Kevin Mayer

Kevin Mayer
	;
Biografia
Naixement	10 febrer 1992 (32 anys); Argenteuil (França)
Dades personals
Alçada	185 cm
Activitat
Ocupació	atleta
Nacionalitat esportiva	França
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	decatló ; Heptatló
Participà en
4 agost 2021	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 - decatló masculí (2n)
març 2021	Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta de 2021–Heptatló (medalla d'or)
17 agost 2016	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 - decatló masculí (2n) (medalla d'argent olímpica)
2013	2013 European Athletics Indoor Championships – men's heptathlon (en) (medalla d'argent)
2012	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 - decatló masculí (15è)
Família
Parella	Delphine Jariel (en)
	Premis (2018) Champion des champions français de L'Équipe; (2018) Trofeu Atleta Europeu de l'any; (30 novembre 2016) Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit ;

Kevin Mayer (Argenteuil, 10 de febrer, 1992) és un atleta francès, especialista de les proves combinades d'heptatló i decatló.

Campió del món de decatló (Londres, 2017) i campió del món d'heptatló, en pista coberta (Birmingham, 2018). Medalla de plata en decatló als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016, a Rio de Janeiro. Campió d'Europa d'heptatló el 2017 (Belgrad) i el 2021 (Toruń).

Té el rècord del món de decatló, amb 9.126 punts, que va aconseguir al míting Décastar de Talença (16 de setembre de 2018), i el rècord d'Europa d'heptatló, amb 6.479 punts (5 de març de 2017).

Origen familiar[modifica]

És fill d'una família d'esportistes —el pare, André, era monitor d'esports i la mare, Carole, professora d'educació física i gran jugadora de tennis.^[1] Té dos germans, un de més gran i l'altre, més petit, i un germanastre.^[2] La seva família paterna és originària de Farschviller, a prop de Forbach, a Mosel·la.^[3]

A més de l'atletisme, ha practicat el tennis, la natació, el rugbi, l'handbol i l'esquí.^[1]

Carrera esportiva[modifica]

Inicis[modifica]

Després d'uns inicis en el món del tennis, comença la pràctica de l'atletisme a 12 anys, quan es trasllada amb la família a La Ròcha de Glun, al club Entente Athlétique Tain Tournon. A 13 anys, és campió regional de cros. Destaca de seguida en diferents proves i comença a participar en competicions de proves combinades. Es proclama campió de França d'heptatló en el primer Campionat de França en pista coberta sub18 en què competeix. A continuació, passa a formar-se al centre d'alt rendiment esportiu de Montpeller.

Etapa juvenil[modifica]

El 2009, a Brixen (Itàlia), obté el seu primer títol internacional, en proclamar-se campió del món juvenil (sub18) d'octatló. L'any següent, a Moncton (Canadà), ja és campió del món júnior (sub20) de decatló.

El juliol del 2011, a Tallinn, aconsegueix la medalla d'or al Campionat d'Europa júnior (sub20).

Consagració[modifica]

El 2012, obté les mínimes per participar en els seus primers Jocs Olímpics, a Londres, on queda 15è del decatló. L'any següent, el 2013, guanya la seva primera medalla internacional en categoria absoluta (plata a l'heptatló) al Campionat d'Europa en pista coberta de Göteborg.

El 2016, als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, queda 2n al decatló i obté la seva primera medalla olímpica (i primera medalla francesa en aquesta disciplina d'ençà del 1948). Amb 8.834 punts, bat el rècord de França i només és superat per l'estatunidenc Ashton Eaton per 59 punts.

El 2017, a 25 anys, guanya el seu primer títol en categoria absoluta i bat el rècord d'Europa d'heptatló (6.479 punts) al Campionat d'Europa en pista coberta de Belgrad. A l'estiu, al Campionat del Món de Londres, es proclama per primera vegada campió del món de decatló (8.768 punts).

El 2018, es converteix en el segon francès que aconsegueix el títol de campió del món d'heptatló al Campionat del Món en pista coberta de Birmingham.

Al míting Décastar, bat el rècord del món en obtenir 9.126 punts i es converteix en el primer atleta que supera els 9.100 punts.

El 2019, al Campionat del Món de Doha, després de patir uns dolors al tendó d'Aquil·les esquerre, es veu obligat a abandonar la competició per lesió durant el salt de perxa.

Al desembre del 2020, al míting de Saint-Paul, a l'illa de la Reunió, obté la mínima per classificar-se per als Jocs Olímpics de Tòquio.

L'estiu del 2021, als Jocs Olímpics de Tòquio, afeblit per unes molèsties a l'esquena, acaba la primera jornada de la decatló en cinquena posició, amb un total de 4.340 punts. Finalment, aconsegueix remuntar fins a la segona posició a la segona jornada (8.726 punts), en què només queda darrere del canadenc Damian Warner, i es proclama subcampió olímpic per segona vegada.

El 2022, al Campionat del Món d'Oregon, Mayer va tornar a guanyar la medalla d'or de decatló amb un total de 8.816 punts, després d'acabar la primera jornada en la 6a posició.^[4]

Vida personal[modifica]

Des del 2017, és parella de Delphine Jariel, campiona de França de surf de vela.

