Kitarō Nishida
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1870 Kahoku |
| Mort | 7 juny 1945 Kamakura |
| Causa de mort | urèmia |
| Sepultura | Tōkei-ji |
| Religió | Zen japonès |
| Formació | Universitat Imperial de Tòquio Fourth Higher School (en) Ishikawa Normal School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, filòsof, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Kyoto Fourth Higher School (en) Kyoto College of Technology (en) Universitat Ōtani Universitat Taisho Yamaguchi Higher School (en) |
| Membre de | Acadèmia Imperial (1927–) |
| Interessat en | Philosopher's Walk (en) |
| Moviment | Escola de Kioto |
| Professors | Hōjō Tokiyuki |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parents | Takezō Kaneko, gendre Fumi Takahashi, neboda |
| Premis | |
| |
Kitarō Nishida (en japonès: 西田 幾多郎, Nishida Kitarō) (Kahoku, Prefectura d'Ishikawa, 19 de maig de 1870[1] - Kamakura, Prefectura de Kanagawa, 7 de juny de 1945) va ser un filòsof japonès, considerat habitualment com el precursor de l'Escola de Kioto.
Biografia
[modifica]Estudià filosofia a la Universitat de Tòquio, on es graduà l'any 1894. Fou professor d'alemany en un institut de secundària a la Prefectura d'Ishikawa i posteriorment professor de filosofia a la Universitat de Kyoto. Nishida es va retirar l'any 1927. El 1940 fou condecorat amb l'Orde de la Cultura (文化勲章, bunka kunshō).
Filosofia
[modifica]La filosofia de Nishida es nodreix tant de corrents de pensament occidentals com orientals. Pel que fa a la filosofia europea, el van influir especialment l'idealisme alemany i la fenomenologia d'Edmund Husserl. Se sentia fortament atret per la teologia negativa de filòsofs medievals com Joan Escot Eriúgena, Mestre Eckhart, i Nicolau de Cusa. Quan David A. Dilworth va escriure sobre els llibres de Nishida, ell no va esmentar el primer llibre en la seva classificació útil. En el seu llibre Zen no kenkyū «Una recerca del Bé», Nishida va escriure sobre l'experiència, la realitat, el bé i la religió. El filòsof japonès va sostenir que la forma més profunda de l'experiència és l'experiència pura. Nishida ha analitzat el pensament, la voluntat, la intuïció intel·lectual i l'experiència pura.[2] Segons la visió de Nishida, així com segons l'essència de la saviesa oriental, aspirem a l'harmonia en l'experiència, a la unitat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Yusa Michiko. Zen & Philosophy: An Intellectual Biography of Nishida Kitaro. University of Hawaii Press, 2002, p. 5.
- ↑ Nishida, Kitarō (1980), Zen no kenkyū «Una recerca del Bé», Tokyo: Editorial Iwanami Shoten.
- ↑ Itu, Mircea (2005), Nishida Kitarō. O cercetare asupra binelui «Una recerca del Bé», Braşov: Editorial Orientul latin, p, 240. ISBN 973-9338-77-1
- Filòsofs japonesos
- Professors de filosofia
- Professors de filologia
- Professors d'educació secundària
- Professors de la Universitat de Kyoto
- Alumnes de la Universitat de Tòquio
- Persones de la Prefectura d'Ishikawa
- Morts a Kamakura
- Morts d'urèmia
- Filòlegs asiàtics
- Naixements del 1870
- Morts el 1945
- Filòsofs del segle XIX
- Filòsofs del segle XX