Khachatur Abovian

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKhachatur Abovian
Abovianportrait.jpg
Retrat de Khachatur Abovian, obra de Ludwig von Maydell
Nom original (hy) Խաչատուր Աբովյան
Biografia
Naixement Խաչատուր Աբովյան
Khachatur Abovian
15 d'octubre de 1809
Khanat d'Erevan, Imperi persa
Mort 10 d'abril de 1848(1848-04-10) (als 38 anys)
Erevan, Gubèrnia d'Erevan
Nacionalitat Armènia Armènia
Grup ètnic Armenis
Formació Imperial University of Dorpat Tradueix (1830–1836)
Nersisyan School Tradueix (1824–1826)
Mother See of Holy Etchmiadzin Tradueix (1818–1822)
Activitat
Camp de treball Etnografia i folklorisme
Ocupació Escriptor, dramaturg, poeta, professor
Ocupador Mother See of Holy Etchmiadzin Tradueix (1828–)
monestir de Sanahin (1827–1828)
Moviment Romanticisme
Professors Q16397853 Tradueix
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Emilia Looze
Fills Vardan Abovian Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Khachatur Abovian (nascut el 15 d'octubre de 1809 i desaparegut el 14 d'abril de 1848, en armeni: Խաչատուր|Խաչատուր, Աբովյան; pronunciat: χɑtʃʰɑtur ɑbovjɑn) va ser un escriptor i figura pública nacional armeni d'inicis del segle XIX que va desaparèixer misteriosament el 1848. Va ser educador, poeta i defensor de la modernització.[1] Considerat com el pare de la literatura moderna armènia, és recordat per la seva novel·la Verk Hayastani (Ferides d'Armènia), que va marcar la tendència tant en estil com en gènere per a la literatura posterior.[2] Escrita el 1841 i publicada pòstumament el 1858, va ser la primera novel·la publicada en armeni modern utilitzant el dialecte armeni oriental, en lloc de l'armeni clàssic.[1]

Abovian era un home molt avançat per al seu temps i pràcticament cap de les seves obres va ser publicada mentre va estar amb vida. Només després de la creació de la República Socialista Soviètica d'Armènia, es va concedir a Abovian el reconeixement i el prestigi que mereixia.[3] Abovian és considerat com una de les figures més destacades no sols de la literatura armènia, sinó de la història armènia en general.[4] La influència d'Abovian en la literatura en armeni occidental no va ser tan forta com ho va ser en armeni oriental, particularment en els seus anys formatius.[5]

Obres selectes[modifica]

Prosa[modifica]

Novel·les

No-ficció

  • Introducció a l'educació (Tiflis, 1838)
  • Col·lecció d'exercicis d'àlgebra (1868)
  • Nova gramàtica russa teòrica i pràctica per armenis (1839)

Altres

Contes

Poesia[modifica]

Faules

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Panossian 2006, p. 143
  2. Bedevian, Ruth. Writer and Patriot - Khachatur Abovyan, 8 de desembre de 2004 [Consulta: 13 juliol 2008]. 
  3. Hacikyan, Basmajian & Franchuk 2005, p. 214
  4. Hewsen, Robert H. «The Meliks of Eastern Armenia: IV: The Siwnid Origins of Xac'atur Abovean». Revue des études Arméniennes, XIV, 1980, pàg. 459-468.
  5. Bardakjian 2000, p. 135

Bibliografia[modifica]

  • Khachaturian, Lisa. Cultivating Nationhood in Imperial Russia: The Periodical Press and the Formation of a Modern Armenian Identity. Transaction Publishers, 22 de gener de 2009. ISBN 1412808480. 
  • Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars. Nueva York: Columbia University Press, 6 de maig de 2006. ISBN 0-2311-3926-8. 
  • Hacikyan, Agop J. The Heritage of Armenian Literature. 3: From The Eighteenth Century To Modern Times. Wayne State University Press, 30 d'octubre de 2005. ISBN 0814332218. 
  • Guest, John S. The Yezidis: A Study in Survival. Routledge, 1987. ISBN 0710301154. 
  • Bardakjian, Kevork B. A Reference Guide to Modern Armenian Literature, 1500-1920. Wayne State University Press, 2000. ISBN 0814327478. 
  • Abov, G.A.. Khachatur Abovian: Life and work (en rus). Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1948. 
  • Khanjyan, Artush. The Monuments of Yerevan. VMV-Print, 2004. ISBN 99941-920-1-9. 

Bibliografia addicional[modifica]

  • Haxthausen, Baron von. Transcaucasia: Sketches of the Nations and Races between the Black Sea and the Caspian. Adamant Media Corporation, 27 de desembre de 2000. ISBN 1402183674. 
  • Friedrich, Parrot. Journey to Ararat. Harper & Bros., 1859. 
  • Hakobyan, P.; Dulyan, S.; altres. «Abovyan, Khachatur, Abovyan (ciudad), Medalla en honor de Abovyan, Casa-museo Abovyan». A: Enciclopèdia soviètica armènia (en armeni). I. Erevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1974, p. 32–35, 38. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khachatur Abovian Modifica l'enllaç a Wikidata