Ken Darby

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKen Darby
Biografia
NaixementKenneth Lorin Darby
13 de maig de 1909
Hebron, Nebraska (EUA)
Mort24 de gener de 1992(1992-01-24) (als 82 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióCompositor, arranjador
Membre de
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMGM Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVera Matson (1932–1992)
Premis

IMDB: nm0006024 Allocine: 51238 Allmovie: p86736 TCM: 44211 TV.com: people/ken-darby IBDB: 499260
Musicbrainz: bd6e3ff9-b41a-4528-9455-7e1e0bb457eb Discogs: 576533 Allmusic: mn0000765816 Find a Grave: 5443 Modifica els identificadors a Wikidata

Kenneth Lorin "Ken" Darby (Hebron, Nebraska, Estats Units, 13 de maig de 1909 − Sherman Oaks, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 24 de gener de 1992) va ser un compositor i actor estatunidenc. Va ser l'autor de la famosa "Love Me Tender" d'Elvis Presley. Va ser nominat sis vegades per l'Oscar a la millor banda sonora.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascut a Hebron, Nebraska, els seus pares eren Lorin Edward Darby i Clara Alice Powell.[3] El grup coral de Ken Darby, The Ken Darby Singers, va cantar per a Bing Crosby en l'enregistrament dut a terme el 1942 per a Decca Records de la cançó "White Christmas". El grup també va cantar el 1940 al primer disc gravat amb cançons de la pel·lícula El màgic d'Oz una producció per a la qual havia treballat Darby. Tanmateix, aquest disc era un enregistrament d'estudi amb arranjaments diferents dels del film, i per tant no una veritable banda sonora, malgrat que hi cantava Judy Garland. Darby també va actuar com a part d'un quartet vocal, "The King's Men", que va gravar diverses cançons amb l'orquestra de Paul Whiteman a mitjans de la dècada de 1930, sent els vocalistes del programa radiofònic Fibber McGee and Molly des de 1940 fins a 1953. Aquest grup també va col·laborar en les bandes sonores de diversos films de la MGM, entre ells El mag d'Oz i algunes produccions d'animació de Tom i Jerry.

Darby va ser compositor i supervisor de producció dels estudis Walt Disney Studios, i director coral i vocal de la pel·lícula de 1946 Song of the South. A les pel·lícules Els senyors prefereixen les rosses i There's No Business Like Show Business, Darby va ser professor de cant de Marilyn Monroe.

A més, va ser el compositor principal de l'èxit de 1956 d'Elvis Presley "Love Me Tender" pel film del mateix títol, però va donar els drets de la cançó a la seva esposa, Vera Matson, que és la que figura com a lletrista i compositora al costat d'Elvis Presley. El tema era una adaptació d'una cançó de l'època de la Guerra Civil dels Estats Units, "Aura Lea".[3] Àvid seguidor del detectiu de Rex Stout Nero Wolfe, Darby va escriure una detallada biografia del personatge sota el títol de The Brownstone House of Nero Wolfe (1983).[4]

Ken Darby va morir el 1992 a Sherman Oaks, Los Angeles, Califòrnia, mentre estava finalitzant la producció del seu últim llibre, Hollywood Holyland: The Filming and Scoring of 'The Greatest Story Ever Told (1992).[5] Va ser enterrat al Cementiri Forest Lawn Memorial Park de Hollywood Hills.

Filmografia[6][modifica]

Compositor[modifica]

Actor[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «biografia de Ken Darby». The New York Times.
  2. «Ken Darby, premis». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Cook, Page, prelude to Ken Darby's 'Hollywood Holyland: The Filming and Scoring of 'The Greatest Story Ever Told'. Metuchen, New Jersey: Scarecrow Press, 1992 ISBN 0-8108-2509-0 pp. xiii–xxx
  4. Darby, Ken, The Brownstone House of Nero Wolfe. Boston: Little, Brown and Company, 1983 ISBN 0-316-17280-4
  5. Darby, Ken, Hollywood Holyland: The Filming and Scoring of 'The Greatest Story Ever Told. Metuchen, New Jersey: Scarecrow Press, 1992 ISBN 0-8108-2509-0 p. xii
  6. «filmografia de Ken Darby». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]