Kate Mosse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKate Mosse
Kate Mosse 2008 empik.jpg
A Varsòvia el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
West Sussex (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNew College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora i presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkatemosse.co.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2162665 Modifica els identificadors a Wikidata

Kate Mosse (Londres, 20 d'octubre de 1961) és una escriptora i presentadora de televisió anglesa.[1] És coneguda principalment per la seva novel·la de 2005 El laberint, traduïda a més de 37 idiomes, i que li va valer el Premi British Book de 2006. Les seves novel·les bestsellers han venut milions de còpies en més de 40 països.[2]

En 1996 va fundar amb altres persones el Premi Orange, del que també és Directora d'Honor. L'any 2000 va ser nomenada European Woman of Achievement (Dona europea d'èxit) per la seva contribució a les arts.

Bibliografia[modifica]

Novel·les de ficció[modifica]

  • Eskimo Kissing (1996)
  • Crucifix Lane (1998)
  • Laberint (Trilogia del Llenguadoc lliuro 1 (Labyrinth, Book I Llenguadoc Trilogy, 2005)
  • Sepulcre (Trilogia del Llenguadoc lliuro 2 (Sepulchre, Book II Llenguadoc Trilogy, 2007)
  • Els fantasmes de l'hivern, (The Winter Ghosts, 2009)
  • Citadel (Book III Llenguadoc Trilogy, 2012)
  • The Mistletoe Bride & Other Haunting Tales (short stories, 2013)
  • The Taxidermist's Daughter (2014)

Novel·les no ficció[modifica]

  • Becoming a Mother (1993)
  • The House: Behind the Scenes at the Royal Opera House, Covent Garden (1995)
  • Chichester Festival Theatre at Fifty (2012)

Referències[modifica]

  1. Kate Mosse British Council. Consultado el 18 de septiembre de 2011.
  2. Bestselling author, Kate Mosse, talks about her new book, Sepulchre, and her fascination with tarot cards, The Times, 7 de junio de 2008. Consultado el 18 de septiembre de 2011.