Kulina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaKulina
Tipusllengua, llengua viva i ètnia Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3.900 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat d'Acre, Estat de l'Amazones i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macroarawak
llengües arawanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cul Modifica el valor a Wikidata
Glottologculi1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecul Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1798 Modifica el valor a Wikidata
IETFcul Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1733 Modifica el valor a Wikidata

El kulina (també kulína, kulyna, culina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 kulinans. Amb tan pocs parlants, el kulina es considera una llengua amenaçada. El kulina és similar a la llengua dení, ja que fins i tot s’han considerat diferents dialectes de la mateixa llengua. Ambdues llengües tenen un ordre de paraules SOV,,[1] així com tres conjunts de consonants africades alveolars. Es creu que la presència dels fonemes *s reconstruïts en lloc de la fricativa *sh és indicativa de les llengües kulina i dení enfront d'altres llengües de la família arawana.[2]

Història i geografia[modifica]

El poble kulina viu tradicionalment als estats d'Acre i Amazones al Brasil i a la regió d'Ucayali al Perú.[3] A Acre i Ucayali, els pobles es troben al llarg dels rius Purus i Envira. A l'Amazones, els pobles es troben al voltant dels rius Juruá, Tarauacá i Jutaí.[3]

Classificació[modifica]

El kulina és membre de la família de les llengües arawanes.[3] Segons Dienst (2014), forma un continu dialectal madihá amb el jamamadi i el dení.[3] El terme madihá significa "gent" en tots aquests idiomes.[3]

Gramàtica[modifica]

L’ordre constituent bàsic és subjecte-objecte-verb. És predominantment un llenguatge marcador de nucli amb morfologia aglutinadora i certa fusió.[3] El kulina és un llenguatge de nucli final i conté molts més sufixos que prefixos.Hi ha dues classes de noms i dos gèneres i l’acord sobre els verbs transitius està determinat per diversos factors complexos, tant sintàctics com pragmàtics.[3] En les oracions transitives, el verb concorda amb l’objecte en gènere i amb el subjecte en persona i número. En les frases intransitives, el verb coincideix amb el seu subjecte en persona, nombre i gènere.[3]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Labial Dental Alveolar Velar Glotal
Oclusiva sonora b
sorda p k
aspirada t̪ʰ
Fricativa h
Africada sonora d͡z
sorda t͡s
aspirada t͡sʰ
Nasal m n
Ròtica ɾ
Aproximant β~w

Els sons consonàntics /pʰ, t̪, d͡z, t͡s, t͡sʰ, ɾ, β~w/ també es podrien pronunciar /ɸ~f, t͡ʃ, z~ɟ, s, sʰ~ʃ, l, v/.

Vocals[modifica]

Frontal Posterior
Tancada i (u)
Mitjana ɛ o
Oberta a

Un so [a] també pot variar fins a un so [ɨ]. El so vocàlic [u] només apareix als diftongs.[3]

Referències[modifica]

  1. «Culina Language and the Culina Indian Tribe (Kulina Madihá, Kulína, Kulyna, Kurina, Corina, Madija, Kollina, Kulino)». www.native-languages.org. [Consulta: 23 febrer 2018].
  2. Dienst, Stefan «The Innovation of s in Kulina and Deni». Anthropological Linguistics, vol. 47, pàg. 424–441.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Stefan., Dienst. A Grammar of Kulina. Berlin/Boston: De Gruyter, 2014. ISBN 9783110339680. OCLC 898770080. 

Bibliografia[modifica]

  • Boyer, Cindy & Jim Boyer. 2000. Dictionario: (sic) Culina - Castellano. Unpublished Manuscript.
  • Dienst, Stefan. 2014. A Grammar of Kulina. Berlin: Walter de Gruyter.
  • Dienst, Stefan. 2009. "Stative Verbs in Kulina". ReVel Revista Virtual de Estudos de Lingaugem.
  • Diesnt, Stefan. 2008a. "Portuguese Influence on Kulina". In Thomas Stolz, Dik Bakker & Rosa Salas Palomo (eds.) Aspects of language contact. New theoretical, methodological and empirical findings with special focus on Romancisation processes, 287-297. Berlin & New York: Mouton de Gruyter.
  • Dienst, Stefan. 2008b. "Why Kulina doesn't have an antipassive". Amerindia 32: 27-36.
  • Dienst, Stefan. 2005. "The innovation of s in Kulina and Deni". Anthropological Linguistics 52: 209-243.
  • Monserrat, Ruth Maria Fonini & Abel O. Silva. 1986. Gramática da língua Kulina. Dialeto do Igarapé do Anjo. Acre: Conselho Indigenista Missionário.
  • Silva, Abel O. & Ruth M. F. Monserrat.1984. Dicionário Kulina – Português e Português – Kulina. (Dialeto do Igarapé do Anjo). Acre: Conselho Indigenista Missionário.
  • Tiss, Frank. 2004. Gramática da língua Madiha (Kulina). São Leopoldo: Oikos.
  • Wright, Pamela Sue. 1991. La hipótesis del inacusativo y los verbos mádija (culina). Revista Latino-americana de Estudios Ethnolingüísticos 6: 49-62.
  • Wright, Pamela Sue. Madija predicates. Working Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota 39: 93-140.