Khadíjensk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKhadíjensk
Хадыженск
Bandera de Khadíjensk Escut de Khadíjensk
Хадыженск ДК Ленин.jpg

Localització
 44° 25′ 26″ N, 39° 32′ 14″ E / 44.423888888889°N,39.537222222222°E / 44.423888888889; 39.537222222222
EstatRússia
Territoriterritori de Krasnodar
Districte municipalApsheronsky District Tradueix
Assentament urbàQ4494606 Tradueix
Capital de
Població
Total 22.468 (2018)
• Densitat 1.321,65 hab/km²
Geografia
Superfície 17 km²
Altitud 120 m
Història i celebracions
Fundació 1864
Identificador descriptiu
Codi postal 352680-352681
Fus horari
UTC+4
Prefix telefònic +7 86152
Identificador OKTMO 03605109001
Altres

Lloc web http://www.hadadmin.apsheronsk.com/
Modifica les dades a Wikidata

Khadíjensk - Хадыженск (rus) és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia. Es troba a la vall del riu Pxix, de la conca del Kuban. És a 15 km a l'oest d'Apxeronsk i a 80 km al sud-est de Krasnodar.

Pertanyen a aquesta ciutat els khútors de Kràsnaia Gorka, Pàporotni i Travaliov.

Història[modifica]

El 1864 la vila fou fundada com l'stanitsa cosaca Khadíjenskaia sobre l'emplaçament de l'aül adigué anomenat Khadiji. Els primers colons eren cosacs de les stanitses estepàries del Kuban i més endavant hi arribaren camperols ucraïnesos i de les estepes d'Orenburg, del Don i dels Urals. L'stanitsa formava part del 27è Regiment de Cavalleria dels Cosacs del Kuban i n'acollia l'Estat Major.

El 1909 foren descoberts jaciments de petroli prop de l'stanitsa, que amb el creixement de la indústria relacionada amb el descobriment, contribuí de manera important al desenvolupament de la població. Aquell any s'hi construí l'hospital i arribà l'electricitat. El 1915 arribà el ferrocarril de la línia Armavir-Tuapsé. Fins al 1920 pertanyia a l'otdel de Maikop a l'antiga província de Kuban.

El 1940 fou nomenada assentament de treball (possiólok). Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per la Wehrmacht de l'Alemanya nazi l'estiu del 1942 i alliberada per l'Exèrcit Roig el 25 de gener de 1943.

Rebé l'estatus de ciutat i el seu nom actual el 28 de setembre de 1949 per decret de la Presidència del Soviet Suprem de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia.

El 1953, mentre s'hi feien prospeccions petrolieres, s'hi troba una deu d'aigües riques en iode i brom a 520 metres de profunditat, raó per la qual s'hi construí el balneari Mineralni.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1939 1959 1970 1979 1989 2002 2008 2009 2010 2014
8.500 20.200 17.900 17.800 19.000 21.286 20.924 21.104 21.209 22.246