Khor Virap

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Khor Virap
Kohrvirab.jpg
Nom en la llengua original (hy) Խոր Վիրապ
Dades
Tipus monestir
Arquitecte Nerses III the Builder Tradueix
Creació segle VII (Gregorià)
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura armènia
Ubicació geogràfica
EstatArmènia
MarzArarat
PobleLusarat Tradueix
Localització 0,7 կմ հվ
 39° 52′ 42″ N, 44° 34′ 34″ E / 39.878333333333°N,44.576111111111°E / 39.878333333333; 44.576111111111
Cultural heritage monument in Armenia Tradueix
Identificador 3.49/1
Plànol
Khor Virap plan.jpg
Activitat
Diòcesi Araratian Pontifical Diocese Tradueix
Religió Església Apostòlica Armènia
Modifica les dades a Wikidata

Khor Virap (en armeni Խոր Վիրապ, amb el significat "fossa profunda") és un monestir armeni de la plana de l'Ararat, situat en un turó a pocs quilòmetres del riu Araxes, que fa de frontera (tancada) entre Armènia i Turquia.[1] Aquest emplaçament coincideix amb l'antiga capital Armènia d'Artashat, fundada el 180 a.C. pel rei Artashes I.[2] El monestir és cèlebre perquè, en unes catacumbes situades al mateix lloc que l'actual edifici, el rei Tiridates III hi va tenir tancat 13 anys Gregori l'Il·luminador, actual patró del país i responsable de convertir Armènia en el primer país cristià del món l'any 301 d.C.[3] En aquest mateix indret, sobre les esmentades catacumbes, l'any 642 el catholicos Nerses III hi va construir una capella per honorar Sant Gregori l'Il·luminador,[2] i una altra, anomenada "Sant Astvatsatsin", al segle XVII. Ambdues capelles han sofert grans desperfectes al llarg dels segles, degut a terratrèmols, però sempre han sigut reconstruïdes. El monestir de Khor Virap és molt popular entre peregrins, pel seu valor religiós, i també entre els locals i els turistes, gràcies a les seves espectaculars vistes del mont Ararat (situat avui en dia a Turquia). L'any 2016, el Papa Francesc, juntament amb el catholicos Karekin II van visitar el monestir i van alliberar dos coloms com a gest de pau entre pobles (en al·lusió als conflictes entre Armènia i els seus veïns, Turquia i Azerbaijan).[4]

Referències[modifica]