Kiyomizu-dera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Kiyomizu-dera
Kiyomizudera sakra01.jpg
Nom en la llengua original (ja) 清水寺
Dades
Tipus Temple budista
Part de monuments històrics de l'antiga Kyoto i Saigoku Kannon Pilgrimage Tradueix
Data de creació o fundació 798
Ubicació geogràfica
EstatJapó
PrefecturaPrefectura de Kyoto
Ciutat designadaKyoto
DistricteHigashiyama-ku Tradueix
34° 59′ 41″ N, 135° 47′ 06″ E / 34.994830555556°N,135.78500277778°E / 34.994830555556; 135.78500277778Coord.: 34° 59′ 41″ N, 135° 47′ 06″ E / 34.994830555556°N,135.78500277778°E / 34.994830555556; 135.78500277778
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania
Data 1994 (18a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador 688-004
Tresors Nacionals del Japó
Activitat
Religió budisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Kiyomizu-dera (o Kiyomizudera, 清水寺, en japonès 'temple de l'aigua pura') denomina diversos temples budistes, i més comunament es refereix al temple Otowasan Kiyomizudera (音羽山清水寺) a la ciutat de Kyoto, Japó. El conjunt forma part dels Monuments històrics de l'antiga Kyoto, pertanyents al Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO.[1]

Història[modifica]

El Kiyomizu-dera va ser fundat al començament del període Heian.[2] El temple data de l'any 778, encara que els edificis actuals van ser construïts el 1633. El temple pren el nom de les cascades que existeixen en el complex, les quals baixen dels pujols propers. Kiyomizu (清水) literalment significa 'aigua pura', 'aigua clara' o 'aigua neta'.[3]

Originàriament estava afiliada a l'antiga i influent secta Hossō, que procedia dels temps del període Nara.[4] No obstant això, el 1965 es va trencar aquesta afiliació i els seus custodis actuals es denominen a si mateixos membres de la secta "Kitahossō".[5]

Actualitat[modifica]

L'edifici principal de Kiyomizu-dera destaca per la seva complexa arquitectura: se sosté per centenars de pilars; sobresurt del pujol i ofereix impressionants vistes de la ciutat. Existeix una expressió popular, que diu: "saltar de la plataforma de Kiyomizu" (清水の舞台から飛び降りる), que es remunta a una tradició del període Edo: suposa que, si un sobreviu en saltar des d'aquesta plataforma, li serà concedit un desig.[6]

Sobreviure-hi sembla possible: l'exuberant vegetació sota la plataforma podria esmorteir la caiguda d'un pelegrí afortunat, encara que aquesta pràctica és prohibida en l'actualitat.[6] 234 salts es recorden en el període Edo, i d'aquests, el 85'4% van sobreviure.[6] La caiguda té, en efecte, només 13 metres, resulta impressionant per a una construcció de fusta.

Sota la sala principal es troba la cascada Otowa-no-taki, on tres canals d'aigua cauen en un estany. Els visitants del temple agafen aigua de la cascada, de la qual es pensa que té propietats terapèutiques, en copes de metall o de plàstic. Es diu que beure aquesta aigua suposa tenir salut, longevitat i èxit en els estudis.

Els diferents edificis formen un complex on hi ha diversos recintes sagrats. El més notable és potser el santuari Jishu (Jishu-jinja), dedicat a Okuninushino-Mikoto, un déu de l'amor i els "bons matrimonis".[3] Aquest santuari conté dues "pedres de l'amor", situades a 6 metres l'una de l'altra, distància que els visitants solitaris intenten sortejar amb els ulls tancats. L'èxit a aconseguir la pedra de l'altre costat, amb els ulls tancats, és entès com un presagi que el pelegrí trobarà l'amor.[7] Un pot ser assistit per algú en aquest tram, però això s'entén com que la persona necessitarà d'un intermediari per trobar-lo.

Forma part del conjunt de Monuments històrics de l'antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, Uji i Ōtsu) declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994.[1]

El temple va ser un dels candidats en la llista a les Noves set meravelles del món modern proposada per la New Open World Foundation del suís Bernard Weber.[8]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)». [Consulta: 29 novembre 2016].
  2. Ponsonby-Fane, 1956, p. 111.
  3. 3,0 3,1 «Kiyomizu Temple», 07-04-2007. [Consulta: 29 novembre 2016].
  4. Graham, 2007, p. 32.
  5. Kiyomizu-dera temple
  6. 6,0 6,1 6,2 «Kiyomizudera, Kyoto». [Consulta: 29 novembre 2016].
  7. «japanvisitor.com». [Consulta: 21 agost 2010].
  8. «The Finalists for The Official New 7 Wonders of the World». [Consulta: 29 novembre 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Graham, Patricia J. Faith and Power in Japanese Buddhist Art (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2007. ISBN 978-0-8248-3126-4. 
  • Ponsonby-Fane, Richard; Brabazon, Arthur. Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869 (en anglès). Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 1956. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kiyomizu-dera Modifica l'enllaç a Wikidata