Vés al contingut

Ketcharis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ketcharis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(hy) Կեչառիս Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBé cultural i monestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI
segle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura armènia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTsaghkadzor (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 32′ 02″ N, 44° 42′ 59″ E / 40.5339342°N,44.7162575°E / 40.5339342; 44.7162575
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador6.5/15
Activitat
Diòcesidiòcesi de Kotayk Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata

Ketcharis o Kecharis (en armeni: Կեչառիս ), o també Ketcharouk o Ketcharouyk, és un monestir armeni situat a Tsakhkadzor, al Kotayk, a Armènia. Aquest important centre educatiu medieval, el van construir entre els segles XI i XIII algunes famílies de la noblesa armènia. El conjunt consta de tres esglésies, una de les quals té un nàrtex, dues capelles, i es completa amb una quarta església una mica separada. La renovació se'n completà l'any 2001.

Situació geogràfica

[modifica]

Ketcharis es va construir en un lloc relativament pla (uns 2 m de pendent) i rectangular.[1] Es troba en una vall boscosa de la conca del Hrazdan, als vessants orientals de la muntanya Teghenis, al Caucas Menor i al nord-est de l'altiplà armeni, a una altitud de 1.850 m.[2]

El monestir es troba al nord-oest de la ciutat de Tsakhkadzor (el nom antic de la qual ha conservat[3] en Kotaik, a Armènia central),[4] a prop de la carretera que duu al conjunt olímpic.[5] La capital armènia, Erevan, se'n troba a uns seixanta quilòmetres al sud-est.[6]

Històricament, Kecharis es troba al cantó de Varajnuní de la província d'Airarat, una de les quinze províncies de l'Armènia històrica segons el geògraf armeni del segle VII Ananies de Xirak.[7]

Història

[modifica]
El monestir entre dues fases de restauració, l'any 1995

Possessió dels Bagratunís, l'àrea fou cedida al segle X a la família noble de Pahlavuni, un dels membres de la qual, Grégoire Magistros, fill del senyor de Bdjini, fundà al segle XI el monestir[8] i va construir Sourp Grigor[9] i Sourp Nshan.[10] Les invasions seljúcides truncaren el desenvolupament del monestir fins al seu alliberament sota Zakare Zacàrides el 1196; aquest n'ordenà la construcció del gavit (nàrtex)[10] abans d'oferir Ketcharis a Vasaces Kaghbakian Prochian.[2] A començament del segle XIII també va construir Katoghike aquest últim, i Sourp Haroutioun.[9] Durant aquest període, el monestir fou un dels principals centres medievals d'aprenentatge, abans de ser greument danyat el 1236 pels mongols.[2]

Ketcharis va ser restaurat el 1248 pel príncep de Khatchen Hasan-Jalal-Dawla[11] i va recuperar el seu estatus, sobretot amb l'abat i poeta Khachatur Ketcharetsi ("de Ketcharis"), de la família Prochian. Saquejat durant les invasions timúrides de finals del segle XIV, el monestir es manté en el seu estat actual, malgrat un scriptorium actiu durant els segles XVI i XVII, fins al seu total abandonament al XIX,[12] especialment després del terratrèmol del 1828. Un segon terratrèmol va afectar la zona el 1927.[13]

Durant l'època soviètica, el monestir fou restaurat en diverses fases: 1937 - 1958, i després a la dècada dels 1980. Aquesta darrera fase no es va concloure per falta de recursos i només s'acabà entre el 1998 i el 2001, gràcies als fons proporcionats pel mecenes Vladimir Haroutyunyan. Hui és una residència de la Diòcesi de Kotayk, de l'Església Apostòlica armènia.[14]

Edificis

[modifica]

El conjunt es distingeix d'altres monestirs armenis perquè el gavit (nàrtex), les tres esglésies i les dues capelles que el componen estan alineats en angle recte (nord i est), amb Sourp Grigor, que n'és al centre.[15]

Sourp Grigor i el seu gavit

[modifica]

L'església principal Sourp Grigor ('Sant Gregori') la va erigir a principis del segle XI (1003[16] o 1033[1] segons les fonts) Gregori Magistros. Es tracta d'una sala tradicional amb cúpula completada a l'est per dues sales cantoneres de dos pisos, separades de l'absis per nínxols dièdrics connectats per una triple arcada. La decoració exterior n'és discreta:[14] sis arcs adornen el tambor circular coronat per una cúpula cònica. L'entrada de ponent té un timpà que representa una deisi envoltada d'àngels, del segle XIII.[17]

  • Gavit (esquerra) i Sourp Grigor (dreta) des del sud-oest
    Gavit (esquerra) i Sourp Grigor (dreta) des del sud-oest
  • Altar de Sourp Grigor
    Altar de Sourp Grigor
  • Interior del gavit
    Interior del gavit
  • Cúpula del gavit
    Cúpula del gavit

