Kazakhstan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKazakhstan
Қазақстан Республикасы
(Kazakstan Respublikasi)
Республика Казахстан
(Respúblika Kazakhstan)
Bandera de Kazakhstan Escut de Kazakhstan
Bandera del Kazakhstan Escut del Kazakhstan

Himne Mening Khazakhstanim

Lema Менің Қазақстаным
El meu Kazakhstan
Etimologia kazakhs
Localització
Kazakhstan (orthographic projection).svg
Kazakhstan (orthographic projection).svg
48° N, 68° E / 48°N,68°E / 48; 68
Capital Astanà
Ciutat més gran Almati
Conté
Població
Total 17.948.816 (2014)
• Densitat 6,59 hab/km²
Llengua kazakh i rus
Geografia
Forma part de Àsia Central
Superfície 2.724.900 km²
• Aigua
Punt més alt Khan Tengri  (7.010 m)
Punt més baix Kharakhià  (-132 m)
Limita amb
Història
Sobirania  
de la Unió Soviètica 16 de desembre de 1991[1]
Organització i govern
Forma de govern República presidencialista
Executiu Government of Kazakhstan
Legislatiu Parliament of Kazakhstan
• President del Kazakhstan Nursultan Äbişulï Nazarbàiev
• Prime Minister of Kazakhstan Bakhytzhan Sagintayev (2016)
Membre de
Economia
PIB 217.872.250.221 $ (2014)
PIB per càpita 10.509,98 $ (2015)
Reserves totals 29.250.312.400 $ (2014)
IDH 0,69 (1990)
Moneda Tenge (KZT) (2014)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet kz
Prefix telefònic 7
Emergències 112, 101, 102 i 103
ISO 3166-1 KZ
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy;[2] o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest. És el novè país més gran en extensió del món.[1] Destaca la seua situació de multietnicitat (diferents ètnies són representades a l'estat).[3]

Història[modifica]

Article principal: Història del Kazakhstan

A la regió que actualment es coneix com a Kazakhstan, hi visqueren tribus nòmades a partir del segle I aC. Des del segle IV fins a començaments del segle XIII, el territori del Kazakhstan fou dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es produí la invasió dels mongols, que hi establiren un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turquestan varen serb fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la ruta de la Seda.setembre 2017[cal citació]

A partir de la segona meitat del segle XIX va ocórrer la migració camperola des de Rússia, establint-se al nord, oest i sud-est del país.[4]

Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 16 de desembre de 1991.[1]

Durant la dècada del 1930 i la del 1950 uns setanta grups ètnics es traslladaren a la regió per les polítiques soviètiques. Entre 1931-1933 el govern soviètic executà programes per a convertir a sedentaris als kazakhs que vivien com a pastors. Durant eixe mateix temps va ocórrer la fam (anomenada zhut) que provocà la mort del 40% dels kazakhs i l'emigració a les regions veïnes, sent Xina la que més rebé aquesta població.

Després de la independència del país el govern del Kazakhstan portà endavant polítiques de repatriació. El resultat fou que entre el 1991 i el 2011 entraren 860.400 kazakhs al país.[4] Almenys el 2015 el país viu la situació de la multietnicitat, que és quan diferents ètnies són representades a l'estat.[3] Des de la independència s'ha aconseguit una estabilitat política alhora que és un país que viola els drets humans.[5]

Des del 1990 fins al 2016 la qualitat dels habitants del Kazakhstan ha millorat, segons les dades recollides per les Nacions Unides.[6]

L'any 2000 es descobrí el jaciment petrolífer anomenat Kashagan (en homenatge a un poeta nacional) prop del Mar Caspi. Aquest jaciment en tretze anys des del descobriment no va produir quasi petroli malgrat els 50 milions de milions de dòlars americans invertits per empreses.[7] No va començar a ser productiu fins al novembre del 2017.[8]

Des de l'any 2000 fins al 2013 hi hagué un creixement econòmic solament detingut durant el 2008 i el 2009 a causa de la crisi financera internacional.[9]

Durant la dècada del 2000 l'empresa israeliana Verint Israel va vendre centres de vigilància al Comitè de Seguretat Nacional del Kazakhstan.[10] Aquests centres permeten interceptar comunicacions.[11][12]

El 2006 hi hagué un conflicte entre les ètnies kazakh i uigurs a Shelek, un poble de la regió d'Almaty, que suposà uns ferits.

