Kumbhamela
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
| ||
| Tipus | festa de pelegrinatge  | |
|---|---|---|
| Estat | Índia | |
| Participant | ||
| Cronologia | ||
1954 Kumbh Mela stampede (en)  | ||
| Patrimoni cultural | ||
| Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | ||
| Data | 2017 | |
| Identificador | RL/01258 | |
|
| ||
| National List for Intangible Cultural Heritage (ICH) (en) | ||
| Lloc web | kumbhmelaallahabad.gov.in | |
En el marc del hinduisme, el kumbhamela o kumbh mela és un pelegrinatge que es realitza quatre vegades cada 12 anys i te lloc per torns en els següents llocs sagrats:
- Prayag, el nom hindú de Allahabad (a Uttar Pradesh)
- Hardwar (a Uttaranchal),
- Ujjain (a Madhya Pradesh)
- Nasik (a Maharashtra).
Cada cicle de dotze anys inclou un majā kumbhamela, o gran reunió del cantir, a les riberes del Ganges en la que participen diversos milions de persones, ço que fa que probablement sigue el major pelegrinatge que se celebra al món. Les estimacions consideren que en les tres últimes setmanes del majá kumbhamela, celebrat l’any 2001, hi havia més de 70 milions de persones.
Literalment en sànscrit, la paraula kumbhà significa gerra, pot, càntir, got’; i la paraula mélā reunió, assemblea.
Orígens[modifica]
Les arrels històriques del kumbhamela es troben probablement en les cerimònies propiciatòries organitzades en les èpoques de sembrar en les que es fiquen a remulla recipients amb llavors i grà per germinar a les aigües dels rius sagrats les aigües dels rius sagrats. També se la considerat com un ritual de la fertilitat: el càntir simbolitza, per la seva forma, representa a la Deessa Mare i al úter, la matriu del món. En general, el cantir se l'associa naturalment a l’agua i en particular als rius, que han exercit un important paper en el món indi des d'almenys la civilització de la vall del Indi, com pareix indicar el tanc d’aigua de Mohenjo-daro.
Probablement ha sigut el peregrí xinés Xuanzang qui va fer la primera menció històrica de la kumbhamela al segle VII. El Rei indi Harsha el va invitar a visitar Prayag, però alguns historiadors dissenteixen amb aquesta interpretació: no se sap si el peregrí va assistir a la reunió dels santons o no. En canvi, si hi ha un acord en acceptar que el reformador hindú Shankar Acharya fou el promotor d’aquesta reunió.
El kumbhamela va servir per enfondir un renaixement del hinduisme, que des de feia diversos segles havia estat ressentit pel creixement del budisme i del jainisme.
Llegenda originaria[modifica]
L'origen del kumbhamela e basa en el mite hindú del Batut de l'Oceà de Llet. En temps pretèrits, els devas (Déus) i els asuras (dimonis) van fer una aliança provisional per a treballar junts en l'elaboració del amrita, el nèctar de la immortalitat, a partir del Kshīra Sagara, l’oceà primogènit de llet, i compartir després d'aquest amrita.
Però, quan aparegué el déu Dhanu Antari amb el kumbhá, el càntir que contenia el amrita, els dimonis l’hi van prendre i van escapar lluny perseguits pels Déus. Durant dotze dies i dotze nits divines, l'equivalent a 12 anys humans, els déus i els dimonis van lluitar al cel per la possessió del càntir de amrita. Durant la batalla, algunes gotes de amrita van caure en quatre llocs: Praiag, Hardwar, Ujjain i Nasik, motiu pel qual estes ciutats són sagrades i llocs de celebració del kumbhamela.
Les costums del Kumbhamela[modifica]
Les poblacions que acullen les Kumbhamela són l’escenari de desfilades cerimonials que marquen l’arribada oficial dels homes sants, muntant una gran varietat de mitjans de transport: elefants, cavalls, camells, cotxes, palanquins i carros. De vegades són portats per homes en mostra de la seva devoció. Generalment els sadhus Naga Baba, guerrers de Shiva, són els primers en desfilar baix la pluja de pètals i cada credo intenta superar als altres amb l'esplendor de la seva comitiva.
L'esdeveniment més important del Kumbhamela és la immersió en el riu, el moment en què les seues aigües es transformen en amrita. Els hindús creuen que, submergint-se completament a l’aigua en aquest moment, són rentats de tots els seus pecats entre ells i els seus descendents en 88 generacions. Les dates més propicies, determinades pel càlcul dels astròlegs, són els dies anomenats dies de shahi shan. En aquests dies, els akhara, o grans assemblees de sadhus, condueixen una comitiva real (shahi) que arriba al clímax amb el bany (snāna) al Ganges. Els Naga Baba són los primers en submergir-se, nuets i per parelles abellats de vegades només amb un mālā (rosari de comptes). Quan acaben les seves ablucions, els sadhus cobreixen els seus cossos amb cendra. Després de banyar-se els diferent credos de sadhus, el peregrins ordinaris, que han esperat pacientment fins aquest moment, poden accedir a l’aigua.
Excepte la immersió al riu, el pelegrinatge a la Kumbhamela permeteix als creients hindús rebre la vendició dels sadhus, sants i altres yoguis, i fer el darshan: la contemplació ritual que transmet la energia espiritual. Els devots recorren així els campaments on s’allotgen els sadhus per rebre vendicions i donant-les a cambi de les seves ofrenes.
El Kumbhamela és òbviament un període particularment propici per a cerimònies religioses, com per exemple la iniciació de mils de sadhus novells que s’inicien així en les seva vida de ascetes.
Enllaços externs[modifica]
- Kumbhamela official webside http://www.kumbhamela.net/origin-of-kumbha-mela.html
- TheKumbhYatra https://www.thekumbhyatra.com/
- Euttaranchal http://kumbh-mela.euttaranchal.com/ http://kumbh-mela.euttaranchal.com/kumbh-mela.php
- Britannica https://global.britannica.com/topic/Kumbh-Mela