Fes-me un petó, ximplet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kiss Me, Stupid)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaFes-me un petó, ximplet
Kiss Me, Stupid
KissMeStupidPoster.jpg
Fitxa
DireccióBilly Wilder
Protagonistes
Director artísticAlexandre Trauner
ProduccióBilly Wilder
Dissenyador de produccióSándor Trauner modifica
GuióI. A. L. Diamond, Billy Wilder
MúsicaAndré Previn, Ira Gershwin
FotografiaJoseph LaShelle
MuntatgeDaniel Mandell
VestuariIrene Caine, Wesley Jeffries, Bill Thomas (no surt als crèdits)
ProductoraThe Mirisch Company (en) Tradueix modifica
DistribuïdorIlya Lopert modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1964
Durada126 minuts
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
Coloren color modifica
Format2.35:1 modifica
Descripció
Gènerecomèdia
Temaprostitució modifica
Lloc de la narracióNevada modifica

IMDB: tt0058265 Filmaffinity: 915585 Allocine: 41097 Rottentomatoes: m/kiss_me_stupid Allmovie: v27528 TCM: 17189 Metacritic: movie/kiss-me-stupid TV.com: movies/kiss-me-stupid Modifica els identificadors a Wikidata

Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dóna lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s'atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, l'actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.
« Kiss me, stupid ! »

és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.

  • El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigir una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
  • La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.

Referències[modifica]

  1. «Fes-me un petó, ximplet». esadir.cat.
  2. «Kiss Me Stupid !». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]