Kazakhstan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKazakhstan
Қазақстан Республикасы (kk)
Қазақстан (kk) Modifica el valor a Wikidata
Bandera del Kazakhstan Escut del Kazakhstan
Bandera del Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata Escut del Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata

HimneMening Khazakhstanim Modifica el valor a Wikidata

LemaМенің Қазақстаным El meu Kazakhstan
Epònimkazakhs Modifica el valor a Wikidata
Localització
Kazakhstan (orthographic projection).svg Modifica el valor a Wikidata
 48° N, 68° E / 48°N,68°E / 48; 68

CapitalNursultan Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granAlmati
Població
Total18.276.500 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6,71 hab/km²
Gentilicikazakh Modifica el valor a Wikidata
Idiomakazakh
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deÀsia Central i Europa de l'Est Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.724.900 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua
Punt més altKhan Tengri (7.010 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixKharakhià (-132 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Socialista Soviètica del Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Sobirania 
de la Unió Soviètica1991
Organització política
Forma de governpresidencialisme Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern del Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament del Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata
• President del Kazakhstan Modifica el valor a WikidataCassim-Jomart Tocaiev (oc) Tradueix (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataAskar Mamin (en) Tradueix (21 febrer 2019) Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB nominal159.406.926.359,12 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita9.030 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Reserves totals30.746.770.568 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Monedatenge Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.kz i .қаз (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+7 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112, 101, 102 i 103 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísKZ Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgovernment.kz Modifica el valor a Wikidata

El Kazakhstan[a] (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy;[2] o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest. És el novè país més extens del món.[3] Destaca la seua situació de multietnicitat (diferents ètnies són representades a l'Estat).[4]

Història[modifica]

Article principal: Història del Kazakhstan

A la regió que actualment es coneix com a Kazakhstan, des de l'Edat de Pedra hi habitaren humans nòmades.[5] Hi visqueren tribus nòmades a partir del segle i aC. Des del segle iv fins a començaments del segle xiii, el territori del Kazakhstan fou dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es produí la invasió dels mongols, que hi establiren un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turquestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda. setembre 2017[cal citació]

El segle VI es formà el primer Estat a la regió. Era Göktürks.[5]

Cap al segle XVI els kazakhs van emergir com un grup diferenciat, dividit en tres tribus. Els russos van començar a avançar en l'estepa kazakh al segle XVIII, i a mitjan el segle XIX tot Kazakhstan era part de l'Imperi rus. A partir de la segona meitat del segle XIX va ocórrer la migració camperola des de Rússia i Curaïna, establint-se al nord, oest i sud-est del país.[6] Després de la Revolució russa de 1917 i a la guerra civil, el territori de Kazakhstan es va reorganitzar en diverses ocasions abans de convertir-se en la República Socialista Soviètica del Kazakhstan el 1936, com a part de l'URSS.

Va formar part de la Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la dissolució de l'URSS el 16 de desembre de 1991.[3] en que proclama la seva independència.[7]

Durant la dècada del 1930 i la del 1950 uns setanta grups ètnics es traslladaren a la regió per les polítiques soviètiques. Entre 1931-1933 el govern soviètic executà programes per a convertir en sedentaris els kazakhs que vivien com a pastors. Durant aquest mateix temps va ocórrer la fam (anomenada zhut) que provocà la disminució de la població i l'emigració a les regions veïnes, perdent el país un 23% de la població, sent Xina la que més rebé aquesta població.

Durant la segona guerra mundial la República Socialista Soviètica del Kazakhstan va contribuir amb cinc divisions nacionals a les forces de la Unió Soviètica. Alguns dels seus combatents foren llorejats com a Herois de guerra, i avui en dia són venerats encara pels kazakhs.

El Kazakhstan fou el centre de diversos projectes de l'etapa soviètic, com la campanya de les Terres Verges de Khrusxov, el Cosmòdrom de Baikonur i el lloc de proves de Semipalàtinsk, centre de proves nuclears de l'URSS, avui desmantellat.

Després de la independència del país el govern del Kazakhstan portà endavant polítiques de repatriació. El resultat fou que entre el 1991 i el 2011 entraren 860.400 kazakhs al país.[6] Almenys el 2015 el país viu la situació de la multietnicitat, que és quan diferents ètnies són representades en l'Estat.[4] Des de la independència s'ha aconseguit una estabilitat política alhora que és un país que viola els drets humans.[8]

Des del 1990 fins al 2016 la qualitat dels habitants del Kazakhstan ha millorat, segons les dades recollides per les Nacions Unides.[9]

Des de l'any 2000 fins al 2013 hi hagué un creixement econòmic solament detingut durant el 2008 i el 2009 a causa de la crisi financera internacional.[10]

El 2006 hi hagué un conflicte entre les ètnies kazakh i uigurs a Shelek, un poble de la regió d'Almaty, que comportà ferits.

