Kliment Voroixílov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKliment Voroixílov
Kliment Voroshilov.jpg
Nom original (ru) Климе́нт Ефре́мович Вороши́лов
Biografia
Naixement 23 gener 1881 (Julià)
Q4108354 Tradueix
Mort 2 desembre 1969 (88 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament Necròpolis de la Muralla del Kremlin
 3r Cap d'Estat de la Unió Soviètica 

15 març 1953 – 7 maig 1960
← Nikolai IxvèrnikLeonid Brèjnev →
  Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 

1937 – 1969
  Ministre de Defensa de la Unió Soviètica 

6 novembre 1925 – 7 maig 1940
← Mikhaïl FrunzeSemion Timoixenko →
  Membre de l'Assemblea Constituent Russa 

Dades personals
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Polític, oficial i revolucionari
Activitat 19031960
Ocupador Combinat metal·lúrgic d'Altchevsk (1896–)
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica (1903–)
Lleialtat Russia (bordered) Imperi Rus
the Soviet UnionUnió Soviètica
Branca militar Bandera de l'Exèrcit Roig Exèrcit Roig
Rang militar Mariscal de la Unió Soviètica Mariscal de la Unió Soviètica
Comandament 1r Exèrcit de Cavalleria
Comandant de l'Exèrcit Nord-oest
Conflicte Guerra Civil Russa
Guerra Poloneso-Soviètica
Guerra d'Hivern
Gran Guerra Patriòtica
Participà en
17 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 gener 195921è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
14 febrer 1956XX Congrés del PCUS
5 octubre 195219th Congress of the Communist Party of the Soviet Union Tradueix
10 març 193918th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
26 gener 193417th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
26 juny 193016th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
2 desembre 192715th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
18 desembre 192514th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
23 maig 192413th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
17 abril 192312th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
27 març 1922XI Congrés del Partit Comunista Rus
8 març 192110th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
18 març 19198th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
8 agost 19176th Congress of the Russian Social Democratic Labour Party Tradueix
13 maig 19075th Congress of the Russian Social Democratic Labour Party Tradueix
23 abril 19064th Congress of the Russian Social Democratic Labour Party Tradueix
Família
Cònjuge Iekaterina Voroixílova
Premis
41
Signatura

IMDB: nm0903548
Modifica les dades a Wikidata

Kliment Iefrémovitx Voroixílov Kliment Iefrémovitx Voroixílov (pàg.) (en rus: Климе́нт Ефре́мович Вороши́лов), (4 de febrer de 18812 de desembre de 1969) popularment conegut com a Klim Voroixílov, va ser un comandant militar soviètic i polític.

Voroixílov va néixer a Verkhneye, prop de Iekaterinoslav (ara Dniprò), Ucraïna, sota l'imperi Rus. S'uní al Partit Bolxevic el 1903. Seguint la Revolució Russa, va ser membre del Govern Provisional d'Ucraïna i Comissari d'Afers Interns. Durant la defensa soviètica de Tsaritsin durant la Guerra Civil, es va fer molt amic de Stalin. Va ser molt conegut per ajudar Stalin al Consell Militar (dirigit per Lev Trotski). Va ser instrumental al Sud Front de la Guerra Civil Russa i a la Guerra Poloneso-Soviètica amb el 1r Exèrcit de Cavalleria.

Kliment Voroixílov

Voroixílov va ser nomenat pel Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1921, i restà membre fins al 1961. El 1925, després de la mort de Mikhaïl Frunze, Voroixílov va ser nomenat Comissari del Poble d'Assumptes Militars i Navals i President del Consell Militar Revolucionari de l'URSS, un lloc que mantingué fins al 1934 (Stalin preferia tenir a un dels seus al càrrec, mentre que Frunze era fidel a Zinóviev). Voroixílov va ser fet membre de ple dret del nou format Politburó el 1926, restant com a membre fins al 1960. Va estar molt implicat en la Gran Purga estalinista de finals de la dècada dels 30, i la seva carrera es va veure molt beneficiada per la caiguda i execució del Mariscal Mikhaïl Tukhatxevski.

