vegada més important per a ell en els seus últims anys. Era un centre de reunió d’artistes i intel·lectuals, però Szymanowski ho va fer per motius de salut.[5] Era la primera vegada des de la Primera Guerra Mundial que hi retornava. Després va començar a visitar-la regularment, ja que va quedar captivat durant molt de temps per l'art vital, colorit i exuberant dels muntanyencs. Els interessos artístics de Szymanowski van començar a centrar-se cada cop més en la música popular polonesa, especialment la de les regions de Podhale i Kurpie.[1]

El maig de 1922 va tenir lloc a París un concert dedicat al compositor, que va acabar amb crítiques entusiastes. Després la va visitar i hi va passar un temps important entre 1922 i 1926. A París es trobava habitualment amb els amics habituals, Kochański i Rubinstein, i amb amics de la música polonesa com Édouard Ganche, Hélène Casella i la nord-americana Dorothy Jordan-Robinson.[1]

Szymanowski va anar reunint lentament el material per a la seva nova composició, el ballet Harnasie, inspirat en la música i l'art dels muntanyencs dels Tatra i en els seus contactes amb la música de Stravinski. La composició va durar vuit anys i el ballet es va acabar completament el 1831.[32] El 1922 va estrenar dues obres: l'òpera Hagith i el ballet Cançons de Hafiz.

La reputació de Szymanowski va anar estenent-se per Europa i a finals de 1926 se li va oferir la direcció dels conservatoris de Varsòvia i El Caire, a Egipte.[33] Va escollir Varsòvia, malgrat les condicions molt més favorables de la invitació egípcia per l'oportunitat de viure en un clima que hauria beneficiat la seva salut, amenaçada des de la primera infància per la tuberculosi. Szymanowski, però, va veure el càrrec de Varsòvia com una oportunitat per revitalitzar l'educació musical polonesa, abandonada durant els anys de la partició, i per formar una nova generació de compositors polonesos.[25]

Els anys 1927-1929 els va dedicar totalment a la seva campanya per establir un nou model educatiu, obrir amplis horitzons als joves i dotar-los d'un coneixement exhaustiu en la composició. Va aconseguir el seu objectiu, però a un cost molt elevat: van ser anys d'estancament creatiu i de gran estrès físic i nerviós, que van provocar una greu crisi de salut.[25] Els anys del conservatori van estar lluny de ser feliços per a Szymanowski. Els seus alts ideals, articulats en diversos articles importants, van trobar una resistència sostinguda i ben orquestrada, encara que no per part dels estudiants i professors més joves. Les frustracions van aparèixer sobretot en el tracte amb els músics més conservadors, i tot plegat el van portar finalment a la seva dimissió. L'acceptació de la posició del Conservatori de Varsòvia va sorprendre les persones més properes al compositor. Havia estat tractat per una depressió el 1924,[1] però encara no era conscient de l'amenaça de la tuberculosi i dels possibles càncers de pulmó/gola.[34] De seguida va començar la reorganització del Conservatori. La seva intenció de portar la institució a un estàndard europeu del segle XX va requerir l'acomiadament de professors que no compartien la seva visió. La continuació de l'estrès laboral i les males pràctiques de salut li van passar factura físicament. Fumava seixanta cigarrets al dia, bevia freqüentment i possiblement era addicte a la morfina o la cocaïna i l'alcohol. La seva salut va empitjorar tant que el 1928 va haver d'anar a un sanatori a Edlach, Àustria, i el 1929 va renunciar al seu càrrec al Conservatori.[34]

Els anys restants de la seva vida no van ser fàcils, sense cap font regular d'ingressos, va haver de fer més aparicions públiques com a intèrpret, escrivint la part de piano de la seva Simfonia núm. 4 el 1932 per adaptar-se a la seva pròpia tècnica de piano relativament modesta, que no era suficient per a les composicions més pesades de la seva carrera anterior. El mateix any va ser molt encoratjat per la representació a Praga de la seva òpera Król Roger.[11]

