Khayzuran
| Nom original | (ar) الخيزران بنت عطاء  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VIII Iemen |
| Mort | 20 novembre 789 Bagdad |
| Sepultura | cementiri d'Al Khaisaran |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, governant, escriptora, política |
| Família | |
| Cònjuge | al-Mahdí |
| Fills | al-Hadi, Harun ar-Raixid |
| Germans | Sàlsal bint Atà |
Al-Khayzuran bint Atà al-Juraixiyya —àrab: الخيزران بنت عطاء الجرشية, al-Ḫayzurān bint ʿAṭāʾ al-Juraxiyya— (m. 789) fou una antiga esclava iemenita que es va casar amb al califa abbàssida al-Mahdí, a qui va donar tres fills: Mussa al-Hadi, Harun ar-Raixid i una noia de nom al-Banuka.
Va exercir molta influència sobre Al-Mahdi, que va designar Mussa com a hereu i després a Harun i tots els altres fills van quedar exclosos de la successió. Harun era el seu preferit i va maniobrar per modificar l'ordre de successió. A la mort d'Al-Mahdí, l'agost del 785, va esclatar a Bagdad un motí de l'exèrcit que ella mateixa hauria fomentat per facilitar la pujada de Harun —els amotinats reclamaven, en principi, els pagaments deguts— i fou ella, junt amb Ar-Rabí ibn Yunus, qui va donar satisfacció als amotinats.
Mussa va esdevenir califa amb el títol d'al-Hadi i el va voler dominar, però Mussa li va deixar clar que no volia intromissions. Mussa va fer empresonar Harun i Yahya ibn Khàlid al-Barmakí, tutor de Harun, però, quan va ordenar la seva mort, Al-Khayzuran va intercedir per salvar-los. Per tot plegat, la sobtada mort de Mussa al-Hadi el setembre de 786 sembla sospitosa d'assassinat.
Llavors va exercir el poder de facto juntament amb Yahya ibn Khàlid al-Barmakí. Va morir el 789.
Bibliografia[modifica]
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Al-Khayzurān bint ʿAṭāʾ al-Djurashiyya".
- Farouk Omar, The ʿAbbāsid Caliphate, Bagdad, 1969, p. 334-343.