Aquest timpà comunica amb el gavit (nàrtex) del 1200-1206. Aquest edifici quadrat[18] té vuit mitges columnes i quatre pilars que sostenen una cúpula truncada,[10] amb una base octogonal.[1] L'exterior se'n distingeix per la presència de rosasses i gerros, pels arcs de les finestres,[19] pel portal arquejat amb columnes i pel fris cisellat de la cúpula.[10]

Sourp Nshan

[modifica]

Directament al sud de Sourp Grigor, amb el qual està connectat per dues petites capelles (la més propera de les quals és la capella funerària de Gregory Magistros),[20] hi ha Sourp Nshan ('Senyal Sagrat'), del 1051. És una nau amb cúpula. Està coronat per un tambor circular decorat amb sis arcs i perforat amb dos òculs.[10]

  • Façana occidental de Sourp Nshan
    Façana occidental de Sourp Nshan
  • Katoghike del sud-oest
    Katoghike del sud-oest
  • Sourp Haroutioun i el seu gavit des del nord-est
    Sourp Haroutioun i el seu gavit des del nord-est
  • Khatxkar
    Khatxkar

Katoghike

[modifica]

Al sud de Sourp Nshan, el Katoghike ('catedral') es va acabar el 1214[19] i es va dissenyar sobre un pla d'una creu inscrita amb cúpula, amb quatre capelles cantoneres de dos pisos. L'edifici té una rica decoració: una gran creu a la façana oest, nínxols de petxines a les façanes sud i est[19] i escales.[10] El tambor circular està decorat amb dotze arcs i una cadena seljúcida.[10] El seu arquitecte, anomenat Vetsik, va fer dedicar-li un Khatxkar, que encara es troba al lloc, equipat amb un pedestal i una cornisa que sobreïx.[21] També hi ha altres khatxkar a l'indret.[22]

Sourp Haroutioun

[modifica]

L'últim edifici del monestir, la capella funerària de Sourp Haroutioun ('Santa Resurrecció'), és a 120 m a l'oest i data del 1220. Aquesta nau està coronada per un tambor circular i una cúpula. El precedeix un gavit amb volta de canó sostingut per una columna central.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Architecture ancienne — Ketcharis». ACAM. [Consulta: 14 maig 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Patrick Donabédian et Jean-Michel Thierry, Les arts arméniens, Éditions Mazenod, París, 1987, ISBN 2-85088-017-5, pàg. 546.
  3. ↑ Nicholas Holding, Armenia and Nagorno-Karabagh, Bradt Travel Guides, 2006, ISBN 978-1841621630, pàg. 142.
  4. ↑ «Ketcharis» (en anglés). Gateway to Armenian Cultural Heritage. [Consulta: 14 maig 2009].
  5. ↑ Rick Ney, Tsaghkadzor, ArmeniaNow.com, 2005, pàg. 6.
  6. ↑ «Geographical position» (en anglés). tsakhkadzor.am. [Consulta: 19 agost 2009].
  7. ↑ Dédéyan 2007.
  8. ↑ Sèda Mavian, Arménie, coll. «Guides Évasion», Hachette, París, 2006, ISBN 978-2-01-240509-7, pàg. 171.
  9. ↑ 9,0 9,1 Nicholas Holding, op. cit., pàg. 143.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Sèda Mavian, op. cit., pàg. 172.
  11. ↑ Levon Chorbajian, Patrick Donabédian et Claude Mutafian, The Caucasian knot: the history & geopolitics of Nagorno-Karabagh, Zed Books, 1994, ISBN 978-1856492881, pàg. 68.
  12. ↑ Rick Ney, op. cit., pàg. 7.
  13. ↑ (alemany) Jasmine Dum-Tragut, Armenien: 3000 Jahre Kultur zwischen West und Ost, Trescher Verlag, 2008, ISBN 978-3-89794-126-7, pàg. 221.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Kecharis Monastery Complex» (en anglés). tsakhkadzor.am. [Consulta: 14 maig 2009].
  15. ↑ «Kecharis Monastery» (en anglés). Rensselaer Polytechnic Institute, Digital Collections. Arxivat de l'original el 11 de juny 2010. [Consulta: 14 maig 2009].
  16. ↑ «Kecharis Monastery» (en anglés). Armeniapedia.
  17. ↑ Dédéyan 2007, p. 367.
  18. ↑ (alemany) Jasmine Dum-Tragut, op. cit., pàg. 223.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 (alemany) Jasmine Dum-Tragut, op. cit., pàg. 223
  20. ↑ Rick Ney, op. cit., pàg. 8.
  21. ↑ Claude Mutafian (dir.), Arménie, la magie de l'écrit, Somogy, París, 2007, ISBN 978-2-7572-0057-5, pàg. 203.
  22. ↑ Dominique Auzias et Jean-Paul Labourdette, Arménie, Le Petit Futé, coll. «Country guide», París, 2007, ISBN 978-2746919600, pàg. 205.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ketcharis&oldid=35194651»