Szymanowski va ser traslladat d'Edlach a un altre sanatori a Davos, també a Suïssa, per ser tractat d'una tuberculosi avançada. Allà va romandre durant gairebé un any, escrivint un tractat, El paper educatiu de la cultura musical en la societat. L'estada a Davos va funcionar i els dos anys següents (1930-1931) van ser el període de la seva major estabilitat, èxit i prosperitat. Finalment, va acabar llogant una casa, Villa Atma, a Zakopane.[25] Fins al 1935, hi va viure amb el seu criat, Feliks, i la minyona Anna.[35] Atma era un lloc agradable per a Szymanowski. Els amics el visitaven i va recuperar prou energia per compondre. Durant aquests anys va acabar les seves últimes obres a gran escala, com ara el ballet Harnasie, op. 55 (1931); la Simfonia Concertant, op. 60 (1932); i Concert per a violí núm. 2, op. 62 (1933-34). La incertesa financera el va obligar a abandonar Atma l'any 1935 i, malgrat la seva salut deteriorada, va fer gires de concerts per Escandinàvia.[1]

Nowy Świat 47 street, Varsòvia, on Szymanowski va viure i compondre entre 1924 i 1929

Després de les seves excursions per Zakopane, Szymanowski va decidir establir-se a Varsòvia amb tota la família: mare, germà i tres germanes. Szymanowski compartia pis al carrer Nowy Świat, núm. 47, amb August Iwański, que va descriure el pis amb les següents paraules: «L'apartament de Szymanowski constava d'una habitació mitjana i un dormitori molt petit adjunt. Els mobles consistien en un sofà, un piano, diverses cadires, una petita prestatgeria tancada i una gran taula de roure que em va confiscar... Szymanowski només componia als matins, li agradava treballar de manera sistemàtica i constant, no tolerava la presència de ningú quan componia. Si ho feia també a la tarda -mai ho va fer al vespre ni a la nit- només era per polir l'esborrany original i donar-li la forma definitiva, o per omplir l'orquestració. Aquestes funcions eren menys absorbents, de manera que les podia dur a terme en presència d'altres persones, fins i tot parlant amb elles al mateix temps, encara que només de la manera més despreocupada i desenfrenada... Sempre li agradava utilitzar en la seva obra els mateixos llapis, bolígrafs, navalles i altres instruments petits.»[36]

Taüt amb el cos de Karol Szymanowski

Va ser allà on Szymanowski el 1926 va crear una de les seves obres més realitzades Stabat Mater. Aquesta obra li va donar un gran renom i el 1932 es va presentar a Praga l'òpera Król Roger. L'abril de 1936 va aconseguir el seu èxit més popular quan el seu ballet Harnasie, que s'havia estrenat a Praga l'any anterior, es va presentar a l'Òpera de París i va ser molt elogiat tant per la crítica com pel públic.[25]

Szymanowski mai va poder instal·lar-se en un lloc després d'abandonar Atma en els últims anys de la seva vida. Va passar uns mesos a Varsòvia, París, Grasse (França), i allà on es representaven les seves obres. A Grasse es va allotjar en una mena de pensió, sense instal·lacions mèdiques adequades, i va fer el seu darrer intent de composició, una partitura de ballet basada en l'Odissea.[1] La seva secretària des del 1931, Leonia Gradstein, que s'ocupava de molts assumptes relacionats amb el compositor a Varsòvia, el va acompanyar el 1936 durant la seva estada al sanatori Helios de Grasse al sud de França. De seguida, en reconèixer el seu estat d'impotència, el va portar a un sanatori a Canes i després a Lausana.

Va morir de tuberculosi poc després del seu trasllat a Lausana el 24 de març de 1937, en presència de la seva germana Stasia i Leonia Gradstein.[1]

Obra[modifica]

Va estar influenciat per la música de Richard Strauss, Max Reger, Aleksandr Skriabin i l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel. També va rebre la influència del seu paisà Frédéric Chopin i de la música folklòrica polonesa, i com Chopin va escriure diverses masurques per a piano (la masurca és una dansa popular polonesa). Específicament s'hi troben a Szymanowski influències de la música tradicional muntanyesa polonesa, que va descobrir a Zakopane en les muntanyes meridionals de Tatra. En un article titulat Sobre la música de Górale va dir: "El meu descobriment de l'essencial bellesa de la música, dansa i arquitectura de Górale és molt personal; molta d'aquesta bellesa l'he absorbit íntimament en la meva ànima." (p.97) Segons Jim Samson, aquesta música "es toca amb dos violins i un baix de corda" i "té característiques 'exòtiques' úniques, altament dissonants i amb fascinants efectes heterofònics."[37]

