Ksora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaKsora
Nomenclatura
Bayerδ Cas Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed37 Cas Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 25m 48.9515s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)60° 14' 7.0225''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,68[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable Algol Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi298,175 mas/a[3] (ascensió recta)
−47,621 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial6,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra29,0455 pc[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,28 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi34,4288 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralA5IV[6] Modifica el valor a Wikidata
Radi3,9 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.710.000 km[7] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,49 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.980 kelvins[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació123 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* del Cas Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
SAO 22268 (Catàleg SAO)
HD 8538 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J01254889+6014070 (2MASS)
HIP 6686 (Catàleg Hipparcos)
HR 403 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 01225+5958 (IRAS)
GJ 58.1 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
δ Cas (nomenclatura de Bayer)
AG+59 128 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 106973 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+59 248 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J01259+6014A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 139 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+59 248 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
FK5 48 (FK5)
GC 1715 (Catàleg General de Boss)
GCRV 805 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 6686 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 01193+5943 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +60050 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 494 (JP11)
LSPM J0125+6014 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 10509 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 290 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 4718 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 287 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 287.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 34 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 12969 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 202 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 800 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 1491 (UBV)
UBV M 8159 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100008538 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
del Cas (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J01258+6014A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
uvby98 100008538 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
TYC 4031-3289-1 (catàleg Tycho-2)
WEB 1460 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 510204838754613632 (Gaia Data Release 2)
37 Cas (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.[9] Coneguda també com a Ruchbah o Rucha, es troba a una mica menys de 100 anys llum de distància del sistema solar. Va ser utilitzada per Picard en 1669 per determinar latituds durant la seva mesura d'un arc de meridià, la qual cosa va constituir el primer ús del telescopi amb finalitats geodèsiques.[10]

Ksora és un estel classificat com a gegant de tipus espectral A5III-IV la temperatura efectiva del qual és de 8400 K. Se'l considera un estel gegant no tant per la seva grandària —el seu radi és quatre vegades major que el radi solar—, sinó perquè ha abandonat la seqüència principal en haver acabat de fusionar l'hidrogen del seu nucli.[11] La seva composició metàl·lica és una mica inferior a la solar ([Fe/H] = -0,16).[12] Amb una edat aproximada de 600 milions d'anys, es pot considerar que ja ha començat a morir, i dins d'uns 10 milions d'anys serà un autèntic estel gegant quant a grandària. La seva massa és 2,5 vegades la massa solar i la seva lluminositat és equivalent a 63 sols.[11]

Ksora és un binari eclipsant del tipus variable Algol. Cada 759 dies sofreix un eclipsi parcial d'un company més petit que passa per davant, del qual de moment, res no se'n coneix.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VI. Pàgina: 415–419. Data de publicació: 1991.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  5. «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. «The late A-type stars: refined MK classification, confrontation with Stroemgren photometry and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1989, pàg. 623–636. DOI: 10.1086/191349.
  7. Michael McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: TheIRASandHipparcosCatalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  8. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012, pàg. 120–120. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  9. V* Delta Cas -- Variable Star (SIMBAD)
  10. Allen. Courier Dover Publications. (en anglés). ISBN 0-486-21079-0. 
  11. 11,0 11,1 «Ruchbah» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
  12. Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan. pp. 1165-1178.
  13. Del Cas (General Catalogue of Variable Stars)