Kaspar Schollenberger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKaspar Schollenberger
Biografia
Naixement1673 Modifica el valor a Wikidata
Höchstädt an der Donau Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1735 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Kaspar Schollenberger (Höchstädt an der Donau, 1673 - 31 d'agost de 1735) va ser un clergue i compositor alemany de la tradició musical barroca del sud d'Alemanya.

Biografia[modifica]

Schollenberger va dedicar els seus dies escolars a Augsburg a Studia humanitatis i cantant a l'abadia imperial benedictina del monestir de "Sankt Ulrich und Afra". Augustinus Erath, l'aleshores abat del monestir canonge dels agustins de "Sant Miquel zu den Wengen" a Ulm, se'n va assabentar a través del seu lideratge del cor a la "Deutschordenskommende Ulm". Inicialment, el va acceptar com a valet i li va permetre fer el noviciat i, a partir d'octubre de 1697, estudiar a la universitat teològica catòlica de Dillingen al Danubi.

El 1705 Schollenberger va tornar a l'abadia de Wengen a Ulm i va ser ordenat sacerdot. Va ocupar diversos càrrecs, inicialment com a canonge.[1] Va ensenyar filosofia i teologia com a professor; El 1713 es va convertir en degà.[2]

Schollenberger va morir a Ulm el 31 d'agost de 1735.

Obres d'mportància[modifica]

El talent especial de Schollenberger radicava en la música eclesiàstica, cosa que li va valer el títol dExcelens Musices Magister ac Chori Praefectus.[3] Han sobreviscut diversos escenaris per a misses, magnificats i altres obres sagrades, algunes de les quals han arribat a nosaltres com a recopilacions impreses, però també com a manuscrits. Les seves composicions es basen en la tradició musical barroca del sud d'Alemanya. En els treballs vocals, Schollenberger va preveure un canvi de moviments tutti i en solitari, per la qual cosa va donar importància a una veu arioso que dirigia.[4] Schollenberger sovint feia servir el lema ària, en el qual l'orquestra fixa l'inici de l'ària com a lema. És un exemple bastant rar del segle xviii que el compositor es pot remuntar a les seves inicials en arranjaments de corals com lAntiphonarium Romanum de Schollenberger.[4]

Molt oblidat, és gràcies al Ulm Scherer Ensemble que aquestes obres es tornen a fer accessibles al públic i es representen.

A St. Michael zu den Wengen hi ha un retrat de Schollenberger amb l'hàbit típic dels cànons agustins.

Obres[modifica]

Obres vocals: normalment per a quatre veus, cordes i orgue in ripieno, de vegades altres instruments ad libitum.

  • Pslamodia ariosa tripartita, 3 Vespres, op.1, Augsburg 1713/1714
  • Thymiama arioso-ecclesiaticum, op.2, Ulm 1718
  • Gaudia et luctus in unum concinnata, 6 misses (amb 2 trompetes i timbals), op.3, Augsburg 1718
  • Offertoria festiva per tot any, Augsburg 1718
  • Mariale ariosum, Vespern, op.4, Augsburg 1719
  • Tymiamatis arioso-ecclesiastici, part 2, op.5, Ulm 1720
  • Tymiamatis arioso-ecclesiastici, part 3, op.6, Ulm 1724
  • 4 mesures (en a, d, e, g)
  • 2 Vesperae breves de Dominica.

Acompanyaments corals

  • Antiphonarium Romanum tripartitum complectens Antiphonas de tempore, de Sanctis in particulari i in communi una cum Basso ad organum per Choro Wengenti Ulmae specialiter elaboratum, a. CSCRWU (Caspar Schollenberger Canonicus Regularis Wengensis Ulmae), Ulm 1719
  • Graduale Romanum, Ulm 1719

Escrits

  • Controversia Philosophica de Ente negativo, Ulm 1705
  • Disputatio de Sacramentis

Bibliografia[modifica]

  • Franz Martin Kuen: Wenga sive Informatio Historica de Exempti Collegii Sancti Archangeli Michaelis ad Insulas Wengenses. Ulm 1766 (Digitale-sammlungen.de).
  • Schollenberger (Kaspar). In: Felix Joseph Lipowsky: Baierisches Musik-Lexikon. Jakob Giel, München 1811, S. 315–316 (digitale-

sammlungen.de).

  • Schollenberger, Kaspar. In: Albrecht Weyermann: Neue historisch-biographisch-artistische Nachrichten von Gelehrten und Künstlern. Stettinische Buchhandliung, Ulm 1829, S. 492 (Textarchiv – Internet Archive).

Referències[modifica]

  1. Schollenberger (Kaspar). In: Felix Joseph Lipowsky: Baierisches Musik-Lexikon. Jakob Giel, München 1811, S. 315–316 (digitale-sammlungen.de).
  2. Schollenberger, Kaspar. In: Albrecht Weyermann: Neue historisch-biographisch-artistische Nachrichten von Gelehrten und Künstlern. Stettinische Buchhandliung, Ulm 1829, S. 492 (Textarchiv – Internet Archive).
  3. Kaspar Schollenberger im Bayerischen Musiker-Lexikon Online (BMLO)
  4. 4,0 4,1 Hermann Ullrich in: Ludwig Finscher (Hrsg.), Friedrich Blume (Begr.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Bärenreiter, Kassel u. a. 2005.