Kitan (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaKitan
Tipus llengua aglutinant
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
Característiques
Sistema d'escriptura Khitan scripts Tradueix
Codis
ISO 639-3 zkt
Glottolog kita1247
IETF zkt
Modifica les dades a Wikidata

El kitan (o khitan) (Khita-i.png en escriptura kitan gran o Khita-i small.png en escriptura kitan petita), també conegut com a Khitai[1] o Liao kitan, és una llengua altaica, actualment extingida, parlada pels Khitan entre els segles IV i XIII. Fou la llengua oficial de la dinastia Liao (907-1125) i de la Kara-khitai (1124-1218).

Classificació[modifica]

Sembla que el kitan està relacionat amb les Llengües mongòliques;[2] Segons Juha Janhunen cada vegada sembla més clar que el kitan és una llengua radicalment diferent de les llengües mongòliques conegudes històricament. Si això fos correcte caldria classificar el kitan més aviat com una llengua paramongòlica.[3]

Alexander Vovin (2017)[4] afirma que el kitan té nombrosos préstecs de les llengües coreàniques, la qual cosa indica un contacte intensiu entre coreans i kitans. Tant la dinastia coreana Goryeo com la dinastia Liao kitan es proclamaven a si mateixes successores de Koguryö, per la qual cosa es pot assumir que els mots coreànics del kitan deriven de la llengua de Koguryö.

Escriptura[modifica]

El kitan s'havia escrit amb dos sistemes d'escriptura diferents, ambdós propis i alhora excloents, coneguts com a escriptura kitan gran i escriptura kitan petita.[3] La gran és una escriptura logogràfica, com el xinès, i la petita, que és un sil·labari, es va utilitizar fins que la la dinastia Jin (1115–1234), que era parlant de Jurchen, la va substituir el 1191.[5]

Registre escrit[modifica]

La història de Liao conté un bon nombre de paraules kitan transcrites en caràcters xinesos en l'apartat titulat "Glossari de la Llengua Nacional" (國語 解). Es troba al capítol 116.[6][7][8][9]

L'emperador Qianlong de la dinastia Qing va identificar erròniament el poble Kitan i la seva llengua amb els Solons, cosa que el va portar a utilitzar el llenguatge Solon per "corregir" les transcripcions de caràcters xinesos dels noms Kitan en la Història de Liao en el seu projecte Tres històries imperials de Liao-Jin-Yuan d'explicació del llenguatge nacional (欽 定 遼 金 元 三 史 國語 解).

La dinastia Liao es referia a la llengua Khitan amb el terme Guoyu 國語, "Llengua nacional", terme que també va ser utilitzat per altres ètnies xineses no Han a la Xina per referir-se a les seves llengües, com Manxú del Qing, el mongol clàssic durant la dinastia Yuan, el Jurchen durant el Jin i el Xianbei durant la dinastia Wei del nord. Fins i tot avui, a Taiwan hom es referix al mandarí com Guoyu.

Referències[modifica]

  1. "Khitan" a Omniglot
  2. Herbert Franke, John King Fairbank, Denis Crispin Twitchett, Roderick MacFarquhar, Denis Twitchett, Albert Feuerwerker. The Cambridge History of China, Vol. 3: Sui and T'ang China, 589–906. Part 1, p.364
  3. 3,0 3,1 Janhunen, 2006, p. 393.
  4. Vovin, Alexander «Koreanic loanwords in Khitan and their importance in the decipherment of the latter» (en en). Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae, vol. 70, 2, June 2017, pàg. 207–215. DOI: 10.1556/062.2017.70.2.4. ISSN: 0001-6446.
  5. Janhunen, 2006, p. 395.
  6. 遼史/卷116 卷116.
  7. pp. 123-125 Howorth, H. H.. 1881. “The Northern Frontagers of China. Part V. The Khitai or Khitans”. Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 13 (2). Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland: 121–82. https://www.jstor.org/stable/25196875.
  8. Wilkinson, Endymion Porter. Chinese History: A Manual. Volume 52 of Harvard Yenching Institute Cambridge, Massachusetts: Harvard-Yenching Institute monograph series. illustrated, revised. Harvard Univ Asia Center, 2000, p. 864. ISBN 0674002490 [Consulta: 24 abril 2014]. 
  9. Heming Yong. Chinese Lexicography : A History from 1046 BC to AD 1911: A History from 1046 BC to AD 1911. OUP Oxford, 14 August 2008, p. 382–. ISBN 978-0-19-156167-2. 

Bibliografia[modifica]