Kornelita
 Kornelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe³⁺₂(SO₄)₃(H₂O)₆·1,75H₂O |
| Epònim | Kornel Hlavacsek (en)   |
| Localitat tipus | Smolník, Districte de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.04 |
| Dana | 29.8.2.1 |
| Heys | 25.10.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,3(1) Å; b = 20,12(2) Å; c = 5,425(4) Å; β = 96,8(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | rosa clar a violeta |
| Macles | polisintètiques en {100}. |
| Exfoliació | diferent/bona en {100} |
| Lluïssor | sedosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,306 g/cm³ (mesurada); 2,254 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,572 nβ = 1,586 nγ = 1,640 |
| Birefringència | δ = 0,068 |
| Angle 2V | mesurat: 49° a 62°, calculat: 56° |
| Dispersió òptica | molt feble r>v |
| Solubilitat | en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Knl |
| Referències | [1] |
La kornelita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Kornel Hlavacsek (1835-1914), enginyer de mines hongarès a les mines de pirita de Banska Stiavnica, Eslovàquia.
Característiques
[modifica]La kornelita és un sulfat de fórmula química Fe³⁺₂(SO₄)₃(H₂O)₆·1,75H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. És soluble en aigua. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es trobava conservat al Magyar Természettudományi Múzeum, el Museu d'Història Natural d'Hongria, a Budapest, però va ser destruït l'any 1956; només es conserven els topotips.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kornelita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la localitat de Smolník, al districte de Gelnica de la regió de Košice, Eslovàquia. També ha estat descrita en altres indrets d'Europa, com Alemanya, Grècia o Espanya; a l'Iran, al Japó i a Austràlia.
Referències
[modifica]- ↑ «Kornelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 17 juliol 2025].