Kashibo
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.200 |
| Autòcton de | Departament de Huánuco, Departament de Loreto i Departament d'Ucayali |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües pano-tacanes llengües pano | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cbr |
| Glottolog | cash1251 |
| Ethnologue | cbr |
| UNESCO | 747 |
| IETF | cbr |
| Endangered languages | 2116 |
El Kashibo (Caxibo, Cacibo, Cachibo, Cahivo), Cacataibo, Cashibo-Cacataibo, Managua, o Hagueti és una llengua indígena del Perú a la regió dels rius Aguaytía, San Alejandro i Súngaro. Pertany a la família de llengües pano i és parlada pels kashibos. Els seus dialectes són Kashibo (Kaschinõ), Rubo / Isunbo, Kakataibo i Nokamán,[1] que fins fa poc s'havia cregut extingit.
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Bilabial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plain | lab. | ||||||
| Oclusiva | p | t | k | kʷ | ʔ | ||
| Nasal | m | n | ɲ | ||||
| Bategant | ɾ | ||||||
| Africada | t͡s | t͡ʃ | |||||
| Fricativa | s | ʂ | ʃ | ||||
| Aproximant | β̞ | j | w | ||||
L'inventari de consonants inclou tant un aproximant bilabial, realitzat com [β̞], com a aproximant labial-velar /w/.
Vocals
[modifica]| frontal | central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | u |
| Mitjana | e | o | |
| Oberta | a |
Les vocals posteriors /o/ i /u/ es realitzen fonèticament com a menys arrodonides; [o̜], [ u̜].[2]
Estadístiques
[modifica]La llengua és oficial al llarg dels rius Aguaytía, San Alejandro i Súngaro al Perú, on és més parlada. S'utilitza a les escoles fins a tercer de primària. No hi ha molts monolingües, llevat algunes dones de més de cinquanta anys.
Hi ha un cinc a un deu per cent d'alfabetització en comparació amb un quinze a vint-i-cinc per cent d'alfabetització en espanyol com a segona llengua. S'ha compilat un diccionari Cashibo-Cacataibo, i hi ha un conjunt de literatura, sobretot poètica.
Referències
[modifica]- ↑ Biondi, Roberto Zariquiey. 2013. Tessmann's <Nokamán>: a linguistic investigation of a mysterious Panoan group. Cadernos de Etnolingüística, volume 5, número 2, dezembro/2013.
- ↑ Zariquiey Biondi, Roberto. A Grammar of Kashibo-Kakataibo. La Trobe University, 2011.
Bibliografia
[modifica]- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
- (anglès) Wistrand-Robinson, Lila, Uto-Aztecan Affinities with Panoan of Peru I: Correspondences, dans Mary Ritchie Key (Éditeur), Language Change in South American Languages, pp. 243–276, Philadelphie, University of Pennsylvania Press, 1991 ISBN 0-8122-3060-4