Kul Tepe Jolfa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaKul Tepe Jolfa
 38° 50′ 17″ N, 45° 39′ 29″ E / 38.838°N,45.658°E / 38.838; 45.658Coord.: 38° 50′ 17″ N, 45° 39′ 29″ E / 38.838°N,45.658°E / 38.838; 45.658
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Kul Tepe Jolfa (Gargar Tepesi o Kul Tapeh) és un antic jaciment arqueològic al comtat de Jolfa (شهرستان جلفا) (Iran), situat a la ciutat de Hadishahr (هاديشهر) a uns 10 km al sud del riu Araxes. Data del període calcolític (5000-4500 aC), i fou descobert el 1968.

Ve ser ocupat fins a l'edat del bronze tardà. S'ha recuperat ceràmica de l'edat del bronze i del període urartià.

Descripció[modifica]

Kul Tepe és un tell multiperiòdic de 6 ha d'extensió i 19 m d'alçada. Es troba a 967 metres sobre el nivell del mar.

A uns 50 km es troba el jaciment relacionat de Kültəpə, Azerbaidjan.[1]

Es va trobar material del període Dalma (5000-4500 aC), del període Pisdeli, dels horitzons de Chaff-Faced Ware i dels períodes Kura-Araxes I i II. Es tracta de la cultura trans-caucàsica primerenca o cultura Kura-Araxes, que es va estendre pel Caucas i la conca del llac Urmia cap el 3500 aC.[2]

També es constata l'edat del bronze mitjà i tardà (Urmia Ware), de l'edat del ferro, i dels períodes uràrtia / aquemènida.

Dava Goz és un altre jaciment relacionat de la zona recentment excavada. Es troba a uns 5 km al nord de Dizaj Diz (ديزج ديز,) a l'Iran. Es tracta d'un jaciment petit i molt antic que s'inicia en el període neolític tardà / transició al calcolític, similar al de Hajji Firuz Tepe; potser va començat c. 6000 aC.[1]

Les ceràmiques amb amb superfícies pentinades amb canyes són una terrisseria típica calcolítica tardana del sud de l'Azerbaidjan. Es troba a Kültəpə (Azerbaidjan), i altres llocs de la regió de Nakhtxivan i a la regió del llac Urmia, al nord-oest de l'Iran. Però també és freqüent en altres zones de l'Orient Mitjà, com al nord de Síria i Mesopotàmia. Està ben atestat a Amuq.

Segons Akbar Abedi,[1]

« Per concloure, la imatge emergent suggereix que el sistema Chaff-Faced Ware, el focus de les quals eren les terres altes, fou progressivament desafiat durant el quart mil·lenni tant al nord com al sud, per les expansions de Kura-Araxes i Uruk, respectivament. Després d'un període de convivència amb tots dos, el fenomen Kura-Araxes va ser substituït a la cultura Chaff-Faced Ware, les forces motrius dels quals probablement tenien algun avantatge decisiu sobre els seus veïns regionals: A jutjar per la importància de la metal·lúrgia i de les activitats mineres al món de Kura-Araxes, aquest avantatge podria haver estat tecnològic. »

Cronologia relativa[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Abedi, Akbar; Omrani, Behrooz «Fifth and fourth millennium BC in north-western Iran: Dalma and Pisdeli revisited» (en anglès). Documenta Praehistorica XLII, 2015, pàg. 323.
  2. «Kul Tapeh: an early Bronze Age site in north-western Iran» (en anglès). Antiquity.
  3. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  4. 4,0 4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  5. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  6. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  7. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  8. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.