Kazakhstan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKazakhstan
Қазақстан Республикасы
(Kazakstan Respublikasi)
Республика Казахстан
(Respúblika Kazakhstan)
Bandera de Kazakhstan Escut de Kazakhstan
Bandera del Kazakhstan Escut del Kazakhstan

Himne Mening Khazakhstanim

Lema Менің Қазақстаным
El meu Kazakhstan
Etimologia kazakhs
Localització
Kazakhstan (orthographic projection).svg
Kazakhstan (orthographic projection).svg
48° N, 68° E / 48°N,68°E / 48; 68
Entitats de població
Capital Astanà
Ciutat més gran Almati
Conté
Població
Total 17.948.816 (2014)
• Densitat 6,59 hab/km²
Llengua kazakh
Geografia
Forma part de Àsia Central
Superfície 2.724.900 km²
• Aigua
Punt més alt Khan Tengri  (7.010 m)
Punt més baix Kharakhià
Limita amb
Història
Sobirania  
de la Unió Soviètica 16 de desembre de 1991
Organització i govern
Forma de govern República presidencialista
• President del Kazakhstan Nursultan Äbişulï Nazarbàiev
• Prime Minister of Kazakhstan Karim Kajymqanuly Massimov
Membre de
Economia
PIB 217.872.250.221 $ (2014)
PIB per càpita 10.509,98 $ (2015)
Reserves totals 29.250.312.400 $ (2014)
IDH 0,69 (1990)
Moneda Tenge (KZT) (2014)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet kz
Prefix telefònic 7
Emergències 112, 101, 102 i 103
ISO 3166-1 KZ
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Kazakhstan

A la regió que actualment es coneix com a Kazakhstan, hi van viure tribus nòmades a partir del segle I aC. Des del segle IV fins a començaments del segle XIII, el territori del Kazakhstan va ser dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es va produir la invasió per part dels mongols, que hi van establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la ruta de la Seda.

Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 1991.

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Eleccions al Kazakhstan

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan va declarar la seva independència, va ser reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Danial Akhmétov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer ministres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Majilis) i una cambra alta (el Senat). A les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Majilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Majilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel parlament és proposada pel poder executiu.

El senat té 39 membres. Se'n trien dos a cada assemblea electiva (Maslikhats) a les 16 principals divisions administratives del país. Els set senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Províncies del Kazakhstan
  1. Almati
  2. Almati*
  3. Akmolà
  4. Aktobé
  5. Astanà*
  6. Atirau
  7. Baikonur*
  8. Kazakhstan Oriental
  9. Manguistau
  10. Kazakhstan Septentrional
  11. Pavlodar
  12. Kharagandí
  13. Kostanai
  14. Khizilordà
  15. Kazakhstan Meridional
  16. Kazakhstan Occidental
  17. Jàmbil

Geografia[modifica | modifica el codi]

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món i el més gran sense litoral. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa occidental. És equivalent a la grandària d'Argentina. En el període soviètic, Kazakhstan va lliurar part del seu territori a Xina (l'anomenat Turkestan Oriental) i algunes zones a Uzbekistan (anomenada Karakalpakia). Comparteix 7644 quilòmetres de fronteres amb Rússia, 2330 quilòmetres amb Uzbekistan, 1765 quilòmetres amb la Xina, 1212 quilòmetres amb Kirguizistan i 413 quilòmetres amb Turkmenistan.[1]

Les principals ciutats són: Astanà, Almatý, Kharagandí, Shymkent, Atyrau, Khizilordà i Öskemen. Es troba entre les latituds 40° i 56° N i longituds 46° i 88° E. Si bé està situat principalment a Àsia, una petita porció de Kazakhstan també es troba a l'oest dels Urals, a l'est d'Europa. Una part del país està geogràficament a dins d'Europa.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. Al sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpak Dala). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest els contraforts de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan. L'estepa de Kazakhstan, amb una superfície d'al voltant de 804 500 quilòmetres quadrats, ocupa un terç del país i és la més gran del món. Es caracteritza per grans extensions de pasturatges i zones sorrenques. Els rius i llacs més importants del país són: el mar d'Aral, el riu Ili, el riu Irtysh, el riu Ishim, el riu Ural, el Syr Darya, el riu Charyn, el llac Baljash i el llac Zaysan.

Muntanyes Altai a l'est del país.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és continental, amb estius càlids i hiverns freds. Les precipitacions varien entre les zones àrides i les semiàrides.

El canó Charyn té de 150 a 300 metres de profunditat i 80 quilòmetres de llarg, travessa la vermella pedra arenisca de l'altiplà i s'estén al llarg del congost del riu Charyn en el nord de Tian Shan («Muntanyes Celestials», 200 km a l'est d'Almatý) a 43 ° 21'1 16" N 79 ° 4'49 28" E. La inaccessibilitat del canó va crear un refugi segur per a una espècie rara de freixe que va sobreviure a l'Edat de Gel i actualment es conrea també en altres àrees. El cràter Bigach és un cràter d'impacte d'un asteroide de 8 km de diàmetre, que s'estima data del Pliocè o Miocè, de fa cinc a tres milions d'anys.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Kazakhstan

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país té grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, coure, molibdè, plom, bauxita, or i urani, del qual és el major productor del món.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població és d'uns 15.144.000 habitants i la densitat és molt baixa (6 hab/km²).

La majoria dels habitants de l'actual Kazakhstan són d'ètnia kazakha (58%) o russa (27%), amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories (15%). La dècada del 1990 va estar marcada per l'emigració de molts europeus que van abandonar el Kazakhstan per tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, va fer que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Religions[modifica | modifica el codi]

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i d'altres.

Idiomes[modifica | modifica el codi]

El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal, mentre que el rus és considerat idioma oficial. El rus es fa servir normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh.

Educació[modifica | modifica el codi]

L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta superf.C3.ADcie
  2. «Special Report: Areva and Niger's uranium fight» (en anglès). Reuters, 05-02-2014. [Consulta: 19 març 2016].