Kathleen Kenyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaKathleen Kenyon
WithKathleen Kenyon.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 5 de gener de 1906
Londres
Mort 24 d'agost de 1978 (72 anys)
Wrexham
Ciutadania Regne Unit
Alma mater Somerville College
St Paul's Girls' School
Activitat professional
Ocupació antropòloga, historiadora de l'art, arqueòloga i prehistoriadora
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Dame Kathleen Mary Kenyon, DBE (Londres, 5 de gener de 1906Wrexham, Gal·les, 24 d’agost de 1978) va ser una arqueòloga anglesa especialista en les cultures neolítiques del Creixent Fèrtil. Assolí fama mundial arran de les seves troballes a Jericó, reputada la ciutat més antiga del món.

Era la filla gran de Sir Edward Kenyon, màxima autoritat en les cultures de l'Antic Testament i que durant molts anys va ser director del British Museum. Es graduà al Sommerville College de la Universitat d'Oxford.

Inicià l'activitat professional l'any 1929 com a tècnica fotògrafa en les excavacions de Gertrude Caton-Thompson a la desapareguda ciutat de Gran Zimbabwe. L'any següent s'integrà en l'equip de Sir Mortimer Wheeler que investigava les ruïnes de Verulamium (l'actual St Albans), i fins al 1935 fou directora de les campanyes estivals d'excavació de l'amfiteatre romà d’aquesta ciutat. Desenvolupà el "mètode Wheeler-Kenyon" d’arqueologia, avui dia universalment acceptat, que es basa en la divisió cartesiana de l'espai d'excavació per a la ubicació i catalogació de les troballes.

Entre 1931 i 1934 va treballar a Samària, a Palestina, on aconseguí establir la seqüència estratigràfica des de l'Edat del Ferro fins a l'època romana, resultats que van esdevenir cabdals per a tots els treballs posteriors a l'Orient Mitjà. De 1935 a 1939 va dirigir les excavacions de les termes romanes de la ciutat de Leicester.

Durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de la Creu Roja i alhora secretària-directora de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Londres. Acabat el conflicte, treballà en diversos llocs de la Gran Bretanya i de Líbia. L'any 1951 retornà a Palestina, on treballà fins al 1958 i hi aconseguí treure a la llum les ruïnes de Jericó, en la qual establí els set nivells successius d'ocupació. A continuació i fins al 1967 excavà a la ciutadella de David de la ciutat de Jerusalem.

Del 1956 fins a la seva jubilació el 1973 ocupà la càtedra d'arqueologia de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 fins a la seva mort, fou president -la primera dona a ésser-ho- de la Reial Societat Arqueològica, també ubicada a Oxford.

L'any 2003 la British School of Archeology at Jerusalem, que havia absorbit el Council for British Research in the Levant, fou rebatejada Kenyon Institute en honor seu.