Kava
Un grup d'homes seuen al voltant d'un bol de kava, probablement a l'illa de Bellona, a les illes Salomó (1940) | |
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Guam, Fiji, Hawaii, illes Salomó, Illes Marshall, Palau, Samoa, Kiribati, Tonga i Tahití |
Detalls | |
Tipus | beguda |
Ingredients principals | Piper methysticum |
El kava ("amarg") és una beguda típica de diversos països de les illes del Pacífic, especialment Vanuata, Fiji, Tonga i Samoa. La seva preparació es fa a partir de l'extracció d'arrels (fresques o seques) de l'espècie Piper methysticum. Normalment, l'arrel seca es mol fins a obtenir una pols, que es barrejarà amb aigua freda i, finalment, es filtrarà a través d'un vel per a obtenir-ne una suspensió[1][2].
Documentada des de fa més de 2.000 anys, es tracta d'una beguda amb efectes psicotròpics aportant una sensació de calma i relaxació. Aquests símptomes són produïts per les kavalactones, principals components de la planta[3]. Existeix prou evidència científica per la qual el seu consum elevat és perjudicial per a la salut i amb un gran ventall de símptomes clínics; mentre que prendre'l ocasionalment és acceptable amb riscos baixos, encara calen diversos estudis mèdics per a avaluar-ne amb certesa la seguretat alimentària.[4]
El kava té un impacte etnològic molt notable i amb un consum molt més alt en homes.[5] En moltes cultures en què el kava és una beguda recreativa, de fet, els patrons socials estableixen que només les dones de rang històric tenen dret a beure'l, com ara les caps dels cacicats a Tonga, Samoa o Tahití.[5]
Distribució
[modifica]L'origen es descriu a varis punts de la regió asiàtica anomenada Melanèsia
Varietats
[modifica]Hi ha més de 200 varietats de Piper methysticum, però, no totes son aptes per la producció de Kava com a beguda recreativa. A més cada regió té les seves varietats de preferència per fabricar-la. Tot i això, sempre dividirem les varietats en quatre categories:
- Kava Noble
- Kava Tu-dei
- Kava medicinal
- Kava silvestre
Referències
[modifica]- ↑ Bian, Tengfei; Corral, Pedro; Wang, Yuzhi; Botello, Jordy; Kingston, Rick «Kava as a Clinical Nutrient: Promises and Challenges» (en anglès). Nutrients, 12, 10, 05-10-2020, pàg. 3044. DOI: 10.3390/nu12103044. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC7600512. PMID: 33027883.
- ↑ Lebot, Vincent. Kava: The Pacific Elixir (Enquadernació en rústica) (en anglés). Inner Traditions/Bear, Febrer 1997, p. 272. ISBN 9780892817269, 0892817267.
- ↑ Soares, Rita B.; Dinis-Oliveira, Ricardo Jorge; Oliveira, Nuno G. «An Updated Review on the Psychoactive, Toxic and Anticancer Properties of Kava» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 11, 14, 12-07-2022, pàg. 4039. DOI: 10.3390/jcm11144039. ISSN: 2077-0383. PMC: PMC9315573. PMID: 35887801.
- ↑ FAO i OMS, 2016, p. 26.
- ↑ 5,0 5,1 Lebot, Merlin i Lindstrom, 1997, p. 41-44.
Bibliografia
[modifica]- Kava: a review of the safety of traditional and recreational beverage consumption: Technical Report (en anglès). Roma: FAO i OMS, 2016. ISBN 978-92-5-109291-0 [Consulta: 24 agost 2024].
- Lebot, Vincent; Merlin, Mark; Lindstrom, Lamont. Kava: The Pacific Elixir - The Definitive Guide to Its Ethnobotany, History, and Chemistry (en anglès). Rochester, Vermont: Healing Arts Press, 1997. ISBN 9781620550335.