Voroixílov, Gorky, Stalin (esquerra a dreta), foto de 1931

Voroixílov va ser nomenat pel Comissari del Poble per la Defensa el 1934 i Mariscal de la Unió Soviètica el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre del Comitè de Defensa de l'Estat. Voroixílov comandà tropes durant la Guerra d'Hivern de Novembre de 1939 a gener de 1940, però donat el seu pobre plantejament i la seva incompetència, l'Exèrcit Roig va patir greus pèrdues. Va ser posteriorment reemplaçat per Semion Timoixenko. Nikita Khrusxov va arribar a afirmar que Voroixílov era "la bossa de merda més gran de l'Exèrcit".

Després de l'Operació Barbarroja al juny de 1941, Voroixílov va ser nomenat comandant dels exèrcits nord-oest. Si bé va arribar a mostrar una considerable valentia personal (en una ocasió va liderar un contraatac contra els tancs alemanys armat només amb una pistola), va fracassar al permetre als alemanys cercar Leningrad, per la qual cosa va ser reemplaçat per Gueorgui Júkov.

El 1943, durant la Conferència de Teheran, va ser protagonista d'un incident vergonyós quan, durant una cerimònia per rebre l'"Espasa de Stalingrad" de Winston Churchill, va agafar l'espasa de mans de Stalin, però a continuació li va caure de la vaina sobre els seus peus en presència dels tres líders.[1]

Després de la guerra va supervisar l'establiment del règim comunista a Hongria.

El 1952, Voroixílov va ser nomenat membre del Presidium del Comitè Central del PCUS. La mort de Stalin va portar grans canvis al lideratge soviètic i al març de 1953, Voroixílov va ser nomenat President del Presídium del Soviet Suprem (és a dir, President de la Unió Soviètica), amb Nikita Khrusxov com Primer Secretari del PCUS i Malenkov com a Premier de la Unió. Aquest triumvirat permeté l'arrest de Lavrenti Béria un cop mort Stalin.

Després de la denúncia de Khrusxov contra Stalin el 1956, al XX Congrés del PCUS (conegut com el "discurs secret", Voroixílov s'uní temporalment a la facció conservadora amb Malenkov, Làzar Kaganòvitx i Viatxeslav Mólotov (l'anomenat "Grup antipartit"), en un intent de retirar a Khrusxov del poder al juny de 1957, però aviat canvià de bàndol i recolzà a Khrusxov.

El 7 de maig de 1960, el Soviet Suprem acceptà la "petició de retir" de Voroixílov, reemplaçant-lo per Leonid Bréjnev com a president del Soviet Suprem (o President de l'Estat). Alhora, el Comitè Central el rellevà dels seus càrrecs com a membre del Presidium el 16 de juliol de 1960. El 1961 la seva derrota política va ser absoluta quan va ser exclòs de l'elecció del Comitè Central (s'explica una curiosa història sobre els darrers dies de Voroixílov com a president: durant un dinar/trobada del Comitè Central, tots els presents el van ignorar, fent que s'adonés ell mateix de què tots els seus col·legues havien decidit acomiadar-lo, la qual cosa li permeté avançar-se "retirant-se")

Després de la caiguda de Khrusxov, Bréjnev rehabilità a Voroixílov i el tornà a la política, exercint càrrecs menors. Tornà a ser elegit com a membre del Comitè Central el 1966 i rebé per segona vegada la distinció d'Heroi de la Unió Soviètica el 1968. Va morir el 1969 a Moscou i està enterrat a la Muralla del Kremlin.

El tanc KV-1, fet servir durant la Segona Guerra Mundial va ser nomenat en honor seu. Dues ciutats també van variar el seu nom en honor seu: Voroixílovgrad a Ucraïna (ara torna a ser Luhansk) i Voroixílov a l'extrem orient soviètic (ara Ussuriysk), així com l'Acadèmia General d'Estat major de la Unió Soviètica a Moscou.

Condecoracions[modifica]

Refefències[modifica]

  1. Winston Churchill, Closing the Ring, Vol. 5, p. 321.