Vés al contingut

Kosta Khetagurov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKosta Khetagurov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(os) Хетӕгкаты Къоста Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1859 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Nar (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1906 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Selo imeni Kosta Khetagurova (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Formaciólycée classique de Stavropol (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, arts visuals, etnografia i public education (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, Seraphic Doctor (en) Tradueix, prosista, dramaturg, pintor, escultor, escriptor, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
GènereForma dramàtica, poesia i prosa Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Хетагуров Коста Леванович)
Enciclopèdia soviètica armènia
Pedagogues and Psychologists of the World (en) Tradueix, Modifica el valor a Wikidata

Kosta Khetagurov (osset Къоста Хетæгкаты Kosta Khetagraty) (Nar, 15 d'octubre de 1859, 19 de març de 1906), fou un destacat escriptor d'Ossètia, considerat el poeta nacional i fundador de la literatura osseta. També s'aprecià la seva faceta de pintor, publicista, així com els seus actes com personatge d'enorme influència en la seva societat.

Nascut a la vila de Nar, a l'actual Ossètia del Nord, Khetagurov estudià a Stàvropol de 1871 a 1881, entrant el 1881 a l'Acadèmia d'Arts de Sant Petersburg. Quatre anys més tard va abandonar els estudis per dificultats econòmiques. Retornat a la seva Ossètia natal, es convertí en poeta prominent, i els seus poemes en osset es difongueren ràpidament per tradició oral. També creà el diari en rus Severni Kavkaz (1893-1902), on publicà articles, poemes i històries, com ho feu també al Kazbek. La seva pintura també va guanyar una notable popularitat, destacant especialment una imatge de la venerada santa Nino, figura que el s.IV convertí els georgians al cristianisme.

Receptor dels corrents democratitzadors de l'art i la literatura russes, i gran enaltidor de la cultura d'Ossètia, defensà la justícia social i nacional, i a causa de les seves crítiques al govern de l'imperi Rus, es va exiliar dues vegades. Una de 1891 a 1896, i una segona de 1899 a 1902, en què la seva salut va decaure enormement, privant-lo de les seves habilitats creatives i socials. Khetagurov va morir el 1906 a Karatxai.

Obres

[modifica]
  • Iron faendyr (Lira osseta, 1899)
    • Fatima (1889)
    • Saldat (Soldat)
    • Sidzaergaes (Mare d'orfes)
    • Chi dae? (Qui ets?)

Enllaços externs

[modifica]