El 2007 n'hi hagué un altre entre kazakhs i txetxens a Malovodnoye que comportà dos morts i sis ferits.[11]

El 2012 la població arribà a 16.757.000 habitants, en la qual el 54,7% és població urbana i el 45,3% rural.[12]

El 2013 es va informar que el 40% de les explotacions petrolieres són controlades per organitzacions xineses.[13]

Un informe del 2014 de Human Rights Watch explicà que la tortura per part de les institucions policials, la falta de llibertat d'expressió, de dissentiment, de reunió i religió són elements de la pràctica de l'Estat.[14]

L'1 de gener de 2015 cofundà la Unió Eurasiàtica junt a Rússia i Bielorússia.[15]

El 2017 el president del país digué que seguiria complint el pacte respecte el petroli per a reduir-ne la quantitat d'extracció. En aquest any Kazakhstan era el principal exportador de petroli d'Àsia Central.[16]

Política[modifica]

Article principal: Eleccions al Kazakhstan

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'Estat, i a la vegada el comandant en cap de les Forces Armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel Parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan declarà la seva independència, fou reelegit per a un mandat nou de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del Govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Danial Akhmétov. Hi ha, al seu torn, tres viceprimer ministres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Majilis) i una cambra alta (el Senat). A les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 escons en els Majilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Majilis tenen facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel Parlament és proposada pel poder executiu.

El senat té 39 membres. Se'n trien dos a cada assemblea electiva (Maslikhats) a les 16 principals divisions administratives del país. Els set senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.

Subdivisió administrativa[modifica]

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies[3] (oblistar, singular - oblis) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Províncies del Kazakhstan

  1. Almati
  2. Almati*
  3. Akmolà
  4. Aktobé
  5. Nursultan*
  6. Atirau
  7. Baikonur*
  8. Kazakhstan Oriental
  9. Manguistau
  10. Kazakhstan Septentrional
  11. Pavlodar
  12. Kharagandí
  13. Kostanai
  14. Khizilordà
  15. Turquestan (abans Kazakhstan Meridional)
  16. Kazakhstan Occidental
  17. Jàmbil

Geografia[modifica]

Article principal: República del Kazakhstan

La principal característica de la situació geogràfica del país és la seua connexió central euroasiàtica, car connecta Occident i Orient.[17]

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món i el més gran sense litoral. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa occidental. És equivalent a la grandària de l'Argentina. En el període soviètic, el Kazakhstan cedí part del seu territori a la Xina (l'anomenat Turquestan Oriental) i algunes zones a l'Uzbekistan (anomenada Karakalpakia). Comparteix 7644 quilòmetres de fronteres amb Rússia, 2.330 quilòmetres amb l'Uzbekistan, 1.765 quilòmetres amb la Xina, 1212 quilòmetres amb Kirguizistan i 413 quilòmetres amb el Turkmenistan.

Les principals ciutats són: Nursultan, Almatí, Kharagandí, Ximkent, Atyrau, Khizilordà i Öskemen. Es troba entre les latituds 40° i 56° N i longituds 46° i 88° E. Si bé està situat principalment a Àsia, una petita porció del Kazakhstan també es troba a l'oest dels Urals, a l'est d'Europa.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. Al sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpakhdalà). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest els contraforts de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan. L'estepa del Kazakhstan, amb una superfície al voltant de 804 500 quilòmetres quadrats, ocupa un terç del país i és la més gran del món. Es caracteritza per grans extensions de pasturatges i zones sorrenques. Els rius i llacs més importants del país són: el mar d'Aral, el riu Ili, el riu Irtix, el riu Ixim, el riu Ural, el Sirdarià, el riu Txarin, el llac Balkhaix i el llac Zaissan.

Muntanyes Altai a l'est del país.

Clima[modifica]

El clima és continental, amb estius càlids i hiverns freds. Les precipitacions varien entre les zones àrides i les semiàrides.

El canyó del Txarin té de 150 a 300 metres de profunditat i 80 quilòmetres de llarg, travessa el gres vermell de l'altiplà i s'estén al llarg del congost del riu Txarin al nord del Tian Shan ('Muntanyes Celestials', 200 km a l'est d'Almatí) a 43 ° 21'1 16" N 79 ° 4'49 28" E. La inaccessibilitat del canyó creà un refugi segur per a una espècie rara de freixe que sobrevisqué a l'edat de gel i actualment es conrea també en altres àrees. El cràter Khigaix és un cràter d'impacte d'un asteroide de 8 km de diàmetre, que s'estima data del Pliocè o Miocè, de fa cinc a tres milions d'anys.

