Kurripako

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaKurripako
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius4.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deEstat de l'Amazones, Guainía, Vaupés i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kpc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcurr1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekpc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO300 Modifica el valor a Wikidata
IETFkpc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2466 Modifica el valor a Wikidata

El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena.[1] El nombre de parlants oscil·la entre 3.000 i 4.000 persones.[2]

Origen[modifica]

Aquest idioma va tenir el seu origen fa uns 3 mil anys, quan es va produir la segona migració de parlants proto-maipure cap a l'alt riu Negro, fins a les conques dels rius Isana, Guainía i Atabapo i l'alt Orinoco.[3][4]

Distribució[modifica]

Els parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).

Dialectes[modifica]

Es coneixen 6 dialecte d'aquest idioma:[5]

  • aja kurri: riu Guainía
  • oju karro: rius Isana, Cuyarí, Querarí i Ayarí; Brasil
  • éje khenim: Tonina; Veneçuela
  • ojo ñame
  • uju: Riu Inírida
  • ñiame: Alt Isana

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Registra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.[5]

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i i:
Mitjanes e e: o o:
Obertes a a:

La posterior o, que alguns lingüistes prefereixen representar com o,[6] es realitza com semitancada [o] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior ʊ al final de la paraula.

La a es realitza com la gairebé oberta central ɐ quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central ə al final de la paraula.[6]

Consonants[modifica]

Presenta 16 fonemes consonàntics:[6]

labial dental alveolar palatales retroflexa velar glotal
Oclusives sordas p t k
sonores (b) d
nasale m n ɲ
Fricatives sordes h
sonores ʐ
Africades sordas ʦ
sonores (ʣ)
vibrants ɾ
aproximant w j

Quan antecedeixen a la fricativa glotal /h/, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores:[6] /ɾ/ com antecedida de les vocals /a/, /o/; i com ʂ (ʃɾ) antecedit de /i/, /i; /ʐ/ com ʂ; /m/ com , que varia ocasionalment amb ɸ; /n/ com , que varia lliurement amb h; /ɲ/ com  ɲ̥, que varia lliurement amb ç; /w/ com ʍ (ʰw), que varia amb ɸ segons el dialecte; /j/ com ʃ i en alguns dialectes com ç.

Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal /h/ es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades , t̪ʰ, , .[6]

L'africada alveolar sorda /ʦ/ quan antecedeix la /h/ es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada ʦʰ; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor ʧ; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda ʧ abans de la vocal /i/.[6]

L'africada alveolar sonora /ʣ/ no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la /j/.[6] En altres dialectes ocorre com a palatal ʝ.[5] Abans de la vocal /i es realitza com la postalveolar ʤ, que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per /d/.[6]

L'oclusiu bilabial sonora /b/, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes.

Referències[modifica]

  1. Ministerio de Cultura (2011) "Kurripako". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá.
  2. Aikhenvald 1996, p. 108, note 3.
  3. Noble, Gladwyn Kingsley (1965) Proto-Arawakan and its descendants. International Journal of American Linguistics 31(3). Indiana University.
  4. Lathrap, D. (1973). "La antigüedad e importancia de las relaciones de intercambio a larga distancia en los trópicos húmedos de la Sudamérica Precolombina"; Amazonia Peruana IV (7): 79-97.
  5. 5,0 5,1 5,2 Ortiz Ovalle, Maribel (1998) "[Enllaç no actiu]"; Forma y Función 11: 55-75. Bogotá:Departamento de Lingüística, Universidad Nacional de Colombia.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Souza, Erick Marcelo Lima de (1986) "Estudo Fonológico da Língua Baniwa-Kuripako". Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Estudos da Linguagem.

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 73-116, 1996.