Khmers rojos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgKhmers rojos
CPKbanner.svg
Dades base
Tipus entitat organització
Ideologia maoisme
Organització i govern
Presidència Pol Pot
Afiliacions Communist Party of Kampuchea
Modifica dades a Wikidata
Memorial als infants morts durant el règim dels Khmers rojos

Els khmers rojos, o khmers roigs, van ser un moviment guerriller comunista cambodjà. Tenien el seu origen en el Partit Comunista d'Indoxina fundat en l'any 1930. En un principi els khmers rojos lluitaven contra el príncep Norodom Sihanuk, però quan aquest monarca fou víctima d'un cop d'estat el 1970, s'hi aliaren (fins al 1976).

En l'any 1975, amb l'ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar de la República Khmer. Dirigits per Pol Pot, els khmers rojos instauraren la República de Kamputxea Democràtica, un règim de terror que en quatre anys, va assassinar a prop de dos milions de persones.

Els khmers rojos van ser expulsats del poder per la invasió de les forces armades del Vietnam, que van establir el govern de la República Popular de Kamputxea. Els khmers rojos, en l'any 1979, tornaren a fer una guerra de guerrilles, però aquesta vegada contra les forces vietnamites.[1][2]

Els khmers rojos en el poder[modifica | modifica el codi]

Des del 1975 fins al 1979 van morir a Cambodja gairebé dos milions de persones sota el règim dels Khmers rojos, amb uns líders que van portar a terme una dràstica política de reubicació de la població dels principals centres urbans. Els mitjans utilitzats van incloure l'extermini dels intel·lectuals i altres enemics burgesos. L'escriptor i filòsof francès Bernard-Henri Lévy descrivia així el pensament que imperava en els líders de l'última revolució comunista, els Khmers rojos:

"Aquesta vegada no deixarem res a l'atzar. La sexualitat? Es reglamentarà la sexualitat. La llengua? N'inventarem una de nova. Els llibres, les biblioteques? Oblidem-les, cremem-ho tot. La mateixa memòria és una maledicció. Aviat passarem comptes, els intel·lectuals aniran al camp i les ciutats seran traslladades".

El seu desig de convertir en realitat la utopia rural sorgida d'un imaginari influenciat en l'extrem per les tesis més radicals del maoisme va portar Cambodja fins als límits de la raó amb la mort d'1,7 milions de persones en només quatre anys, en un dels pitjors genocidis del segle xx.[3] La invasió del Vietnam va posar fi a aquella barbàrie l'any 1979.

Judicis posteriors[modifica | modifica el codi]

Cranis de víctimes del règim conservats en el principal lloc de les fosses comunes.

El 2009, els responsables d'aquell règim -els pocs que van sobreviure al pas del temps- van començar a ser jutjats. Així el torturador en cap dels Khmers rojos, Kiang Guek Eav, àlies Duch, ha esdevingut el primer dirigent del règim de Pol Pot que fa front a un judici. Duch, excomandant de l'infame centre de tortures Tuol Sleng (S-21), un dels principals camps de la mort, va ser acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat per la mort de prop de 14.000 "enemics de la revolució", torturats i assassinats a la presó. Una xifra que amaga intel·lectuals, monjos, opositors i, fins i tot, nens. El cap dels torturadors del règim khmer és un dels únics cinc líders supervivents del règim detinguts i acusats pel tribunal cambotjà sota els auspicis de les Nacions Unides. Duch va confessar les atrocitats comeses a mitjans de la dècada dels setanta i ha arribat a demanar el perdó de les seves víctimes.

El febrer de 2008, el carceller del genocidi khmer era conduït pels magistrats del tribunal cambotjà a les instal·lacions de l'antic centre de tortures que va dirigir amb mà de ferro i convertit avui en un museu. Duch va arribar a plorar per les víctimes durant la visita.

Duch va ser arrestat el 1999 per les autoritats cambodjanes i va ser el primer dirigent khmer a ser transferit, l'any 2007, al tribunal especial de Phnom Penh. Exclosa la pena de mort pels magistrats, el cap dels torturadors s'enfrontà a una possible condemna a cadena perpètua. Quatre dirigents més, d'edats compreses entre els 76 i els 83 anys, tots ells amb un perfil més polític i de més rang que el carceller Duch, seran jutjats també pel tribunal sota els auspicis de l'ONU, instaurat amb moltes dificultats després de deu anys de negociacions entre l'òrgan internacional i el govern de Hun Sen. Els intents dels líders khmers supervivents d'evitar el judici no van fer més que ajornar-ne l'inici.

El 2010 un tribunal de Cambodja conemnà a Kaing Guek Eav, conegut com al Duch, a 35 anys de presó.[4]

L'agost de 2014 un tribunal penal internacional va dictar la primera sentència contra el règim de Pol Pot, condemnant Khieu Samphan i Nuon Chea a cadena perpètua.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khmers rojos Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Pàgina no disponible». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Calvet, Jordi «Khmers Roigs». Sàpiens [Barcelona], núm. 94, agost 2010, p. 34-41. ISSN: 1695-2014.
  3. Judici al terror khmer, a AVUI Paper, secció Món - 18/02/2009
  4. «Un tribunal de Cambodja condemna el 'Duch' a trenta-cinc anys de presó». VilaWeb, 26-07-2010 [Consulta: 3 abril 2016].