Kobani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKobani
KobanéVOA1.JPG

Localització
 36° 53′ 28″ N, 38° 21′ 13″ E / 36.891027777778°N,38.353611111111°E / 36.891027777778; 38.353611111111
PaísSíria
Governaciógovernació d'Alep
DistricteDistricte d'Ayn al-Àrab
Capital de
Població
Total 44.821 (2004)
• Densitat 6.403 hab/km²
Geografia
Superfície 7 km²
Altitud 520 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1915
Identificador descriptiu
Codi postal C1946
Modifica les dades a Wikidata

Kobani (en kurd: Kobani), també coneguda com a Kobane (en kurd: Kobanê) o Ayn al-Àrab (en àrab عين العرب, ʿAyn al-ʿArab), és una ciutat de Rojava, al Kurdistan. La ciutat forma forma de la governació d'Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).[1]

Població[modifica]

Compta amb una població de 44.821 habitants, segons el cens de 2004.[2] Segons les estimacions de 2003, hi vivia població de diverses ètnies, com ara kurda (89%), àrab (5%), turcmana (5%) i armènia (1%).[3]

Història[modifica]

D'acord amb Salih Muslim, oriünd de la ciutat, Kobani va néixer a partir d'una estació de la línia del ferrocarril Berlín-Bagdad, construïda l'any 1912. Al voltant d'aquesta infraestructura, els kurds de les zones properes hi van anar construint els seus habitatges. El nom de Kobani pot ser que provingui d'una deformació del nom "companyia", derivada de l'empresa alemanya de ferrocarril que construí aquella secció de la línia. El 1915, refugiats armenis que fugien del genocidi armeni de Turquia també es van establir a la ciutat.

Després de la partició de l'Imperi Otomà Kobani quedà sota mandat francès de Síria (de 1920 a 1946), època de la qual data la construcció de les principals infraestructures. A partir de 1946, la ciutat forma part de l'Estat sirià que, fruit dels esforços d'arabització de la dècada de 1980, la rebatejà amb el topònim oficial de Ayn al-Arab, significant "fonts dels àrabs".[4][5][6] A mitjan segle XX hi havia tres esglésies armènies en la ciutat, però la majoria de la població armènia va emigrar a la República Socialista Soviètica d'Armènia en la dècada de 1960.[1]

Com a conseqüència de la Guerra civil siriana, el 2012 la ciutat va quedar sota el control de la YPG, que l'any 2014 la van declarar centre administratiu del cantó de Kobani del Kurdistan Occidental. La regió fou l'objectiu del grup terrorista Estat Islàmic durant la Guerra Civil siriana i els seus atacs provocaren la fugida de centenars de milers de kurds a Turquia.[7] Així, el 2 de juliol de 2014, la ciutat i pobles dels voltants van ser objecte d'un atac massiu del Estat Islàmic. El 16 de setembre de 2014 el EIIL va reprendre el setge de Kobani, amb un assalt a escala completa des de l'oest i sud de la ciutat,[8] i el 6 d'octubre les tropes de l'EI entraren en la part est de la ciutat.[9]

Les notícies del setge mobilitzaren centenars de kurds en territori turc, que es dirigiren cap a Kobani per ajudar a defendre la ciutat front al setge de l'EI. No obstant això, les forces de seguretat turques no van permetre que integrants de les Unitats de Protecció Popular (YPG) i altres voluntaris creuaren des de Turquia a Kobane, utilitzant per a impedir-ho gas lacrimogen i canons d'aigua.[10] Nombroses protestes es van organitzar en diferents ciutats turques a causa de la falta de suport del govern turc a la població kurda. Les autoritats turques van respondre a les protestes utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, matant a 12 manifestants en aquestes protestes i altres 31 persones més en els disturbis posteriors.[11] L'1 de novembre de 2014 es va celebrar el dia mundial de mobilitzacions ciutadanes, en solidaritat amb la població kurda de Kobani. 5.000 persones es van manifestar en la ciutat turca de Suruç, a 10 km de Kobane; com a mínim 15.000 persones es van manifestar en la Diyarbakir, principal ciutat kurda a Turquia; i diversos milers també a Istanbul, sense que es registraren incidents.[12] El 7 de novembre es va informar que una dona kurda de 28 anys, Kader Ortakaya, va ser disparada al cap per soldats turcs, en el costat turc de la frontera amb Kobane. Es va informar que participava en una manifestació pacífica perquè Turquia permetera el pas des de Turquia, dels voluntaris i voluntàries amb intenció d'unir-se a la lluita contra l'EI en Kobani.[13]

