Vés al contingut

Kava

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la beguda derivada d'una planta conreada en diverses illes del Pacífic. Si cerqueu l'article sobre aquesta espècie vegetal, popularment «kava» en moltes llengües diferents del català, vegeu «Piper methysticum».
No s'ha de confondre amb la beguda homòfona catalana, el cava.
Infotaula menjarKava
Un grup d'homes seuen al voltant d'un bol de kava, probablement a l'illa de Bellona, a les illes Salomó (1940) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
País d'origenGuam, Fiji, Hawaii, illes Salomó, Illes Marshall, Palau, Samoa, Kiribati, Tonga i Tahití Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusbeguda Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsPiper methysticum Modifica el valor a Wikidata

El kava ("amarg") és una beguda típica de diversos països de les illes del Pacífic, especialment Vanuata, Fiji, Tonga i Samoa. La seva preparació es fa a partir de l'extracció d'arrels (fresques o seques) de l'espècie Piper methysticum. Normalment, l'arrel seca es mol fins a obtenir una pols, que es barrejarà amb aigua freda i, finalment, es filtrarà a través d'un vel per a obtenir-ne una suspensió[1][2].

Documentada des de fa més de 2.000 anys, es tracta d'una beguda amb efectes psicotròpics aportant una sensació de calma i relaxació. Aquests símptomes són produïts per les kavalactones, principals components de la planta[3]. Existeix prou evidència científica per la qual el seu consum elevat és perjudicial per a la salut i amb un gran ventall de símptomes clínics; mentre que prendre'l ocasionalment és acceptable amb riscos baixos, encara calen diversos estudis mèdics per a avaluar-ne amb certesa la seguretat alimentària.[4]

El kava té un impacte etnològic molt notable i amb un consum molt més alt en homes.[5] En moltes cultures en què el kava és una beguda recreativa, de fet, els patrons socials estableixen que només les dones de rang històric tenen dret a beure'l, com ara les caps dels cacicats a Tonga, Samoa o Tahití.[5]

Distribució

[modifica]

L'origen es descriu a varis punts de la regió asiàtica anomenada Melanèsia

Varietats

[modifica]

Hi ha més de 200 varietats de Piper methysticum, però, no totes son aptes per la producció de Kava com a beguda recreativa. A més cada regió té les seves varietats de preferència per fabricar-la. Tot i això, sempre dividirem les varietats en quatre categories:

  1. Kava Noble
  2. Kava Tu-dei
  3. Kava medicinal
  4. Kava silvestre

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bian, Tengfei; Corral, Pedro; Wang, Yuzhi; Botello, Jordy; Kingston, Rick «Kava as a Clinical Nutrient: Promises and Challenges» (en anglès). Nutrients, 12, 10, 05-10-2020, pàg. 3044. DOI: 10.3390/nu12103044. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC7600512. PMID: 33027883.
  2. ↑ Lebot, Vincent. Kava: The Pacific Elixir (Enquadernació en rústica) (en anglés). Inner Traditions/Bear, Febrer 1997, p. 272. ISBN 9780892817269, 0892817267. 
  3. ↑ Soares, Rita B.; Dinis-Oliveira, Ricardo Jorge; Oliveira, Nuno G. «An Updated Review on the Psychoactive, Toxic and Anticancer Properties of Kava» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 11, 14, 12-07-2022, pàg. 4039. DOI: 10.3390/jcm11144039. ISSN: 2077-0383. PMC: PMC9315573. PMID: 35887801.
  4. ↑ FAO i OMS, 2016, p. 26.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lebot, Merlin i Lindstrom, 1997, p. 41-44.

Bibliografia

[modifica]
  • Kava: a review of the safety of traditional and recreational beverage consumption: Technical Report (en anglès). Roma: FAO i OMS, 2016. ISBN 978-92-5-109291-0 [Consulta: 24 agost 2024]. 
  • Lebot, Vincent; Merlin, Mark; Lindstrom, Lamont. Kava: The Pacific Elixir - The Definitive Guide to Its Ethnobotany, History, and Chemistry (en anglès). Rochester, Vermont: Healing Arts Press, 1997. ISBN 9781620550335. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kava&oldid=34104615»