Kotoïta
 Kotoïta | |
|---|---|
 Matriu de kotoïta (gris clara) amb ludwigita i szaibelyita | |
| Fórmula química | Mg₃[BO₃]₂ |
| Epònim | Kotō Bunjirō (en)   |
| Localitat tipus | mina North orebody, Hol Kol, Suan-gun, Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.01 |
| Dana | 24.3.2.1 |
| Heys | 9.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,401Å; b = 8,422Å; c = 4,507Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolora |
| Macles | en {101} |
| Exfoliació | perfecta en {110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,10 g/cm³ (mesurada); 3,06 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,652 nβ = 1,653 nγ = 1,673 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Angle 2V | mesurat: 21°, calculat: 26° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1939 |
| Símbol | Ko |
| Referències | [1] |
La kotoïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Bundjirô Kotô (1856-1935), geòleg i petrògraf japonès.
Característiques[modifica]
La kotoïta és un borat de fórmula química Mg₃[BO₃]₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma massiva incolora o com a grans allargats de diversos mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kotoïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, jimboïta i takedaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1939 a la mina North orebody, a Hol Kol (Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord). Es va trobar a la zona de contacte de la zona metamòrfica d'una intrusió granítica en la dolomita, on sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, espinel·la, ludwigita, forsterita, fluoborita, dolomita i clinohumita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kotoïta |