Kâzım Karabekir
  | |
| Nom original | (tr) Kazım Karabekir |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1882 Küçükmustafapaşa (Imperi Otomà) |
| Mort | 26 gener 1948 (65/66 anys) Ankara (Turquia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Nacional de Turquia |
| 5è President de la Gran Assemblea Nacional de Turquia | |
| 5 d'agost de 1946 – 26 de gener de 1948 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Turquia |
| Religió | Islam |
| Formació | Col·legi Militar Otomà institut militar Kuleli |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític, autor |
| Partit | Halk Fırkası (1923-1924) Partit Republicà Progressista de Turquia (1924-1925) Partit Republicà del Poble (1939-1948) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Infanteria |
| Rang militar | general de brigada |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | İclal Karabekir (1924-1948) |
Signatura  | |
Musa Kâzım Karabekir (Küçükmustafapaşa, Fatih, Istanbul, 1882[1] - Ankara, 1948) va ser un general i polític turc.[2] Va ocupar diverses posicions militars i a la Primera Guerra Mundial va ser cap d'estat major de l'exèrcit del general alemany Von der Goltz a la frontera iraquiana i després comandant del 2n Cos de l'exèrcit del Caucas, obtenint victòries a les batalles d'Erzurum i Erzincan.
El 1919, el sultà el va nomenar governador del Cinquè Cos a Erzurum,[3] però va posar les seves tropes al servei dels nacionalistes i Mustafa Kemal el va nomenar comandant del front oriental, obtenint les victòries de Kars i Gyumri sobre els armenis (finals de 1920).[4][5] En aquest mateix any fou diputat de la Gran Assemblea Nacional de Turquia per Edirne. Durant la campanya militar de l'est, en la guerra de lliberació de Turquia va acollir a sis mil nens i nenes orfes (entre turcs, kurds i armenis) i va fundar un establiment per a protegir-los i ensenyar-los. Els quatre mil nens i dos mil nenes formen allò que Karabekir anomena "Exercit de Nens Saludables" (turc: Gürbüz Çocuklar Ordusu) i van aprendre esports, com ara, l'esquí.[6][7] El 1924, Atatürk va prohibir als militars seguir carrera política sense deixar l'exèrcit i Karabekir va renunciar als seus graus i va fundar el Partit Republicà Progressista (Terakkiperver Cumhuriyet Fırkası) molt proper al Partit Republicà del Poble però que demanava un procés més lent cap al laïcisme. Quan va esclatar la revolta kurda el 1925 el seu partit va demanar moderació en la repressió i fou dissolt i Karakebir fou jutjat el 1926 i encara que fou absolt es va retirar fins a la mort d'Atatürk el 1938; el 1939, va ser elegit diputat per Istanbul pel Partit Republicà del Poble; el 1946, fou elegit president de l'Assemblea Nacional càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1948.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kâzım Karabekir |
- ↑ https://isteataturk.com/g/icerik/Kazim-Karabekir/1597
- ↑ B. Lewis, The emergence of the modern Turkey, Londres 1962
- ↑ Jäschke, Gotthard «Beiträge zur Geschichte des Kampfes der Türkei um ihre Unabhängigkeit». Die Welt des Islams, 5, 1/2, 1957, pàg. 25–26. DOI: 10.2307/1570253. ISSN: 0043-2539.
- ↑ Hovannisian, Richard G. The Republic of Armenia, Vol. IV: Between Crescent and Sickle, Partition and Sovietization. Berkeley: University of California Press, 1996, p. 184–195. ISBN 0-520-08804-2.
- ↑ Hovannisian. Republic of Armenia, Vol. IV, pp. 237–282.
- ↑ https://dergipark.org.tr/tr/pub/usdad/issue/55369/726370
- ↑ https://onedio.com/haber/pek-bilinmeyen-bir-kimsesizler-hikayesi-kazim-karabekir-in-gurbuz-cocuklar-ordusu-692194
- Persones de Fatih
- Alumnes del Liceu Militar Kuleli
- Alumnes del Col·legi Militar Otomà
- Presidents de la Gran Assemblea Nacional turca
- Militars otomans de la Primera Guerra Mundial
- Generals turcs
- Defensors dels drets del nen turcs
- Morts a Ankara
- Polítics otomans
- Militars d'Istanbul
- Polítics d'Istanbul
- Naixements del 1882