Krujë

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKrujë
Escut de Krujë
Castle Krija Albania 2004-07-08.jpg

Localització

41° 31′ 04″ N, 19° 47′ 52″ E / 41.517777777778°N,19.797777777778°E / 41.517777777778; 19.797777777778
Estat Albània
Comtat Durrës
Districte Krujë District
Municipi Krujë Municipality
És capital de Krujë Municipality
Població
Total 11.721 (2011)
Geografia
Altitud 520 m
Indicatius
Codi postal 1501
Fus horari
Prefix telefònic 511
Altres dades
Agermanament Cortona

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Vista de Krujë
Museu Skanderbeg

Krujë (també Kruja) és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants. El districte de Krujë té una superfície de 372 km² i una població de 64,357 habitants (1999).

Correspon a la catalana Croia, albanès antic Kroja i grec Kroas (també apareix com a Kroya), que és el nom que portava a l'edat mitjana. Sota els otomans es va dir Ak Hisar; amb la república, va agafar el nom de Krugac (1924-1949); després apareix amb el nom de Krujë. El seu nom albanès vol dir 'font'.

Història[modifica | modifica el codi]

És esmentada en la crònica d'Acropolita del segle XIII amb el nom de Kroas. El 1343, va passar a Venècia i el 1395 va passar a mans de Constantí Castriota per esdevenir cèlebre com a residència del famós Jordi Castriota Skanderbeg, que va resistir als otomans del 1435 al 1468 i fou vassall d'Alfons el Magnànim,[1] que va enviar Bernat Vaquer al castell de Croia el 1451 i Ramon d'Ortafà com a virrei d'Albània.[2] Va patir setges dels otomans amb força mitjans el 1450, 1466 i 1467-1468, però no es va rendir a Mehmed II fins al 1478. Llavors, va esdevenir un centre de l'orde dels dervixos bektashis per a tota Albània. Al segle XIX, era un kada del sandjak i vilayat de Scutari, que incloïa al nord del Mat una nahiye anomenada Ohëri i Vogël. La funció de sandjakbeg va esdevenir hereditària en la família Toptan, grans propietaris latifundistes, contra els quals hi va haver algunes revoltes dels camperols.

El 1832, Rashid Pasha en va fer demolir la ciutadella. Durant tot el segle XIX, la regió fou teatre de revoltes com a oposició a les noves taxes que establien els otomans. En una de les darrers revoltes, el 1906-1907, la població va lliurar la Batalla de Tallajbe (nom d'un barri de Krujë) contra les forces otomanes manades per Shemsi Pasha. El 1912, la regió fou un dels principals focus antiotomans. El 1914, fou el centre del moviment d'Essad Pasha Toptani. Krujë fou ocupada el 1915 per les forces de la tribu mati, oposades a Essad, dirigides per Ahmed Zogu. Llavors, la població de la ciutat era totalment musulmana (els musulmans eren, a més, majoria dins el kada).

El govern d'Essad fou eliminat per l'ocupació austrohongaresa (començada el gener de 1916) i el kada de Krujë, el de Matja i el d'Ohëri van formar part del sandjak de Krujë. A l'Albània independent (vers 1924-1939), va esdevenir seu d'una sotsprefectura del departament de Durrës. Després del 1949, va tenir diversos canvis administratius (1949-1953) i el 1959 va esdevenir un dels 26 districtes (rrethet, singular rreth), amb una superfície de 607 km² i una població el 1971 de 70.700 habitants; després del 1991, la superfície fou reduïda a 372 km²; el 2001, la població era de 64.357 habitants. La influència de la religió i la confraria bekhtashi fou eliminada pel govern comunista el 1967.

El juny de 1991, es va segregar el districte de Laç quan els districtes foren elevats a 36. El 1993, es van crear les dotze regions (qark), cadascuna amb entre dos i quatre districtes, que progressivament van adquirir més competències i, el 1998, la nova constitució va suprimir els districtes (entre aquests, el de Krujë) i va establir les regions com a primer nivell i les comunes o municipalitats com a segon, però la decisió es va implementar lentament.

La població del districte era de 43.000 vers 1960, 69.000 vers 1970, 75.600 vers 1973, 84.600 el 1978, 93.000 el 1982 i 105.300 el 1988. La població de la ciutat s'estimava en 7.000 habitants el 1970 i el 2001 en 13.113 habitants.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krujë Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 69. ISBN 1598843370. 
  2. Soldevila i Zubiburu, 1963, p. 673.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. A. Dako, Zogu the First, King of the Albanians, Tirana 1937.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 41° 31′ N, 19° 48′ E / 41.517°N,19.800°E / 41.517; 19.800