Kobad II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kavadh II)
Infotaula de personaKobad II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement590 Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 628 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Dastagird (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Emperador persa (sassànida)
25 febrer 628 – 6 setembre 628
← Cosroes IIArdaixir III → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSassànides Modifica el valor a Wikidata
FillsArdaixir III Modifica el valor a Wikidata
ParesCosroes II Modifica el valor a Wikidata  i Maria Modifica el valor a Wikidata
GermansBorandurht, Azarmigduxt, Cosroes V, Shahriyar (en) Tradueix, Mardanshah (en) Tradueix i Juvanxer Modifica el valor a Wikidata

Shērōē (també transcrit com Shīrūya, شیرویه), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en persa: قباد, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628. Era el fill de Cosroes II (590–628). Va esdevenir rei després d'organitzar un cop d'estat contra el seu pare.

Biografia[modifica]

Kobad II era el fill de Cosroes II, el rei sassànida, i Maria, filla de Maurici, l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient. Kobad fou més tard empresonat pel seu pare que va voler assegurar la seva successió a favor del seu fill preferit Mardanshah, el fill de la seva muller favorita, Shirin. La reputació del seu pare havia estat arruïnada durant la guerra Sassànida-bizantina de 602–628.

El 627, el general sassànida Rhahzadh fou mort i Dastgerd, la residència favorita del rei, hi havia estat saquejada per Heracli, qui avançava cap a Ctesifont. El 628, Kobad va ser alliberat per les famílies feudals sassànides, les quals incloien: el Ispahbudhan spahbed (cap d'exèrcit) Farrukh Hormizd i els seus dos fills Rostam Farrokhzad i Farrukhzad. Shahrbaraz de la família Mihran o Mihrakan, la facció armenia representada per Varaz-Tirots Bagratuní II i finalment el Kanarang.[1]

El febrer, Kobad, juntament amb Aspad Gushnasp, va capturar Ctesifont i va empresonar a Cosroes II. Kobad II llavors es va proclamar rei de l'Imperi Sassànida el 25 de febrer, i va ordenar l'execució de tots els seus germans i germanastres, cosa que va incloure Mardanshah, el fill favorit de Cosroes II. Tres dies més tard, va ordenar a Mihr Hormozd l'execució del seu pare. Tanmateix, després de l'execució del seu pare, Kobad va fer matar Mihr Hormizd.

Amb l'acord dels nobles perses, Kobad va fer la pau amb els bizantins liderats pel seu emperador Heracli, per la qual els bizantins recuperaven tot els territoris perduts, s'alliberava als seus soldats presoners, i se'ls pagava una indemnització de guerra, juntament amb la Verdadera Creu i altres reliquies que va ser perdudes en la conquesta persa de Jerusalem el 614.[2][3]

Kovad també va nomenar a Varaz-Tirots Bagratuní II com marzban de l'Armènia persa, i va nomenar a Ishoyahb II com el nou patriarca de l'Església de l'Est.[4] Kobad II va morir no gaire més tard de pesta després d'un regnat d'uns quants mesos, el 6 de setembre de 628. Va ser succeït pel seu fill de vuit anys Ardashir III.

Matrimoni[modifica]

Un passatge de la Crònica de Edessa identifica "Anzoy la Romana" com la muller de Kavadh II i mare de Ardashir III. La dona era probablement una princesa cristiana de l'Imperi Romà d'Orient.[5]

En cultura popular[modifica]

Siroe és el tema d'òperes d'un nombre de compositors que inclouen Pasquale Errichelli, Johann Adolph Hasse, Leonardo Vinci, Antonio Vivaldi i George Frideric Handel

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kobad II
  1. Pourshariati (2008), p. 173
  2. Oman 1893, p. 212
  3. Kaegi 2003, pàg. 178, 189–190
  4. Nahal Tajadod, Les Porteurs de Lumière, Plon, Paris, 1993, 323–324.
  5. Martindale, Jones & Morris (1992), p. 94

Fonts[modifica]

  • John R. Martindale,A.H.M. Jones, i John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, Volume III: AD 527–641, 1992, Cambridge University Press ISBN 0-521-20160-8 [1]
  • Michael G. Morony, Iraq After The Muslim Conquest, [2][Enllaç no actiu], 2005, 1984, Gorgias Press LLC, ISBN 978-1-59333-315-7
  • Pourshariati, Parvaneh (2008). Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. Londres i Nova York: I.B. Tauris. ISBN 978-1-84511-645-3.
  • Shapur Shahbazi, A. (2005). "SASANIAN DYNASTY". Encyclopaedia Iranica, Online Edition. Retrieved 30 March 2014.
  • Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir (1999). Yar-Shater, Ehsan, ed. The History of Al-Tabari: The Sasanids, the Lakhmids, and Yemen. Trans. David Waines. Albany, NY: State University of New York Press. ISBN 0-7914-0764-0.