Karol Szymanowski

Karol Szymanowski
Karol Szymanowski
Dades biogràfiques
Naixement	3 d'octubre de 1882 Tymoszówka
Mort	29 de març de 1937(1937-03-29) (als 54 anys) Lausana
Nacionalitat	Polònia
Activitat professional
Ocupació	Compositor i pianista
Gènere	Òpera i simfonia
Mestres	Zygmunt Noskowski
Instrument	Piano
Obra
Obres destacades	Q1996004 Simfonia núm. 3
Dades familiars
Parella	Boris Kochno
Premis i reconeixements
Orde de sant Sava  Q21877347

Karol Maciej Szymanowski (Tymoszówka, 3 d'octubre de 1882 - Lausana, 29 de març de 1937) fou un compositor i pianista polonès.

Biografia

Va nàixer a Tymoszówka, llavors part de Polònia, ara en l'actual Ucraïna. Va estudiar privadament música amb son pare abans d'anar a l'Escola de Música de Gustav Neuhaus a Elizawetgrad a partir de 1892, i des de 1901, al Conservatori Estatal de Varsòvia, (del qual després en va ser director a partir de 1926 i fins al seu retir el 1930). En aquell temps, les oportunitats musicals a Polònia en eren prou limitades, per la qual cosa va viatjar àmpliament per Europa, Àfrica del nord, Orient Mitjà i els Estats Units. Aquests viatges, especialment els que va fer per la ribera del Mediterrani, van proporcionar-li molta inspiració.

Entre els fruits d'aquests viatges no només s'hi troba obra musical, sinó poesia i la seua novel·la Efebs, part de la qual es va perdre en un incendi el 1939, encara que no la part principal, que va ser traduïda per ell al rus i regalada el 1919 a Borís Kochno, el seu amant de 15 anys. Escrivint sobre aquesta, Szymanowski va dir: "En ella vaig expressar molt, potser tot el que he de dir sobre aquesta matèria, que és per a mi molt important i molt bella." Continua estant disponible en una traducció alemanya com Des Gastmahl. Ein Kapitel aus dem verlorenen Roman Ephebos, Berlín, 1993; [El Simposi. Un capítol de la novel·la perduda Ephebos.] Va morir en un sanatori a Lausana, Suïssa de tuberculosi.

Obra

Casa de Karol Szymanowski a Zakopane.

Szymanowski fou membre del grup Młoda Polska (Polònia Jove), juntament amb altres artistes com ara Grzegorz Fitelberg, Ludomir Różycki i Mieczysław Karłowicz. Va estar influenciat per la música de Richard Strauss, Max Reger, Aleksandr Skriabin i l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel. També va rebre la influència del seu paisà Frédéric Chopin i de la música folklòrica polonesa, i com Chopin va escriure diverses masurques per a piano (la masurca és una dansa popular polonesa). Específicament s'hi troben a Szymanowski influències de la música tradicional muntanyesa polonesa, que va descobrir a Zakopane en les muntanyes meridionals de Tatra. En un article titulat Sobre la música de Górale va dir: "El meu descobriment de l'essencial bellesa de la música, dansa i arquitectura de Górale és molt personal; molta d'aquesta bellesa l'he absorbit íntimament en la meua ànima." (p.97) Segons Jim Samson (1977, p. 200), aquesta música "es toca amb dos violins i un baix de corda" i "té característiques 'exòtiques' úniques, altament dissonants i amb fascinants efectes heterofònics."

Les obres orquestrals més conegudes de Szymanowski són les seues quatre simfonies (sobretot la núm. 3, Cançó de la Nit per a cor i solistes i la núm. 4, Simfonia Concertant, amb piano solista, estrenada per Jan Smeterlin el 1933, amb l'orquestra de la Royal Philarmonic Society), i els seus dos concerts per a violí. Entre les seues obres escèniques s'hi troba el ballet Harnasie i les òperes Hagith i Król Roger, aquesta darrera va arribar a Catalunya el 7 de novembre de 2009 al Gran Teatre del Liceu, amb la direcció musical de Josep Pons. Va escriure molta música per a piano, entre ella els quatre estudis, op. 4 (dels que el núm. 3 potser serà la seua obra més popular), moltes masurques i els Métopes. Altres obres són Tres Mites per a violí i piano, diverses cançons (algunes amb textos de James Joyce) i un Stabat Mater. Segons Samson (p. 131), «Szymanowski no va adoptar cap alternativa minuciosa a l'organització tonal... les tensions harmòniques i les distensions i el fraseig melòdic tenen clars orígens en procediments tonals, però... el marc de base tonal està gairebé o totalment dissolt».

Bibliografia

• Hubert Kennedy (1994). Karol Szymanowski, His Boy-love Novell, and the Boy he Loved. En Paidika 3.3 Amsterdam. (anglès)
• Boguslaw Maciejewski and Felix Aprahamian, eds. (). Karol Szymanowski and Jan Smeterlin: Correspondence and Essays. Londres. (anglès)
• Jim Samson (1977). Music in Transition: A Study of Tonal Expansió and Atonality, 1900-1920. Nova York: W.W. Norton & Company. ISBN 0393021939. (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karol Szymanowski

• Pàgina d'Szymanowski en el Centre Musical Polonés (anglès)
• Informació sobre Szymanowski (anglès)
• Culture.Pl - Perfil del compositor (anglès)