Economia[modifica]

Article principal: Economia del Kazakhstan

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país té grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, coure, molibdè, plom, bauxita, or i urani,[18] del qual és el major productor del món.[19] És el principal exportador de petroli de l'Àsia Central.[16]

Demografia[modifica]

La població és d'uns 15.144.000 habitants i la densitat és molt baixa (6 hab/km²).

Destaca la varietat ètnica del país, havent-hi unes 130 ètnies.[6] La majoria dels habitants del Kazakhstan del 2015 són d'ètnia kazakha (64,5%) o russa (22,3%),[3] amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories, que són el 13%. La dècada del 1990 estigué marcada per l'emigració de molts europeus que abandonaren el Kazakhstan per tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, féu que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Les 12 ètnies més grans en nombre eren el 2015: els kazakhs, russos, alemanys, polonesos, uzbeks, uigurs, turcs, txetxens, ingúixos, coreans, kurds i dungans.[20]

Religions[modifica]

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i d'altres.

Idiomes[modifica]

El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal, mentre que el rus és considerat idioma oficial. El rus es fa servir normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh. El setembre de 2017 es començà a treballar per via legal en la transició de l'ús de l'alfabet ciríl·lic al llatí per al kazakh al Kazakhstan.[21]

Educació[modifica]

L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

Gastronomia[modifica]

La cultura gastronòmica del país continua les tradicions del passat nòmada de la regió d'Àsia Central. Aquesta dieta nòmada conté molta carn i en el cas kazakh hi ha un èmfasi diferenciador en la carn de cavall.[22]

Referències[modifica]

  1. Batlle, Mar «Llengua i ús. Consideracions sobre l'ús de la toponímia estrangera en català». Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 53, 2n semestre 2013, pàg. 2.
  2. «Kazakhstan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 131.
  4. 4,0 4,1 Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 133.
  5. 5,0 5,1 . Curtis, Glenn E. «Early Tribal Movements». Kazakstan: A Country Study. GPO for the Library of Congress. [Consulta: 19 febrer del 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 132.
  7. Michaels, Paula A. «Motherhood, Patriotism, and Ethnicity: Soviet Kazakhstan and the 1936 Abortion Ban». Feminist Studies, 27, 2, 2001, pàg. 309. DOI: 10.2307/3178760.
  8. Alonso Marcos, 2013, p. 2.
  9. Abajobir, Amanuel Alemu et alii «Measuring progress and projecting attainment on the basis of past trends of the health-related Sustainable Development Goals in 188 countries: an analysis from the Global Burden of Disease Study 2016». The Lancet, 390, 10100, setembre 2017, pàg. 1433. DOI: 10.1016/S0140-6736(17)32336-X.
  10. «Mundo/Kazajistán». El Exportador, 177, 2013, pàg. 4. ISSN: 1137-6384.
  11. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 145.
  12. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 131-132.
  13. «China controls almost 40 percent of Kazakhstan's hydrocarbons». Tengri News, 2013 [Consulta: 18 setembre 2017].
  14. Bryant, Ben «US and Israeli Companies Are Selling Surveillance Technology to Repressive Regimes, Report Finds». Vice, 20-11-2014 [Consulta: 17 setembre 2017].
  15. Sarrión, Antonio «Nace un gigante». El siglo de Europa, 1067, 2014. ISSN: 2254-9234.
  16. 16,0 16,1 «Kazakhstan to remain part of global oil pact: president». Reuters, 14-09-2017 [Consulta: 16 setembre 2017].
  17. Tan, Sue-Ann «Singapore and Kazakhstan ink bilateral investment treaty». Straits Times, 21-11-2018 [Consulta: 24 novembre 2018]. «Kazakhstan is a key player in the Eurasian region, connecting the East and West.»
  18. Alonso Marcos, 2013, p. 1.
  19. «Special Report: Areva and Niger's uranium fight» (en anglès). Reuters, 05-02-2014. [Consulta: 19 març 2016].
  20. Lozano Martín i Rakiesheva, 2015, p. 134.
  21. Rysaliev, Aktan «Kazakhstan Takes Decisive Step Toward Adopting the Latin Alphabet». EurasiaNet.org, 12-09-2017 [Consulta: 16 setembre 2017].
  22. Hay, Mark «I Ate Horse Ass in Kazakhstan». Vice, 21-01-2014 [Consulta: 17 setembre 2017].

Notes[modifica]

  1. En català es podria anomenar Casaquistan, però el seu ús està desaconsellat.[1]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]