Kumaná

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKumaná
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües chapacuranes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cap valor Modifica el valor a Wikidata
Glottologkuyu1236 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listite-kum Modifica el valor a Wikidata

El kumaná (cumaná) és una llengua chapacurana possiblement extingida. Diversos noms atribuïts a la llengua a Campbell (2012)[1] són Torá, Toraz (diferent del torá), i cautario, l'últim potser després del riu local i Abitana-Kumaná (diferent de l'abitana).

A més, hi ha una llengua chapacurana anomenada "Kujubim" (Kuyubí, Cojubím), que encara es parla. L'endònim, "Kaw To Yo" (o "Kaw Tayó", que significa "menjadors de peixos payara"), pot ser la font del riu i el nom de la llengua cautario.[2] Les fonts que enumeren una no en detallen l'altra, de manera que poden ser el mateix idioma.[3]

Vocabulari[modifica]

El vocabulari conjubim de Sampaio & da Silva (2011):[4]

glossa Conjubim
‘Jo (1sg)’ pa
‘tu (2sg)’ ma
‘nosaltres (1pl)’ ti
‘molts’ napa
‘un’ tan
‘dos’ wakoran
‘gran’ pu
‘petit’ pe
‘dona’ tana'man
‘home (adult masculí)’ namankon
‘nen’ rato
‘persona (home individual)’ piten
‘ocell’ pune
‘gos’ kinam
‘poll’ piw
‘arbre’ pana
‘llavor’ tukayn
‘fulla (botànica)’ tan
‘arrel (botànica)’ toka ijn pana
‘carn humana’ nawa zip
‘sang’ wik
‘os’ pat
‘ou’ pariz
‘greix’ mapum
‘bamya’ tataw
‘cua’ kipun
‘cabell’ tunam upek
‘cap’ pupek
‘orella’ tenetet
‘ull’ tok
‘nas’ pul
‘dent’ jat
‘llengua (anatomia)’ kapajak
‘ungla’ tupi
‘peu’ tinak
‘genoll’ toko zimtinak
‘mà’ pepeje tipan
‘panxa’ takawta
‘cor (òrgan)’ tuku rutim
‘fetge’ tawan
‘beure’ tok
‘menjar’ kaw
‘mossegar’ kiw
‘cendra’ pop
‘cremar’ pop
‘veure’ kirik
‘escoltar’ rapat
‘dormir’ pupiyn
‘morir’ pinĩ
‘matar’ puru
‘nedar’ mara kujan
‘volar’ ze
‘caminar’ wana
‘reclinar’ titim
‘seure’ pe
‘aixecar’ pak
‘donar’ ni
‘sol’ mapitõ
‘lluna’ panawo
‘estrella’ pipojõ
‘aigua’ kom
‘pluja’ pipan narikom
‘sorra’ tinak
‘terra’ tinak
‘tabac’ ju'e
‘foc’ pite
‘vermell’ siwí
‘blanc’ towa
‘nit’ pisim
‘calent’ nok
‘fred’ tiw
‘ple’ pẽpe
‘bo’ nami
‘rodó’ pu

També hi ha disponible una llista de paraules amb 793 ítems de Rodrigues Duran (2000).[5]

Bibliografia[modifica]

  • Duran, Iris Rodrigues. 2000. Descrição fonológica e lexical do dialeto Kaw Tayo (Kujubi) da língua Moré. MA thesis, Guajará-Mirim: Universidade Federal de Rondônia; 136pp.
  • Angenot, Geralda de Lima V. 1997. vDocumentação da língua Kuyubi: Arquivos acústicos. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics. Série 'Documentos de Trabalho'.
  • Angenot, Geralda de Lima V. and Angenot, Geralda de Lima V. 1997. Léxico Português-Kuyubi e Kuyubi-Português. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics.

Referències[modifica]

  1. Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: Grondona, Verónica. The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166 (The World of Linguistics). ISBN 9783110255133. 
  2. "Kuyubí" a Moseley (2004) Encyclopedia of the World's Endangered Languages
  3. Fabre (2005)
  4. Sampaio, W. & da Silva Sinha, V.. «Fieldwork data from languages in Rondônia». Diachronic Atlas of Comparative Linguistics (DiACL), 2011. [Consulta: 23 novembre 2020].
  5. Rodrigues Duran, Iris. 2000. Descrição fonológica e lexical do dialeto "Kaw Tayo" (Kujubi) da língua Moré. M.A. thesis, Universidade Federal de Rondônia (Guajará-Mirim). (PDF)