Khurshidbanu Natavan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 agost 1832  Xuixa (Imperi Rus) | ||
| Mort | 2 octubre 1897 (65 anys) Xuixa (Imperi Rus) | ||
| Sepultura | Imarat cemetery (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia i caritat | ||
| Ocupació | poetessa, filantropa | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Natəvan | ||
| Família | |||
| Família | Javanshir clan (en) | ||
| Cònjuge | Seyid Huseyn bey Agamirov (1869–) Khasay Khan Utsmiyev (1850–1867) | ||
| Fills | Mehdigulu Khan Vafa (  ) Khasay Khan UtsmiyevKhanbika Khanum ( ) Khasay Khan UtsmiyevMir Hasan Aga Mir ( ) Seyid Huseyn bey Agamirov | ||
| Pare | Mehdi Qoli Khan Javanshir | ||
| Parents | Ughurlu Khan, avi | ||
Khurshidbanu Natavan (àzeri: Xurşidbanu Natəvan) (Xuixa, 6 d'agost de 1832 - Xuixa, 2 d'octubre de 1897) també coneguda per “Xan qızı” ('la filla del kan') fou una poeta de l'Azerbaidjan.[1][2]
Biografia
[modifica]
Natavan nasqué el 6 d'agost del 1832 a Shusha, en la família del darrer kan del Kanat de Karabakh Mehdiqulu khan i Badirdjahan-beyim, neta d'Ibrahim Khalil Khan i de Javad Khan.[3] Rebé l'educació a casa: idiomes orientals i les obres clàssiques de Firdawsí, Nizami Gandjawi, Saadi, Hàfidh, Ali-Shir Nava'i, etc. Viatjà a Daguestan, a Tbilisi, Bakú. Al 1858 es trobà amb Alexandre Dumas a Bakú.[4]
Una de les primeres societats literàries –“Majlis-i Uns” ('Reunió d'amics), fundada per Khurshidbanu Natavan a Shusha al 1872, es feu especialment popular i concentrà la força poeticointel·lectual de Karabakh. Natavan s'involucrà en el desenvolupament social i cultural de Karabakh, i hi feu construir un palau, una mesquita, una escola, etc.[5]
Khurshidbanu Natavan començà a escriure poesia als anys 1850. L'humanisme, l'amistat, l'amor eren els temes principals dels seus gazal i ruba'i i només una petita part de les seues obres han sobreviscut. Molts d'aquests gazal s'interpreten en la música tradicional àzeri de hui. A més de la creativitat poètica, Natavan es dedicà a la pintura.
La primera col·lecció dels seus versos fou publicada per Salman Mumtaz al 1928, i al 1982 se'n publicaren en rus.[6]
Khurshidbanu Natavan va morir l'any 1897, a l'octubre, a Shusha. Està enterrada a Aghdam, al cementeri "Imaret".
Vida
[modifica]
Per primera vegada Khurshidbanu Natavan es casà amb el príncep Khasya khan Utsmiyev i del matrimoni, al 1855, nasqué Mekhtikulu Khan i al 1856 la seua filla Khan Bike. Aquest fou un matrimoni polític.
Per segona vegada es casà amb Seid Husein Aghamirov i d'aquest matrimoni, al 1868, nasqué Mir Abbas Agha, al 1870 Mir Hasan Agha, Mir Djafar Agha i dues filles: Sara Beyim i Khadjar Beyim.
Memòria
[modifica]L'any 1960 s'erigí un monument a Natavan al centre de Bakú de l'escultor Omar Eldarov.
Al febrer de l'any 2016 un altre monument a Natavan s'alçà al parc central de la ciutat Waterloo (Bèlgica) per l'escultor Imran Mehdiyev.[7][8]
Al 2017 a la ciutat francesa d'Évian-els-Bains s'erigí un monument a Natavan.[9]
A Quba, ciutat àzeri, també s'aixecà un monument a Khurshidbanu Natavan.
Referències
[modifica]- ↑ Naroditskaya, Inna «Azerbaijanian Female Musicians: Women's Voices Defying and Defining the Culture». Ethnomusicology. Ethnomusicology, Vol. 44, No. 2, 44, 2, 2000, pàg. 234–256. DOI: 10.2307/852531. JSTOR: 852531.
- ↑ www.visions.az.
- ↑ «Khurshidbanu Natavan: Increíble joya de la poesía nacional». www.azernews.az, 30-04-2018 [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ Viatge al Caucas (en rus).
- ↑ Horst, Kristen Nehemiah. Khurshidbanu Natavan (en anglés). Dign Press, 23 d'octubre de 2011. ISBN 9786137773611.
- ↑ Wikipedia, Source; Books. Azerbaijani Poets: Hamlet Isakhanli, Imadaddin Nasimi, Ismail I, Fuzūlī, Mirza Fatali Akhundov, Abbasgulu Bakikhanov, Khurshidbanu Natavan (en anglés). General Books LLC, 2010-06. ISBN 9781157680086.
- ↑ «El monumento de Khurshidbanu Natavan en Bélgica». www.heydar-aliyev-foundation.org/en [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ «El monumento de Khurshidbanu Natavan se erigió en Bélgica». www.azertag.az/en, 20-02-2016 [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ Sputnik. «Во Франции открылся памятник великой азербайджанской поэтессе» (en rus). ru.sputnik.az. [Consulta: 18 octubre 2018].
