Kimwani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKimwani
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants141.000 (2016)[1][2]
Parlants nadius100.000 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aCabo Delgado Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deCabo Delgado
EstatMoçambic Moçambic
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantus nord-orientals
llengües bantus de la costa nord-oriental
llengües sabaki Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet àrab i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wmw Modifica el valor a Wikidata
Glottologmwan1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewmw Modifica el valor a Wikidata
IETFwmw Modifica el valor a Wikidata

El mwani, o kimwani (pronunciat kiˈmwani), és una llengua parlada a la costa de la província de Cabo Delgado a Moçambic, incloses les illes Querimba. Tot i que comparteix una alta similitud lèxica (60%) amb el suahili, no n'és intel·ligible. És parlat per unes de 140.000 persones (incloent 20.000 que l'utilitzen com a segona llengua). Els parlants de kimwani també utilitzen el portuguès, (la llengua oficial de Moçambic), suahili i Makhuwa. El kiwibo, el dialecte de l'illa d'Ibo, és el dialecte de prestigi. El kimwani (o Quimuane) també es diu mwani (de vegades escrit com: Mwane, Muane) i Ibo. Segons Anthony P. Grant:[3] el Kimwani del nord de Moçambic sembla el resultat de l'evolució imperfecta durant diversos segles del suahili pels parlants de makonde i Arends et al. suggereixen que podria arribar a ser una llengua mixta makonde-swahili.[4]

Nom[modifica]

El nom "Kimwani" vé de la paraula "Mwani", que vol dir "beach". El prefix "Ki" significa la llengua de, així que "Kimwani" literalment significa "llengua de la platja".

Sons[modifica]

El Kimwani (similar al suahili) és inusual entre les llengües de l'Àfrica subsahariana per haver perdut la funció de to lèxic (amb l'excepció d'alguns paradigmes verbals on el seu ús és opcional). No té l'accent a la penúltima síl·laba típic del suahili sinó que té un accent tonal mòbil. Són freqüents la labialització de les consonants (indicat per un [w] després de consonant) i palatalització de r (ry; [rj]). La nasalització de les vocals només es produeix abans d'una consonant nasal n seguida d'una consonant.

Vocals[modifica]

Kimwani té cinc fonemes vocals: /a/, /e/, /i/, /o/, i /u/, és a dir: les seveus vocals són similars als del castellà i llatí. No fa diferència entre vocal oberta i vocal tancada típics del portuguès, francès o italià.

La pronunciació del fonema /i/ es troba entre l'alfabet fonètic internacional [i] i [e]. Les vocals no són mai neutralitzades ni accentuades. Les vocals es pronuncien com segueix:

  • /a/ es pronuncia com "a" a start
  • /e/ es pronuncia com "e" a bed
  • /i/ es pronuncia com "y" a happy
  • /o/ es pronuncia com "o" a or
  • /u/ es pronuncia com "u" a Susan.

El kimwani no té diftongs; en les combinacions vocàliques cada vocal es pronuncia separadament.

Consonants[modifica]

Dos símbols en la taula indiquen si la consonant es sorda o sonora, respectivament.

Consonants del Kimwani[5]
Labial Alveolar Palatal Velar Glottal
Nasal m n ɲ ŋ
oclusives i
africades
p, b t, d tʃ, dʒ k, g
Fricatives f, v s, z ʃ h
Vibrant r
Aproximants w l j

Ortografia[modifica]

El Kimwani es pot escriure de tres maneres: utilitzant l'ortografia similar al suahili, utilitzant un sistema d'ortografia lleugerament modificat utilitzat a les escoles de Moçambic o utilitzant una ortografia basada en el portuguès. Aquí hi ha les diferències:

Sistemes d'escriptura Kimwani
Escriptura similar al swahili Escriptura modificada Escriptura portuguesa Traducció
/tʃ/ chala cala tchala dit
/dʒ/ juwa juwa djua Sol
/k/ kitabu kitabu quitabo llibre
/ŋ/ ng' ombe ng' ombe ngombe vaca
/ɲ/ nyoka nyoka nhoca serp
/s/ fisi fisi fissi hiena
/z/ meza meza mesa taula
/ʃ/ kushanga kushanga cuxanga admirar
/w/ wakati wakati uacate temps
/j/ kipya kipya quípia nou
/i/ sukili sukili suquile sucre
/u/ ufu ufu ufo farina

Nombres[modifica]

m’moja (1), mbiri (2), natu (3), n'né (4), n'tano (5)

sita (6), saba (7), nane (8), khénda (9)

kumi (10), kumi na m’moja (11), kumi na mbiri (12)

shirini (20), talatini (30), arubaini (40), amusini (50)

sitini (60), sabini (70), tamanini (80), tusuini (90)

mia (100), mia mbiri (200)

álufu (1000)

Referències[modifica]

  1. Chopi a l'Ethnologue (18a ed. 2015) (anglès)
  2. Mwani a The Joshua Project
  3. Smith, Norval; Veenstra, Tonjes. Creolization and Contact. John Benjamins Publishing, 2001, p. 94. ISBN 90-272-5245-9. 
  4. Arends, Muysken, & Smith (1995), Pidgins and Creoles: An Introduction
  5. A sketch of Kimwani by Petzell, Malin Arxivat 2004-12-07 a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

  • Petzell, Malin. A sketch of Kimwani (a minority language of Mozambique); Africa & Asia, #2, pp. 88–110, Göteborg University. 2002. ISSN 1650-2019
  • Namuna ya kufifunda kufyoma na kwandika (Manual de transição, língua Kimwani); SIL & JUWA; Pemba, Cabo Delgado, Mozambique. 2002.
  • Gerdes, Paulus. A Numeração Em Moçambique. Lulu.com, 2008. ISBN 978-1-4357-2634-5.