El 2007 hi hagué un altre entre kazakhs i txetxens a Malovodnoye que suposà dos morts i sis ferits.[13]

El 2012 la població arribà a 16.757.000 habitants, sent el 54,7% població urbana i 45,3% rural.[14]

El 2013 l'empresa israeliana NICE Systems va vendre al Comitè de Seguretat Nacional del Kazakhstan un centre de vigilància similar i físicament proper al centres de Verint adquirits durant la dècada del 2000.[11][12] El mateix any es va informar que el 40% de les explotacions petrolíferes són controlades per organitzacions xineses.[15]

Un informe del 2014 de Human Rights Watch explicà que la tortura per part de les institucions policials, la falta de llibertat d'expressió, de dissentiment, de reunió i religió són elements de la pràctica de l'estat.[11]

L'1 de gener de 2015 cofundà la Unió Eurasiàtica junt a Rússia i Bielorrússia.[16]

El 2017 el president del país digué que seguiria complint el pacte respecte el petroli per a reduir-ne la quantitat d'extracció. En aquest any Kazakhstan era el principal exportador de petroli d'Àsia central.[8]

Política[modifica]

Article principal: Eleccions al Kazakhstan

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan declarà la seva independència, fou reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Danial Akhmétov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer ministres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Majilis) i una cambra alta (el Senat). A les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Majilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Majilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel parlament és proposada pel poder executiu.

El senat té 39 membres. Se'n trien dos a cada assemblea electiva (Maslikhats) a les 16 principals divisions administratives del país. Els set senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.

Subdivisió administrativa[modifica]

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies[1] (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Províncies del Kazakhstan
  1. Almati
  2. Almati*
  3. Akmolà
  4. Aktobé
  5. Astanà*
  6. Atirau
  7. Baikonur*
  8. Kazakhstan Oriental
  9. Manguistau
  10. Kazakhstan Septentrional
  11. Pavlodar
  12. Kharagandí
  13. Kostanai
  14. Khizilordà
  15. Kazakhstan Meridional
  16. Kazakhstan Occidental
  17. Jàmbil

Geografia[modifica]

Article principal: República del Kazakhstan

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món i el més gran sense litoral. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa occidental. És equivalent a la grandària de l'Argentina. En el període soviètic, el Kazakhstan cedí part del seu territori a la Xina (l'anomenat Turquestan Oriental) i algunes zones a l'Uzbekistan (anomenada Karakalpakia). Comparteix 7644 quilòmetres de fronteres amb Rússia, 2.330 quilòmetres amb l'Uzbekistan, 1.765 quilòmetres amb la Xina, 1212 quilòmetres amb Kirguizistan i 413 quilòmetres amb el Turkmenistan.

Les principals ciutats són: Astanà, Almatí, Kharagandí, Ximkent, Atyrau, Khizilordà i Öskemen. Es troba entre les latituds 40° i 56° N i longituds 46° i 88° E. Si bé està situat principalment a Àsia, una petita porció del Kazakhstan també es troba a l'oest dels Urals, a l'est d'Europa.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. Al sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpakhdalà). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest els contraforts de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan. L'estepa de Kazakhstan, amb una superfície d'al voltant de 804 500 quilòmetres quadrats, ocupa un terç del país i és la més gran del món. Es caracteritza per grans extensions de pasturatges i zones sorrenques. Els rius i llacs més importants del país són: el mar d'Aral, el riu Ili, el riu Irtix, el riu Ixim, el riu Ural, el Sirdarià, el riu Txarin, el llac Balkhaix i el llac Zaissan.

Muntanyes Altai a l'est del país.

Clima[modifica]

El clima és continental, amb estius càlids i hiverns freds. Les precipitacions varien entre les zones àrides i les semiàrides.

