Kasal Popular de Flora

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Kasal Popular de Flora
Dades
TipusCentre social ocupat Modifica el valor a Wikidata
Construcció30 abril 1991 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ 50″ N, 0° 22′ 14″ O / 39.4804175°N,0.3706339°O / 39.4804175; -0.3706339

El Kasal Popular del carrer Flora fou un dels primers centre okupa de la Ciutat de València. L'edifici okupat era l'antiga fàbrica de Juan Pampló, i es trobava al Carrer de Flora, al barri de Trinitat.[1] Fou okupat el 30 d'abril del 1991, un any i mig després de la primera okupa de la ciutat, la situada al Carrer de Palma, número 5.[2]

El dia de la seua okupació es va fer un passacarrer pel Barri del Carme, pels volts de l'okupa del carrer de Llíria.[2] Mentrestant, un grup d'okupes entrava al casal de Flora, i per a quan es va aconseguir, un centenar d'okupes creuaren el llit del Túria i es reuniren al nou local.[2] L'èxit de l'experiència tingué un efecte multiplicador, fent que a partir d'aquell moment hi hagueren més okupacions en la ciutat.[1][2]

Fou un centre de gran importància per al punk valencià,[3] on fins i tot uns aleshores desconeguts Green Day tocaren davant d'una trentena de persones el 1991.[4] Allà es van vore també alguns dels primers graffiti de la Ciutat, havent obres d'Esik per la rodalia.[5]

Un dels seus habitants fou l'antifeixista Davide Ribalta, assassinat el 4 de desembre del 1993 per tres avalotadors feixistes.[6] Finalment, el centre fou desallotjat el 20 de novembre del 1996.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 López Cuenca, Rogelio. «Kasal Popular Flora». Mapa de Valencia. [Consulta: 7 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Okup@s». Levante-EMV, 03-02-2008. Arxivat de l'original el 2020-07-07. [Consulta: 7 juliol 2020].
  3. ↑ «"Miles de muchachos", cuando València fue punk». Verlanga, 04-07-2019. [Consulta: 7 juliol 2020].
  4. ↑ Pérez de Ziriza, Carlos. «Casi nadie les vio venir: invisibles al debutar, omnipresentes tras el éxito». Valencia Plaza. [Consulta: 7 juliol 2020].
  5. ↑ R.E.A. una historia de graffiti a valència (2007) documental a Youtube
  6. ↑ Montagud, Vicent. «El jove assassinat en el Kasal Popular estava amenaçat pels nazis i era amic d'Agulló». Levante-EMV, 12-12-1993. [Consulta: 7 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kasal_Popular_de_Flora&oldid=32372160»