Kotor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgRegió Natural, Cultural, i Històrica de Kotor
Mountain over Kotor.JPG
Muntanya sobre Kotor
Dades bàsiques
Tipus vila i ciutat
Característiques
Superfície 14,600 ha
Ubicació
Montenegro
 » Europa i Amèrica del Nord
Flag of Montenegro.svg Montenegro 42° 29′ 00″ N, 18° 42′ 00″ E / 42.48333°N,18.70000°E / 42.48333; 18.70000Coord.: 42° 29′ 00″ N, 18° 42′ 00″ E / 42.48333°N,18.70000°E / 42.48333; 18.70000
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris i,ii,ii,iv
Declaració 1979 (3a sessió)
Extensió 2003 (27a sessió)
Identificador 125
Regió Europa i Amèrica del Nord
Lloc web www.opstinakotor.com
Modifica dades a Wikidata

Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la Mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor. La ciutat té una població de 13.510 habitants, i és el centre administratiu del municipi de Kotor amb una població estimada de 22.618 [1] Kotor és part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1979 [2].

L'antic port del Mediterrani de Kotor, envoltat per la muralla de la ciutat, que fou construïda per la República de Venècia, mostra la seva influència, que continua sent dominant entre les influències arquitectòniques. La badia de Kotor (Boka Kotorska), una de les parts més accidentades del mar Adriàtic, a vegades es diu que és el fiord més meridional d'Europa (encara que en realitat és una ria). Amb els penya-segats de pedra calcària, que gairebé sobresurten d'Orjen i Lovćen, es crea un dels grans paisatges de la Mediterrània.

En els darrers anys, Kotor ha experimentat un augment constant de turistes atrets per la bellesa, tant la natural del golf de Kotor, com de la vella ciutat de Kotor en si mateix i per la seva proximitat a Dubrovnik de la qual només és a un centenar de quilòmetres, aproximadament.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Kotor està situada al fons d'una petita badia o ria de la costa dàlmata a la Mar Adriàtica coneguda amb el nom de Boques de Kotor o badia de Kotor. Té una forma molt tancada fruit de les restes d'un antic cràter volcànic semiderruït. D'aquí els seus penya-segats elevats. Aquest paisatge per les seves semblances amb els fiords noruegs fa que a vegades se l'anomeni el fiord més meridional d'Europa.

Pel que fa al clima, és subtropical humit amb temperatures relativament càlides als mesos d'estiu (entorn dels 28-29 graus) i relativament fredes a l'hivern per sobre de zero graus (entorn dels dos graus positius). La precipitació és força abiundant entorn dels 1.400 mm. anuals.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències escrites són del 168 aC quan es parla d'una ciutat amb el nom de Ascrivium o Ascruvium pertanyent a la província romana de la Dalmàcia.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Les fortiificacions de Kotor daten dels primers anys de l'Edat Mitjana. El 535, un cop els ostrogots foren expulsats de la ciutat, l'emperador bizantí Justinià manà construir una fortalesa sobre el turó que domina Kotor. El 840 la localitat patí una ràzzia musulmana. Més tard, cap al segle X, probablement el també emperador bizantí Constantí VII manà construir als voltants de la ciutat originària una de segona amb el nom de "baixa Kotor". Fou també durant aquest segle, concretament el 1002, Kotor fou ocupada pel Primer Imperi Búlgar, i l'any següent l'hi fou cedida per Sèrbia. Tanmateix, els habitants de Kotor es negaren a tal entrega i es van incorporar a la República de Ragusa fins al 1184 quant passa a formar part de Sèrbia mantenint tot i això les seves institucions i el dret a a declarar la guerra i establir tractats de pau. Fou durant aquests temps seu episcopal i en el segle XIII s'hi van establir dominics i franciscans fundant monestirs per impedir la propagació de l'heretgia medieval del bogomilisme. Fou l'esplendor comercial de Kotor durant el segle XIV el que causà la gelosia veneciana.

Domini venecià[modifica | modifica el codi]

Tanmateix la ciutat no passà a ser veneciana fins al 1420 essent part de la Sereníssima fins a les vigílies de les guerres napoleòniques. Durant aquests quatre segles aproximadament, Kotor o Cattaro com serà anomenada en endavant, fou governada d'acord els seus propis estatuts, els més antics dels quals eren del 1301 i van ser publicats a Venècia el 1606 amb el títol de Statuta et leges civitatis Cathari. El govern era de tipus aristocràtic inspirant-se en el model de la ciutat metropolitana amb un consell major format només per nobles, un de Menor integrat per sis membres i un Senat o Consell dels Pregadors de quinze persones. De les reunions comunes dels dos consells sortien els magistrats encarregats de la sanitat, de la justícia i de la seca. Durant els anys de domini venecià es parlava tant dàlmata com vènet i els seus habitants eren de religió catòlica. En l'actualitat en el teixit urbà de la ciutat encara hi ha restes de l'hegemonia de la Sereníssima.

El territori de la Cattaro veneciana limitava amb l'Imperi Otomà, el qual atacà diverses vergades al segle XVI i XVII la ciutat, i amb Montenegro. A més, comprenia les terres de Perasto, Dobrota (Bonintro) i Perzagno, cadascú dels quals amb el seu propi consell local que escollia alhora les seves autoritats.

Domini napoleònic i habsbúrgic[modifica | modifica el codi]

Després del Tractat de Campo Formio del 1797, Cattaro passà a la monarquia dels Habsburg; pocs anys després, el 1805, amb la Pau de Pressburg, s'incorpora al regne napoleònic d'Itàlia per cinc anys després, el 1810, incorporar-se les Províncies Il.líriques del Primer Imperi Francès. El Congrés de Viena del 1815 reintegra la ciutat a Aústria a la qual pertanyerà fins al 1919 quan en virtut dels Tractats de Pau de París la ciutat és entregada a la nova Iugoslàvia rebent ja el nom actual de Kotor.

II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Arran de la invasió ítalo-alemanya de Iugoslàvia del 1941, Kotor passa a formar part de la Itàlia feixista de Mussolini com a una de les tres províncies de la Governació de la Dalmàcia. La província de Cattaro tenia aleshores una extensió de 1.075 qm2 i una població de 128.000 habitants [3].

Segle XX fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Amb la fi de la II Guerra Mundial el 1945 la ciutat es reincorpora a Montenegro, aleshores una de les Repúbliques fundadores de la Iugoslàvia socialista dirigida per Josip Broz "Tito". En l'actualitat Kotor és seu del Bisbat catòlic de la ciutat homònima que agafa tot el golf.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

[1] Població estimada segons el cens oficial del 2011. A http://www.monstat.org/. Consultat 10 abril 2016.

[2]: http://whc.unesco.org/en/list/2015

[3]: Rodogno, Davide (2003). Il nuovo ordine mediterraneo. Turin: Bollati Boringhieri.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kotor Modifica l'enllaç a Wikidata