Kepler-186c
 Kepler-186c | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Missió Kepler |
| Data de descobriment | març 2014[1] |
| Mètode de descobriment | mètode del trànsit[1] |
| Cos pare | Kepler-186 |
| Constel·lació | Cigne |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,0451 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,24[3] |
| Període orbital P | 7,27 d[2] |
| Inclinació i | 85,94 °[3] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 0,112 R_J[2] |
| Diàmetre | 17.900 km[4] |
| Paral·laxi | 5,602 mas[5] |
| Moviment propi (declinació) | −4,361 mas/a [5] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 2,099 mas/a [5] |
| Ascensió recta (α) | 19h 54m 36.6536s[5] |
| Declinació (δ) | 43° 57' 18.0259''[5] |
| Catàlegs astronòmics | |
Kepler-186c (Kepler Confirmed Names (en)  )KOI-571.01 (Kepler Object of Interest) KOI-571c (Kepler Object of Interest) TIC 268159861c (TESS Input Catalog)
| |
Kepler-186c és un exoplaneta[6][7] situat a la constel·lació del Cigne, a 492,5 anys llum de la Terra.[8] El seu descobriment es va confirmar el 2014, després que el telescopi espacial Kepler detectara diversos trànsits de l'objecte davant del seu estel.[9] Té un radi de 1,34 radis terrestres, inferior al límit teòric establert pels experts que separa als cossos terrestres dels de tipus gasós. Per tant, és probable que es tracte d'un planeta tel·lúric.[10][8]
Es coneixen altres quatre planetes pertanyents al sistema Kepler-186, Kepler-186b, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.[9] Excepte aquest últim, tots orbiten al seu estel a distàncies reduïdes i, com a conseqüència, és probable que les seves temperatures siguen molt altes.[8] Kepler-186f és el primer exoplaneta de massa terrestre descobert que pertany a la zona d'habitabilitat del seu sistema.[11]
Característiques[modifica]
Kepler-186 és una estrella de tipus K-tardà, pràcticament una nana roja, amb una massa de 0,48 masses solars i un radi de 0,47 radis solars.[9] La seua metal·licitat (-0,28) és molt similar a la del Sol encara que un poc menor, cosa que sembla indicar una lleugera escassesa d'elements pesants (és a dir, tots excepte l'hidrogen i l'heli).[9] El límit d'acoblament de marea del sistema s'hi troba entre el centre de la zona d'habitabilitat i la seva frontera externa, a 0,3752 ua de l'estel. Kepler-186b, amb un semieix major de 0,04 ua, està massa a prop com per superar el límit d'ancoratge. Per tant, és molt probable que tinga un hemisferi diürn i un altre nocturn.[12]
El radi observat del planeta és de 1,34 radis terrestres, per sota del límit de 1,6 radis terrestres que marca la separació entre els planetes tel·lúrics i els de tipus Minineptú, encara que no tant com el seu company Kepler-186b.[13] Si la composició de l'objecte és semblant a la de la Terra, la seva massa seria d'unes 2,37 masses terrestres i la seva gravetat un 31% major que la terrestre.[8] Amb aquestes característiques, és probable que siga un planeta tel·lúric com la Terra o Venus, encara que la possibilitat que es tracte d'un món oceànic on l'aigua es trobe en un estat de fluid supercrític encara no ha pogut ser descartada.[14] No obstant això, donada la proximitat respecte a l'estel, caldria esperar que perdés gairebé tota la seva atmosfera, especialment l'hidrogen per escapament atmosfèric.[15]
Considerant la seva ubicació en el sistema i la lluminositat del seu estel, la temperatura d'equilibri de Kepler-186c és de 191,45 °C. Si la seva atmosfera i albedo són similars als de la Terra, la seva temperatura mitjana en la superfície rondaria els 230°C, encara que és probable que per la proximitat respecte al seu estel, la conseqüent pèrdua d'aigua, l'ancoratge per marea i la major activitat volcànica —a conseqüència de la seva massa i ubicació en el sistema—; sofrisca un efecte d'hivernacle descontrolat que incremente àmpliament les seves temperatures.[8] En Venus, que proporcionalment orbita a una distància molt superior a la de Kepler-186c, la diferència entre la temperatura d'equilibri i la temperatura mitjana superficial s'acosta als 500 °C.[16]
Sistema[modifica]
Kepler-186c és el segon exoplaneta confirmat en el sistema Kepler-186, després de Kepler-186b.[9] Poc després es van descobrir tres més, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.[8] Tots excepte Kepler-186f orbiten a distàncies molt properes entre si i respecte al seu estel. Kepler-186c completa una òrbita al voltant del seu astre cada 7,27 dies, Kepler-186b cada 3,89, Kepler-186d cada 13,34 i Kepler-186e cada 22,41. Durant la distància mínima d'intersecció orbital, la separació entre cadascun d'ells i els seus planetes més propers, roman entre els quatre i els cinc milions de quilòmetres, gairebé deu vegades més a prop que la distància mínima entre Venus i la Terra, i només dotze vegades més que la distància entre la Lluna i la Terra. Quan les seves òrbites coincideixen, Kepler-186b i Kepler-186c arriben a estar separats per amb prou feines tres milions de quilòmetres, només vuit vegades més que la distància entre la Terra i la Lluna.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Douglas A. Caldwell «Validation of Kepler's multiple planet candidates. III. Light curve analysis and announcement of hundreds of new multi-planet systems» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 04-03-2014, pàg. 45. DOI: 10.1088/0004-637X/784/1/45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Thomas Barclay «An Earth-sized planet in the habitable zone of a cool star» (en anglès). Science, 6181, 1r abril 2014, pàg. 277-280. DOI: 10.1126/SCIENCE.1249403.
- ↑ 3,0 3,1 Franck Selsis «FORMATION, TIDAL EVOLUTION, AND HABITABILITY OF THE KEPLER-186 SYSTEM» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 27-08-2014, pàg. 3. DOI: 10.1088/0004-637X/793/1/3.
- ↑ Andrew W. Mann «Spectro-thermometry of M dwarfs and their candidate planets: too hot, too cool, or just right?» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 04-12-2013, pàg. 188. DOI: 10.1088/0004-637X/779/2/188.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Planet Kepler-69 c» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system Kepler-186 hosts at least 5 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 PHL. «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo, 14-10-2015. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «NASA Exoplanet Archive» (en anglès). NASA Exoplanet Science Institute. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ «New Instrument Reveals Recipe for Other Earths» (en anglés). [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Morelle, Rebecca. «'Most earth-like planet yet' spotted by Kepler» (en anglés). BBC News, 17-04-2014. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Arxivat de l'original el 8 de gener 2012. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ Rogers, Leslie A. «Most 1.6 Earth-radius Planets are Not Rocky» (en anglés). The Astrophysical Journal, 801, 1, 2015, pàg. 41. arXiv: 1407.4457. DOI: 10.1088/0004-637X/801/1/41 [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ «New Instrument Reveals Recipe for Other Earths» (en anglés). [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Schirber, Michae «Can Life Thrive Around a Red Dwarf Star?» (en anglés). www.space.com, 09-04-2009 [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Jacobson, Mark Z. Air Pollution and Global Warming: History, Science, and Solutions (en anglès). 2a edició. Cambridge University Press, 2012, p. 267. ISBN 978-1107691155.
