Kazimierz Serocki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKazimierz Serocki
Kazimierz Serocki monument.JPG
Tomba de Kazimierz Serocki i la seva esposa
Dades biogràfiques
Naixement 2 de maig de 1922
Toruń, Cuiàvia i Pomerània
Mort 9 de gener de 1981(1981-01-09) (als 58 anys)
Varsòvia
Sepultura Powązki Cemetery
Nacionalitat Polònia Polònia
Activitat professional
Ocupació Compositor, professor

IMDB: nm0785300
Modifica dades a Wikidata

Kazimierz Serocki (Toruń, Cuiàvia i Pomerània, 2 de maig de 1922 - Varsòvia, 9 de gener de 1981) fou un compositor polonès.

Es va formar en la seva vila natal, a Lodz i a París. Fou un dels organitzadors del Festival de Música Contemporània de Tardor de Varsòvia, activitat per la qual li fou concedit el premi nacional d'Activitats Artístiques, així com per la seva important obra de compositor (1959-1963). Formà part de la important i innovadora generació de músics polonesos, entre els que també cal citar, a Baird, Kotoński i Penderecki.

Tècnica de Serocki[modifica | modifica el codi]

La seva tècnica, més o menys influïda pel post-serialisme –com els altres polonesos de la seva època—, es distingeix, formalment, pel desenvolupament a base de variació i ampliació dels temes, procediment força característic de l'orient europeu, en contraposició a la forma oriental (simfònica o lieder), que concep el desplegament musical més aviat com una dialèctica entre dos temes de caràcter oposat que s'enuncien sempre en la seva forma més desenvolupada.

Mentre compositors com Martinů i Janáček adopten sistemàticament la forma oriental, del llunyà origen popular, Serocki, com Chopin i el mateix Bartók, sembla existir un compromís entre les dues formes: d'ací que cultivi la simfonia i el concert. Una altra característica de la seva música és el gust pel gegantí i l'emprà grups més o menys nodrits que valoren musicalment l'espai; aquest procediment era molt del gust de l'època.

Obres més importants[modifica | modifica el codi]

  • Dues Simfonies, una d'elles amb cor.
  • Simfonietta, per a dues orquestres de corda.
  • El cor de la nit, per a orquestra de cambra.
  • Els ulls de l'aire, per a orquestra de cambra.
  • Episodis per a instruments de corda i tres grups de percussió (1964).
  • Segments per a set grups instrumentals (1964).
  • Concert per a trombó i orquestra (1964).
  • Concert per a trombó i orquestra (1964).
  • Frescos simfònics, (1963-1964) per a quàdruple conjunt de vent de fusta i metall, 6 trompes, 2 arpes, 2 pianos, guitarra, mandolia, 60 instruments de percussió per a quatre executants i una gran massa de corda, curiósa obra en 4 temps, a base d'elements que se super-posen, combinen i pasen d'una a un altre grups instrumentals.

També va escriure música de cambra, peces per a piano i música per a cor.

Referències[modifica | modifica el codi]