Khosrov II d'Armènia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKhosrov II d'Armènia
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Mort287 Modifica el valor a Wikidata
Edjmiatsín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia

← Narsès de PèrsiaTiridate III of Armenia (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
FillsTiridates III d'ArmèniaKhosrovidukht (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareTiridates II d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
GermansTiridate III of Armenia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258. Formava part de la dinastia Arsàcida.

Khosrov II era el fill gran del rei Tiridates II d'Armènia i va succeir al seu pare. Portava el nom del seu avi patern Khosrov I i dels monarques parts Osroes I i Osroes II, que també s'anomenaven Khosroes. A les fonts armènies, aquest Khosrov II es confon sovint amb el seu avi. No es coneix la seva vida abans de ser rei.[1]

Des de l'any 226 fins al 238, Tiridates va estar en conflicte amb Ardaixir I el fundador i primer rei de l'Imperi Persa Sassànida, que volia estendre el domini dels perses sobre Armènia. Tiridates va resistir els atacs sassànides, però al cap de 12 anys de lluita va ser derrotat. Ardaixir II va entrar a Armènia però es va retirar immediatament. Khosrov II va participar activament en les campanyes del seu pare, i els sassànides estaven espantats per la facilitat amb què obtenia les victòries. Quan Tiridates va morir l'any 252, Khosrov el va succeir, i va portar la capital a Valarshapat. Va tenir dos fill: una filla, de nom Khosrovidukht i un fill, Tiridates.[2]

L'any 258 Khosrov va morir assassinat a mans d'un noble part anomenat Anak, que també estava relacionat amb la dinastia Arsàcida. Sembla que Ardaixir I i el seu fill Sapor I van ser els instigadors del crim, i haurien promès a Anak el tron d'Armènia. Anak s'havia guanyat la confiança de Khosrov després de freqüentar el palau, i va aprofitar per matar el rei i la seva dona a traïció. Els nobles armenis indignats, van matar Anak i a tota la seva família a excepció del fill petit Gregori, a qui els seus cuidadors, al veure la situació, van emportar-se a Capadòcia, i que més tard va ser el primer patriarca d'Armènia, quan aquell territori es va convertir al cristianisme l'any 301.

Ardaixir va ocupar Armènia, que va passar a formar part de l'Imperi Sassànida. Les forces lleials a Khosrov havien aconseguit que el seu fill Tiridates fos portat a Roma, on es va educar, mentre que la seva germana Khosrovidukht es va fer gran a Cesarea Mazaca, a Capadòcia.[2][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Agathangelos, R. W. T. History of the armenians. Albany: State of New York University Press, 1976, p. 27, 30. ISBN 9780873953238. 
  2. 2,0 2,1 Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1. The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century.. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 71-72, 74, 218. ISBN 9781403964212. 

Bibliografia[modifica]

  • Anne Elizabeth Redgate, The Armenians, Blackwell Publishing, 1998, 331 pags (ISBN 0631220372).
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  • Cyrille Toumanoff, « The Third-Century Armenian Arsacids: A chronological and Genealogical Commentary », a Revue des études arméniennes, no 6 (1969)