Després de patir el llarg setge per part de l'EI, les YPG van anunciar el 26 de gener de 2015 que havien recuperat plenament el control de la ciutat.[14]

El 25 i 26 de juny de 2015 l'Estat Islàmic va dur a terme una sèrie d'atacs contra la ciutat, combinant missions suïcides i atacs a civils. La coneguda com a massacre de Kobani[15][16][17] va matar entre 223 i 233 civils, així com 35-37 milicians kurds i almenys 79 assaltants de l'EI.[18]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kobani Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Cheterian, Vikin. «Kurdish Leader Denies Syrian Kurds Seek Secession» (en anglès). Al-Monitor.com, 02-10-2013. [Consulta: 22 setembre 2014].
  2. «Cens general de població i habitatge de 2004» (en àrab). CBSSYR.org. [Consulta: 10 octubre 2014].
  3. «The Second Report: Ayn al-Arab/Kobani, Etana Billetin-First issue» (en anglès). EtanaSyria.org, 01-12-2013. [Consulta: 28 abril 2014].
  4. Khaddour, Kheder; Mazur, Kevin. «The Struggle for Syria's Regions» (en anglès). Merip.org. [Consulta: 17 octubre 2014].
  5. «"حسين أمين حسين"...يتحدث عن مدينة "عين العرب" في مئة عام..» (en àrab). Easyria.sy. [Consulta: 17 octubre 2014].
  6. Cockburn, Patrick. «Isis in Kobani: Turkey’s act of abandonment may mark an 'irrevocable breach' with Kurds across the region» (en anglès). Independent.co.uk, 07-10-2014. [Consulta: 13 octubre 2014].
  7. «Turquía recibe 130.000 refugiados kurdos desde Siria en sólo 72 horas». [Consulta: 22 setembre 2014].
  8. «El Estado Islámico sitia una ciudad kurda en la frontera sirio-turca» (en castellà). RT, 22-09-2014.
  9. «La bandera del Estado Islámico ondea en Kobane, pero los kurdos niegan que la ciudad haya caído» (en castellà). El Mundo, 06-10-2014.
  10. "Protest erupts in Turkish Syrian borderline". Cihan News Agency. Retrieved 3 October 2014.
  11. "U.S. frustration rises as Turkey withholds military help from besieged Kobani". Washington Post. 9 October 2014. Retrieved 11 October 2014.
  12. "Thousands protest in Turkey to show solidarity with Kobane Kurds". Middle East Eye. Retrieved 3 November 2014.
  13. "Kurdish Woman Activist 'Shot in the Head' by Turkish Soldiers near Kobani". International Business Times. Retrieved 7 November 2014.
  14. «Fuerzas kurdas aseguran haber desalojado a Estado Islámico de Kobane». [Consulta: 26 gener 2015].
  15. «Pro-Kurdish party says Kobani ‘massacre’ reflects Turkish support for ISIL». euronews. [Consulta: 30 juny 2015]. (anglès)
  16. «Islamic State kills at least 145 civilians in Syria's Kobani». Reuters. [Consulta: 30 juny 2015]. (anglès)
  17. «Kobani 'massacre' reflects Turkish support for ISIS: Pro-Kurd party». The Daily Star Newspaper - Lebanon. [Consulta: 30 juny 2015]. (anglès)
  18. CNN Staff. «Rights group: ISIS attack on Kobani is 'second largest' - CNN.com». CNN, 26-06-2015. [Consulta: 30 juny 2015]. (anglès)