Les obres orquestrals més conegudes de Szymanowski són les quatre simfonies (sobretot la núm. 3, Cançó de la Nit per a cor i solistes i la núm. 4, Simfonia Concertant, amb piano solista, estrenada per Jan Smeterlin el 1933, amb l'orquestra de la Royal Philarmonic Society), i els seus dos concerts per a violí. Entre les seues obres escèniques s'hi troba el ballet Harnasie i les òperes Hagith i Król Roger, aquesta darrera va arribar a Catalunya el 7 de novembre de 2009 al Gran Teatre del Liceu, amb la direcció musical de Josep Pons. Va escriure molta música per a piano, entre ella els quatre estudis, op. 4 (dels que el núm. 3 potser serà la seua obra més popular), moltes masurques i els Métopes. Altres obres són Tres Mites per a violí i piano, diverses cançons (algunes amb textos de James Joyce) i un Stabat Mater. Segons Samson, «Szymanowski no va adoptar cap alternativa minuciosa a l'organització tonal... les tensions harmòniques i les distensions i el fraseig melòdic tenen clars orígens en procediments tonals, però... el marc de base tonal està gairebé o totalment dissolt».[38]

Òperes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Samson, Jim. «Biografia» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 9 novembre 2021].
  2. Chylińska, 1961, p. 11.
  3. 3,0 3,1 Samson, 1981, p. 24.
  4. 4,0 4,1 4,2 Anderson, Keith. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 11 novembre 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Karol Szymanowski». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Chylińska, 1961, p. 14.
  7. Iwanicka-Nijakowska, Anna. «Nine Preludes for piano Op. 1 – Karol Szymanowski» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: 11 novembre 2021].
  8. Jachimecki, Zdzislaw. «Karol Szymanowski» (en anglès). [Consulta: 9 novembre 2021].
  9. «The Fryderyk Chopin University of Music» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: 11 novembre 2021].
  10. Chylińska, 1961, p. 33.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 11,9 Stryja. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 11 novembre 2021].
  12. 12,0 12,1 Chylińska, 1961, p. 34.
  13. Palmer, 1983, p. 12.
  14. Chylińska, Teresa «Programa de mà per l'òpera Loteria per als marits». 3r Festival de Música Polonesa.
  15. Chylińska, 1961, p. 36.
  16. Chylińska, 1961, p. 49.
  17. Chylińska, 1961, p. 55.
  18. Chylińska, 1961, p. 62.
  19. Wightman, Alistair «Szymanowski and Islam». The Musical Times, Març 1987, pàg. 129.
  20. Chylińska, 1961, p. 74.
  21. Chylińska, 1961, p. 75.
  22. Chylińska, 1961, p. 78.
  23. Chylińska, 1961, p. 83.
  24. Samson, 1981, p. 84.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 «Biografia» (en anglès). Polish Music Center - University of Southern California. [Consulta: 15 novembre 2021].
  26. "Efebos" o Efeb significa el terme grec per a un adolescent masculí
  27. Chylińska, 1961, p. 93.
  28. Chylińska, 1961, p. 101.
  29. Chylińska, 1961, p. 107.
  30. Chylińska, 1961, p. 110.
  31. Chylińska, 1961, p. 112.
  32. «Harnasie. Balet-pantomima w trzech obrazach na tenor solo, chór mieszany i orkiestrę op. 55» (en polonès). Polskie Centrum Informacji Muzycznej. [Consulta: 16 novembre 2021].
  33. «Biografia» (en polonès). Polskie Centrum Informacji Muzycznej. [Consulta: 16 novembre 2021].
  34. 34,0 34,1 Palmer, 1983, p. 18.
  35. Samson, 1981, p. 197.
  36. Chylińska, 1961, p. 129.
  37. Samson, 1981, p. 200.
  38. Samson, 1981, p. 131.

Bibliografia[modifica]

  • Chylińska, Teresa. Karol Szymanowski (en anglès). Cracòvia: Polskie Wyd. muzyczne, 1961. ISBN 9788322400043. 
  • Palmer, Christopher. Szymanowski (en anglès). Cracòvia: BBC Books, 1983. ISBN 9780563201366. 
  • Samson, Jim. The Music of Szymanowski (en anglès). Londres: : Kahn & Averill, 1981. ISBN 9781871082142. 
  • Hubert Kennedy (1994). Karol Szymanowski, His Boy-love Novell, and the Boy he Loved. En Paidika 3.3 Amsterdam. (anglès)
  • Boguslaw Maciejewski and Felix Aprahamian, eds. (). Karol Szymanowski and Jan Smeterlin: Correspondence and Essays. Londres. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karol Szymanowski