El canyó del Txarin té de 150 a 300 metres de profunditat i 80 quilòmetres de llarg, travessa el gres vermell de l'altiplà i s'estén al llarg del congost del riu Txarin al nord del Tian Shan ('Muntanyes Celestials', 200 km a l'est d'Almatí) a 43 ° 21'1 16" N 79 ° 4'49 28" E. La inaccessibilitat del canyó creà un refugi segur per a una espècie rara de freixe que sobrevisqué a l'Edat de Gel i actualment es conrea també en altres àrees. El cràter Khigaix és un cràter d'impacte d'un asteroide de 8 km de diàmetre, que s'estima data del Pliocè o Miocè, de fa cinc a tres milions d'anys.

Economia[modifica]

Article principal: Economia del Kazakhstan

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país té grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, coure, molibdè, plom, bauxita, or i urani,[17] del qual és el major productor del món.[18] És el principal exportador de petroli de l'Àsia Central.[8]

Demografia[modifica]

La població és d'uns 15.144.000 habitants i la densitat és molt baixa (6 hab/km²).

Destaca la varietat ètnica del país, havent-hi unes 130 ètnies.[4] La majoria dels habitants del Kazakhstan del 2015 són d'ètnia kazakha (64,5%) o russa (22,3%),[1] amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories, que són el 13%. La dècada del 1990 estigué marcada per l'emigració de molts europeus que abandonaren el Kazakhstan per tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, féu que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Les 12 ètnies més grans en nombre eren el 2015: els kazakhs, russos, alemanys, polonesos, uzbeks, uigurs, turcs, txetxens, ingúixos, coreans, kurds i dungans.[19]

Religions[modifica]

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i d'altres.

Idiomes[modifica]

El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal, mentre que el rus és considerat idioma oficial. El rus es fa servir normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh.

El setembre de 2017 es començà a treballar per via legal en la transició de l'ús de l'alfabet ciríl·lic al llatí per al kazakh al Kazakhstan.[20]

Educació[modifica]

L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

Gastronomia[modifica]

La cultura gastronòmica del país continua les tradicions del passat nòmada de la regió d'Àsia Central. Aquesta dieta nòmada conté molta carn i en el cas kazakh hi ha un èmfasi diferenciador en la carn de cavall.[21]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 131.
  2. «Kazakhstan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 133.
  4. 4,0 4,1 4,2 Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 132.
  5. Alonso Marcos, 2013, p. 2.
  6. Abajobir, Amanuel Alemu et alii «Measuring progress and projecting attainment on the basis of past trends of the health-related Sustainable Development Goals in 188 countries: an analysis from the Global Burden of Disease Study 2016». The Lancet, 390, 10100, setembre 2017, pàg. 1433. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)32336-X.
  7. Pasternack, Alex «The World's Most Toxic Money Pit». Motherboard, 17-04-2017 [Consulta: 16 setembre 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Kazakhstan to remain part of global oil pact: president». Reuters, 14-09-2017 [Consulta: 16 setembre 2017].
  9. «Mundo/Kazajistán». El Exportador, 177, 2013, pàg. 4. ISSN: 1137-6384.
  10. Privacy International, 2014, p. 91.
  11. 11,0 11,1 11,2 Bryant, Ben «US and Israeli Companies Are Selling Surveillance Technology to Repressive Regimes, Report Finds». Vice, 20-11-2014 [Consulta: 17 setembre 2017].
  12. 12,0 12,1 Privacy International. Private Interests: Monitoring Central Asia. Regne Unit: Privacy International, 2014, p. 41 [Consulta: 17 setembre 2017]. 
  13. Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 145.
  14. Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 131-132.
  15. «China controls almost 40 percent of Kazakhstan's hydrocarbons». Tengri News, 2013 [Consulta: 18 setembre 2017].
  16. Sarrión, Antonio «Nace un gigante». El siglo de Europa, 1067, 2014. ISSN: 2254-9234.
  17. Alonso Marcos, 2013, p. 1.
  18. «Special Report: Areva and Niger's uranium fight» (en anglès). Reuters, 05-02-2014. [Consulta: 19 març 2016].
  19. Lozano Martín; Rakiesheva, 2015, p. 134.
  20. Rysaliev, Aktan «Kazakhstan Takes Decisive Step Toward Adopting the Latin Alphabet». EurasiaNet.org, 12-09-2017 [Consulta: 16 setembre 2017].
  21. Hay, Mark «I Ate Horse Ass in Kazakhstan». Vice, 21-01-2014 [Consulta: 17 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]