Palmarès[modifica]

Palmarès internacional
Any	Competició	Lloc	Resultat	Prova	Punts
2009	Campionat del Món juvenil	Brixen	1r	Octatló	6.478
2010	Campionat del Món júnior	Moncton	1r	Decatló	7.928
2011	Campionat d’Europa júnior	Tallinn	1r	Decatló	8.124
2012	Campionat d'Europa	Hèlsinki	–	Decatló	DNF
2012	Jocs Olímpics	Londres	15è	Decatló	7.952
2013	Campionat d’Europa en pista coberta	Göteborg	2n	Heptatló	6.297
	Copa d'Europa	Tallinn	1r	Decatló	8.390
	Campionat del Món	Moscou	4t	Decatló	8.446
2014	Mehrkampf-Meeting Ratingen	Ratingen	2n	Decatló	8.323
2014	Campionat d’Europa	Zúric	2n	Decatló	8.521
2015	Arona pruebas combinadas	Arona	1r	Decatló	8.469
2016	Hypo-Meeting	Götzis	2n	Decatló	8.446
2016	Jocs Olímpics	Rio de Janeiro	2n	Decatló	8.834
2017	Campionat d’Europa en pista coberta	Belgrad	1r	Heptatló	6.479
2017	Campionat del Món	Londres	1r	Decatló	8.768
2018	Campionat del Món en pista coberta	Birmingham	1r	Heptatló	6.348
	Campionat d’Europa	Berlín	–	Decatló	DNF
	Décastar	Talença	1r	Decatló	9.126
2019	Campionat del Món	Doha	–	Decatló	DNF
2020	Míting de la Reunió	Saint-Paul	1r	Decatló	8.552
2021	Campionat d’Europa en pista coberta	Toruń	1r	Heptatló	6.392
2021	Jocs Olímpics	Tòquio	2n	Decatló	8.726
2022	Campionat del Món	Oregon	1r	Decatló	8.816
2022	Campionat d'Europa	Múnic	-	Decatló	DNF
2023	Campionat d'Europa en pista coberta	Istanbul	1r	Heptatló	6.348

Rècords[modifica]

Rècords personals[modifica]

Aire lliure
Prova	Resultat	Lloc	Data
100 m	10.50	Doha	2 octubre 2019
Salt de llargada	7.80 m	Talença	15 setembre 2018
Llançament de pes	17.08 m	París	24 agost 2019
Salt d'alçada	2.09 m	Brussel·les	30 juny 2012
400 m	48.26	Londres	11 agost 2017
110 m tanques	13.54	Saint-Paul	19 desembre 2020
Llançament de disc	52.38 m	Ratingen	17 juny 2018
Salt de perxa	5,45 m	Talença	16 setembre 2018
Llançament de javelina	73,09 m	Tòquio	5 agost 2021
1.500 m	4:18.04	Brussel·les	1 juliol 2012
Decatló	9.126 punts (WR)	Talença	16 setembre 2018

Pista coberta
Prova	Resultat	Lloc	Data
60 m	6.85	Birmingham	2 març 2018
Salt de llargada	7.55 m	Birmingham	2 març 2018
Llançament de pes	16.32 m	Toruń	6 març 2021
Salt d'alçada	2.10 m	Aubèira Belgrad	13 febrer 2010 4 març 2017
60 m tanques	7.68	Liévin	9 febrer 2021
Salt de perxa	5.60 m	Roan	10 febrer 2018
1.000 m	2:37.30	Göteborg	3 març 2013
Heptatló	6.479 punts (AR)	Belgrad	5 març 2017

Millors marques per any[modifica]


Any	Punts	Data	Lloc	Rànquing mundial
2011	7.992	16 juny 2011	Kladno	38
2012	8.415	11 juliol 2012	Brussel·les	8
2013	8.446	11 agost 2013	Moscou	4
2014	8.521	13 agost 2014	Zúric	2
2015	8.469	7 juny 2015	Arona	6
2016	8.834	18 agost 2016	Rio de Janeiro	2
2017	8.768	12 agost 2017	Londres	1
2018	9.126 (WR)	16 setembre 2018	Talença	1
2019
2020	8.552	19 desembre 2020	Saint-Paul	1
2021	8.726	5 agost 2021	Tòquio	2

Heptatló
Any	Punts	Data	Lloc	Rànquing mundial
2011	5.872	23 gener 2011	Aubèira	1 (júnior)
2012
2013	6.297	3 març 2013	Göteborg	2
2014
2015
2016
2017	6.479 (AR)	5 març 2017	Belgrad	1
2018	6.348	3 març 2018	Birmingham	1
2019
2020
2021	6.392	7 març 2021	Toruń	1

Premis i distincions[modifica]

Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit.
2016: Premi RMC Sport al rendiment de l'any.
2018: Atleta europeu de l'any per l'Associació Europea d'Atletisme.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Mayer, Kevin. Mes 10 commandements (en francès). París: Solar Éd., 2020, p. 24-25. ISBN 978-2-263-16972-4.
↑ «Jeux Olympiques : Cinq choses à savoir sur Kevin Mayer» (en francès). [Consulta: 19 agost 2016].
↑ «Vice-champion olympique, Kevin Mayer a des racines à Farschviller» (en francès), 21-08-2016.
↑ «Un Kevin Mayer imparable recupera el título de decatlón» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-07-2022.

[ReferenceA-1] 1,0 ^1,1 Mayer, Kevin. Mes 10 commandements (en francès). París: Solar Éd., 2020, p. 24-25. ISBN 978-2-263-16972-4.

[2] «Jeux Olympiques : Cinq choses à savoir sur Kevin Mayer» (en francès). [Consulta: 19 agost 2016].

[3] «Vice-champion olympique, Kevin Mayer a des racines à Farschviller» (en francès), 21-08-2016.

[4] «Un Kevin Mayer imparable recupera el título de decatlón» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-07-2022.

[1]

[2]

[3]

[4]