Khovànsxina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióKhovànsxina
Surikov streltsi.jpg
Matí de l'execució dels Streltsí pel tsar Pere I.
Pintat per Vassili Súrikov
Títol originalХованщина
Forma musicalòpera modifica
CompositorModest Mússorgski
LlibretistaModest Mússorgski i Vladímir Stàssov
IdiomaRus
Basat enFonts històriques
EpònimMoscow Uprising of 1682 (en) Tradueix modifica
Creació1872-1880
Data de publicaciósegle XIX modifica
PartsCinc
Durada3 hores modifica
Lloc de la narracióMoscou modifica
Època d'ambientació1682 modifica
PersonatgesStreshnev (en) Tradueix, Emma (en) Tradueix, Varsonofyev (en) Tradueix, Marfa (en) Tradueix, Kuzka (en) Tradueix, Susanna (en) Tradueix, Dosifey (en) Tradueix, Prince Ivan Khovansky (en) Tradueix, Prince Andrey Khovansky (en) Tradueix, Boyar Fyodor Shaklovity (en) Tradueix, Pastor (en) Tradueix, Prince Vasily Golitsin (en) Tradueix i Scrivener (en) Tradueix modifica
Estrena
Estrena21 de febrer de 1886
EscenariTeatre Kónonov de Sant Petersburg,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu19 de desembre de 1923 (estrena a Espanya)

Khovànsxina (en rus Хова́нщина) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàssov, basat en fonts històriques. L'òpera estava sense acabar i no executada quan el compositor va morir el 1881. S'estrenà al Teatre Kónonov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.[1]

La composició de Khovànsxina va ser tant o més irregular, accidentada i treballosa que la de Borís Godunov. Ambdues partitures va haver de complementar-les, adaptar-les i en part donar-los una contextura orquestral i escènica definitiva Rimski-Kórsakov, a qui es deu, probablement, la perfecta construcció simfònica d'aquesta música escènica de Mússorgski, el qual havia mort alcoholitzat quan Khovànsxina va ascendir per primera vegada a l'escena a Sant Petersburg.

La mà hàbil de Rimski va ser sens dubte necessària per fer d'aquesta òpera una realitat tangible, però hi ha en el substrat de l'obra alguna cosa que només la incomparable força temperamental de Mússorgski podia infondre-l'hi: una palpitació dramàtica, una emoció en la melodia i un realisme expressiu que cap altre compositor eslau, ni el mateix Rimski, va arribar mai a transmetre amb tanta eloqüència.[2]

Origen i context[modifica]

Igual que abans amb Borís Godunov, Mússorgski a Khovànsxina tracta d'un episodi en la història de Rússia, presentada per primera vegada a l'atenció del compositor pel seu amic el crític Vladímir Stàssov. Es tracta de la rebel·lió del príncep Ivan Khovanski, dels Vells creients, i el cos moscovita Streltsí contra el regent Sófia Alekséievna i els dos joves tsars Pere el Gran i Ivan V, que intentaven instituir reformes d'occidentalització a Rússia. Khovanski va ajudar a fomentar la insurrecció de Moscou de 1682, que va fer que Sofia es convertís en regent en nom del seu germà menor Ivan i germanastre de Pere, que es van coronar tsars conjuntament. A la tardor de 1682 el príncep Ivan Khovanski va tornar en contra de Sófia. Amb el suport dels vells creients i dels Streltsí, Khovanski -que suposadament volia instal·lar-se a si mateix com el nou regent- va exigir la revocació de les reformes del Patriarca Níkon. Sofia i la seva cort es van veure obligats a fugir de Moscou. Amb el temps, Sofia va aconseguir reprimir l'anomenada Khovànsxina (Afer Khovanski) amb l'ajuda del diplomàtic Fiódor Xakloviti, que va succeir Khovanski com a líder dels Streltsí. Amb la rebel·lió aixafada, els vells creients es van suïcidar en massa (en l'òpera, almenys).

Referències[modifica]

  1. Alier, 2001, p. 211.
  2. Montsalvatge, Xavier. «Reposición de Khovatschina por los artistas de la Ópera de Belgrado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 4 agost 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Alier, Roger. «Dvorak». A: Guía Universal de la ópera (en castellà). primer. Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-72-9.  Robinbook

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khovànsxina