Konstantin Päts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKonstantin Päts
Konstantin Pats 1934.jpg
Biografia
Naixement 23 febrer 1874
Tahkuranna Rural Municipality Tradueix
Mort 18 gener 1956 (81 anys)
Tver (Rússia)
Lloc d'enterrament Metsakalmistu
 1r Cap d'Estat d'Estònia 

24 abril 1938 – 23 juliol 1940 – Lennart Meri →
  Primer ministre d'Estònia 

24 gener 1934 – 3 setembre 1937
 1r Minister of the Interior Tradueix 

24 febrer 1918 – 27 novembre 1918 – August Peet Tradueix →
  State Elder Tradueix 

Dades personals
Religió Església Ortodoxa
Formació Universitat de Tartu
Activitat
Ocupació Polític, periodista i advocat
Partit Farmers' Assemblies Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Konstantin Päts (Tahkuranna, Pärnu, 23 de febrer de 1874 - Tver, 18 de gener de 1956) va ser un polític i el primer President d'Estònia.

Educació[modifica]

El 1898, Päts va acabar els seus estudis a l'institut de la ciutat de Pärnu, abans d'estudiar a la facultat de dret de la universitat de Tartu entre els anys 1894 i 1898. Després rebria els doctorats honoraris per la universitat de Tartu, de la universitat tècnica de Tallinn i de la universitat d'Andhra, a més de ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Estònia de Ciències. De 1898 a 1899, Päts va realitzar el servei militar a l'exèrcit rus a la ciutat de Pskov.

Carrera[modifica]

Notari de formació, va treballar com a redactor del "Teataja" (El anunciador) periòdic de Tallinn. I comença la seva carrera política com a regidor de l'ajuntament de Tallinn el 1904, un any després va participar en la revolució de 1905, fracassada aquesta, va ser condemnat a mort per un tribunal militar, pel que va haver d'exiliar, primer a Suïssa i després a Finlàndia des d'on tornarà l'any 1909, sent condemnat a nova mesos de presó a Sant Petersburg. Al sortir es dedica plenament al seu treball com a periodista, però amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial Päts ha d'incorporar novament a l'exèrcit.

El 24 de febrer de 1918, en el marc del Govern Provisional d'Estònia, Päts va ser nomenat president del consell de ministres i ministre de l'Interior en la recent proclamada república independent d'Estònia. Després de l'ocupació alemanya va ser fet presoner i empresonat en un camp de concentració polonès des de novembre a juliol de 1918. A la seva tornada, Päts anirà assumint els càrrecs de primer ministre i de ministre de guerra, en el govern provisional, fins al 8 de maig de 1919.

Päts va ser diverses vegades cap del govern d'Estònia:

  • 25 gener 1921 - 21 de novembre del 1922 (primera persona a ocupar aquest càrrec)
  • 2 agost 1923 - 26 març 1924
  • 12 febrer 1931 - 19 febrer 1932
  • 1 novembre 1932 - 18 maig 1933
  • 21 octubre 1933 - 3 de setembre de 1937.

Convençut del poc temps que tenia per assegurar l'estabilitat de l'estat, des de 1918 va començar a dissenyar una estructura d'autogovern amb diferents grups professionals i minories ètniques, per logar un estat ben equilibrat basat en la representació proporcional i la cooperació entre aquests grups.

Päts aconsegueix el poder absolut del règim a partir de gener de 1934 declarant l'estat d'emergència i implantant un règim autoritari. Aquest va ser el començament d'una veritable dictadura que s'instaurà progressivament a Estònia. A partir de 1937, s'autoproclama Riigihoidja és a dir, "protector de l'Estat". Com a culminació d'aquest procés Päts es va designar president de la república, càrrec creat per la nova constitució del 24 d'abril de 1938. Aquesta estava basada en les constitucions poloneses i belgues contemporànies. També admirava al parlament bicameral britànic. Aquest període serà recordat nostàlgicament durant els cinquanta anys següents d'ocupació soviètica, com l'època de la independència, l'èxit econòmic i de la prosperitat.

La política exterior de Konstantin Päts va ser menys encertada. Al començament de la Segona Guerra Mundial Estònia va declarar la seva neutralitat, però es va veure obligat a pactar amb els soviètics l'establiment de bases militars a Estònia, al que va seguir l'any següent l'ocupació i l'annexió completa a la Unió Soviètica. El 30 de juliol de 1940, és detingut pel NKVD i deportat a l'URSS. Internat de 1954 a 1956 en un hospital psiquiàtric de Kalinin (actual Tver), fins a la seva mort el 18 de gener de 1956. Finalment se li va donar una nova sepultura el 21 d'octubre de 1990 a Tallinn. Els seus successors a l'exili (Jüri Uluots i August Rei) el consideraven el cap d'estat legal i ells mateixos com els seus substituts fins a la seva mort.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konstantin Päts