Vés al contingut

Kaspar Maria von Sternberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKaspar Maria von Sternberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1761 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1838 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Březina Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSternberg Vault in Stupno (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, paleobotànica i geologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, religiós, entomòleg, paleobotànic, briòleg, paleontòleg, pteridòleg, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaSternb. Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJohn Nepomuk I of Sternberg Modifica el valor a Wikidata  i Anna Josefa Kolowrat-Krakowsky Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 12887-1

Kaspar Maria von Sternberg (també: Caspar Maria, Comte Sternberg, en alemany: Kaspar Maria Graf Sternberg, en txec: hrabě Kašpar Maria Šternberk), 6 de gener de 1761 a Praga20 de desembre de 1838 a Březina, va ser un botànic i clergue de Bohèmia.

Va ser el creador del Museu Nacional Bohemi a Praga i és considerat com el fundador de la paleobotànica moderna.

Va estudiar a Roma i a Pisa, el 1785, Sternberg es va ordenar diaca a Ratisbona, també es va afilira a una logia de la masoneria anomenada Die Wachsenden zu den Drei Schlüsseln. L'any 1795, va esdevenir un dels primers membres de l'Associació de Botànics de Ratisbona

L'any 1805, Klaus von Sternberg es va traslladar a París, en representació oficial del clergat en la coronació de Napoleó I com Emperador dels Francesos. Va tenir l'oportunitat de conèixer nombrosos científics a parís com per exemple, Alexander von Humboldt, el Marquès de Laplace, Georges Cuvier i el botànic Bartolomeu de Faujas de St. Fond. Va ser aquest darrer qui li aconsellà que es dediqués a la paleobotànica.

En botànica primer va estudiar la flora local dels Alps, Tirol i Caríntia, publicant diversos estudis sobre la família saxifragàcia i de diverses espècies de Ranunculus.

En paleobotànica va ser el primer a establir associació de les plantes fòssils a diversos ambients sedimentaris i en demostrar les similituds ecològiques i botàniques entre les plantes fòssils i les plantes actuals del mateix ambient.

Entre les seves 70 obres publicades la de més impacte va ser Versuch einer geognostisch-botanischen Darstellung der Flora der Vorwelt (Estudi d'una Associació Geobotànica de Flora Prehistòrica)

Obres

[modifica]
  • "Reise in die Rhetischen Alpen...Nürnberg", Sternberg, 1806
  • "Revisio Saxifragarum", Sternberg, 1810
  • "Versuch einer Geognostisch-Botanischen Darstellung der Flora der Vorwelt", Sternberg, [primera publicació el 31 de desembre de 1820] 1825-1838
  • Sternbergita, és un mineral anomenat així honor seu.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Kaspar Sternberg, Versuch einer geognostisch-botanischen Darstellung der Flora der Vorwelt (1820-1838)
  • Claudia Schweizer, Johann Wolfgang von Goethe und Kaspar Maria von Sternberg, Münster 2004, ISBN 3-8258-7579-2

Enllaços externs

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)